Any nou no vol dir vida nova. Si no canvies res de la teva rutina, la teva vida continua igual. I el mateix passa amb el món.
Vam acabar i començar any amb el món que sembla anar de cap per avall: tornen les guerres, els extremismes van en alça, la por a allò diferent s’imposa al debat públic, la democràcia està en crisi i la lluita contra el canvi climàtic sembla que se’ns escapa de les mans. Tot plegat, ens porta a un pessimisme que s’està convertint en pura indiferència, una mena de “tant se val” que obre la porta als demagogs de sempre: els que viuen de la por, el poder, la guerra i la seguretat mal entesa.
Ens trobem en un malestar col·lectiu que, en comptes de portar-nos a actuar, ens deixa paralitzats. Però no podem rendir-nos. Ara, més que mai, necessitem la imaginació com a motor per pensar en els canvis que volem i, sobretot, per començar a construir-los. És en les esquerdes d’aquest món desgastat on també s’obren finestres d’oportunitat per imaginar una altra manera de viure i de pensar. Les humanitats, la cultura i el pensament crític són més necessaris que mai per sortir del bucle i crear nous horitzons.
En un moment d’informació falsa i bombolles digitals, el debat públic de qualitat és clau per defensar la democràcia. I els espais compartits –reals, no virtuals– són imprescindibles per recuperar la confiança i crear un civisme amb valor polític.
La creativitat és, en aquest sentit, el millor antídot contra el pessimisme. És un motor imparable que ens connecta amb les emocions i ens recorda que crear és rebel·lar-se. Quan creem, diem al món que hi ha alternatives. Si podem imaginar, podem transformar. Si som capaços de crear, som capaços de canviar.
Per això el meu propòsit d’any nou es treballar més la imaginació. No parlar tant de la realitat quotidiana, sinó de la quotidianitat que m’agradaria tenir. Espero no avorrir-vos. Ens llegim!
