El pas del temps té efectes en tots els àmbits, en el dret també. Algunes institucions com el dret de vaga han quedat desdibuixades, en un mon on la consciència obrera ha perdut pes. Per més consciència social de classe que hi hagi, qualsevol prefereix ser emprenedor o empresari d’èxit abans que mileurista. Tothom vol pujar a l’ascensor i no quedar-se en la part baixa.
En un mon de professionals lliberals, petits comerciants i autònoms en general, tots ells sense consciència de classe obrera, la vaga ja no és contra els patrons o contra el capital, sinó que es percep contra l’usuari del transport públic, del consumidor, dels pacients i dels pares que porten els nens a l’escola.
Però i si la vaga no és contra ningú sinó a favor del sector públic? I si la vaga es fa per tu, per millorar la sanitat i el sistema educatiu del país? En aquest cas, si la vaga respon a un esperit inconformista, de voluntat de canvi i de superació, per mi endavant. Teniu el meu suport, però caldrà que s’expliqui bé els motius que han portat a la vaga, caldrà garantir el servei públic que es presta i si la motivació és la millora de condicions laborals, inexcusablement caldrà portar-la allà a on correspon, a una taula de negociació, un lloc molt diferenciat a una escola, hospital o mitjà de transport.
Difícilment seria acceptable que els advocats que presten el servei del torn d’ofici deixessin d’assistir a un detingut perquè no s’actualitza el seu barem. Que la privació de llibertat d’una persona s’allargués perquè els Mossos d’Esquadra, personal del jutjat o advocats adscrits al torn d’ofici estan lluitant per les seves condicions laborals. En alguns àmbits el dret de vaga no té encaix possible, calen solucions diferents. En opinió meva, cada any que passa el dret de vaga queda més desdibuixat, fins al punt actual, on es fa molt difícil comprendre si la vaga és fa per tu o no.
