L’altre dia, en un dels debats de classe, amb els joves que han iniciat la universitat discutíem sobre el poder i el concepte de llibertat. Debatíem, com no pot ser d’altre manera, sobre problemàtiques actuals i les formes per solucionar-ho. Canvi climàtic, feminisme, intervencionisme estatal, pensions, i tot un seguit de temes que tots i cadascun de nosaltres tenim ben presents.
Però, en aquest cas, la meva reflexió d’avui, no fa referència al anàlisi realitzat per part de l’alumnat. Sinó que justament em va cridar l’atenció les potencials solucions que proposaven les diferents persones presents. Tothom parlava d’institucions supranacionals, tothom parlava d’estratègies estatals. En definitiva, seguíem, després de tot, establint com a punta de llança les institucions nacionals i supranacionals.
Però en un moment donat, una persona, d’aquelles que escolten i intervenen poc però de forma precisa i encertada va fer-me la pregunta següent: Professor, veig que estem enfocant el pla d’acció des d’una perspectiva d’estat-nació, quin creu que és el paper dels municipalisme en aquests moments? Silenci a la classe, i tot un seguit de cares que em miraven fixament.
Que els podia dir? De fet moltíssimes coses, podia començar a parlar de tot un seguit de postures que defensen des de la ciència política el municipalisme com a motor de canvi, un seguit de postures ideològiques que subratllen les bondats de la proximitat del poder per a entendre una bona gestió d’allò públic.
Però estimats oients de Radio Capital, crec per tal que les noves generacions realment confiïn en el municipalisme, més enllà de la seva postura ideològica, cal que els dirigents i representants dels nostres pobles siguem conscients del que representa el càrrec. No és només un orgull representar als nostres veïns i veïnes, també és una responsabilitat. Responsabilitat cívica, com bé deien a l’antiga Grècia, que cal comprendre i assumir per tal de saber que qualsevol de les decisions que prenem tenen una conseqüència directe a persones que coneixem, i que estimem. Cal entendre que som la punta de llança del canvi, i que sou molt necessaris per fer realitat els canvis.
Força el municipalisme! Força a la nova política!
