A la comarca del Baix Empordà, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos més rellevants per a molts ajuntaments. Especialment en els municipis turístics o amb una gran concentració de segones residències, l’IBI no només és un impost essencial, sinó també una eina per garantir el finançament d’uns serveis públics cada cop més tensats per l’augment de la població estacional.
Municipis com Begur, Pals o Santa Cristina d’Aro són exemples d’aquesta realitat. A Begur, per exemple, l’IBI genera més de 5 milions d’euros anuals, mentre que a Pals en recapta prop de 2,3 milions. Aquesta alta recaptació es deu, en part, al gran nombre de segones residències, que es multipliquen durant els mesos d’estiu amb l’arribada dels turistes. Això provoca que el pes de l’IBI en els pressupostos municipals sigui cada vegada més important, i els municipis costaners del Baix Empordà són un clar exemple d’aquest fenomen.
Un impost que segueix creixent
El creixement del valor cadastral dels habitatges, especialment en zones amb alta demanda com la Costa Brava, ha comportat una pujada en els rebuts de l’IBI. A Begur, per exemple, el rebut mitjà d’aquest impost se situa en 616 euros, mentre que a Santa Cristina d’Aro és de 707 euros. Aquestes xifres estan clarament per sobre de la mitjana catalana, que ronda els 505 euros, i són un reflex de la forta pressió fiscal a la qual estan sotmesos molts propietaris de segones residències.
Pau Bosch, vicepresident de SOS Costa Brava, alerta que aquesta dependència de l’IBI pot tenir conseqüències a llarg termini. “Aquesta situació no només genera un increment en la pressió fiscal per als propietaris, sinó que també contribueix a un desequilibri entre els serveis públics oferts i la població real que viu tot l’any al municipi”, explica Bosch. Segons l’entitat ecologista, l’alta recaptació de l’IBI no compensa les deficiències en serveis públics, com l’enllumenat, el paviment o la neteja viària, especialment durant els mesos d’estiu, quan els municipis es veuen col·lapsats per l’afluència massiva de visitants.
El rànquing dels pobles amb l’IBI més elevat i més baix
El preu mitjà de l’IBI no és uniforme a tota la comarca. Mentre que en alguns municipis com Forallac o Fontanilles els rebuts són considerablement elevats, en altres com Jafre o Albons els preus són molt més baixos. A continuació, es presenta un rànquing dels cinc municipis del Baix Empordà on es paguen els rebuts més elevats i els més baixos:
Els 5 municipis amb el rebut més elevat d’IBI al Baix Empordà:
- Forallac: 800 euros per rebut.
- Fontanilles: 727 euros per rebut.
- Santa Cristina d’Aro: 707 euros per rebut.
- Torrent: 652 euros per rebut.
- Rupià: 646 euros per rebut.
Els 5 municipis on es paga menys IBI al Baix Empordà:
- Bellcaire d’Empordà: 288 euros per rebut.
- Parlavà: 310 euros per rebut.
- Jafre: 315 euros per rebut.
- Albons: 332 euros per rebut.
- Garrigoles: 364 euros per rebut.
Aquestes diferències evidencien com municipis més turístics o amb més segones residències tenen una pressió fiscal més alta, mentre que altres localitats més petites mantenen preus més assequibles.
Els 5 municipis que més recapten en relació al nombre de rebuts:
- Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró: 25.924 rebuts, amb una recaptació total de 15,18 milions d’euros.
- Palafrugell: 27.050 rebuts, amb una recaptació total de 14,14 milions d’euros.
- Sant Feliu de Guíxols: 24.552 rebuts, amb una recaptació total de 11,86 milions d’euros.
- Calonge i Sant Antoni: 22.355 rebuts, amb una recaptació total de 11,39 milions d’euros.
- Santa Cristina d’Aro: 5.769 rebuts, amb una recaptació total de 4,08 milions d’euros.
Els 5 municipis que menys recapten en relació al nombre de rebuts:
- Garrigoles: 161 rebuts, amb una recaptació total de 58.656 euros.
- Jafre: 270 rebuts, amb una recaptació total de 85.100 euros.
- Regencós: 190 rebuts, amb una recaptació total de 87.930 euros.
- Parlavà: 315 rebuts, amb una recaptació total de 97.718 euros.
- Colomers: 216 rebuts, amb una recaptació total de 102.074 euros.
Els reptes de futur
Malgrat la solidesa de l’IBI com a font d’ingressos, Pau Bosch insisteix en la necessitat de trobar noves vies de finançament per als municipis del Baix Empordà, especialment en aquells amb una forta pressió turística. “No podem seguir depenent només de l’IBI. Hem de buscar alternatives per poder mantenir uns serveis públics de qualitat durant tot l’any”, afirma.
