Aquest dimecres s’ha inaugurat l’exposició “El Mar la Frontera més ampla” a Palamós a bord del vaixell d’Open Arms. Aquesta és una exposició flotant que farà parada a diferents ports de Catalunya en les pròximes setmanes i que vol visibilitzar l’empremta que deixen a la vida de les persones les vulneracions dels drets humans durant els processos migratoris. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’exposició. També s’ha fet un acte de reconeixement a la tasca del teixit social en defensa dels drets humans de les comarques gironines.
Una exposició itinerant
L’exposició, “El mar, la frontera més ampla”, es divideix en tres espais. El primer correspon a una reflexió sobre l’origen a través d’una escultura simbòlica feta per una xarxa de pesca que conté etiquetes de roba amb dades que exemplifiquen la relació entre els motius per migrar i la responsabilitat del nord global.
El recorregut continua amb un espai dedicat al trajecte on el públic trobarà una peça sonora que vehicula els diferents reclames de les defensores durant el trajecte migratori, en format d’alerta per walkie-talkie. En aquesta instal·lació s’hi poden sentir les veus i els testimonis d’Iridia, el col·lectiu Top Manta, la coordinadora Obrim Fronteres o del mateix Open Arms. En aquest espai també es podrà veure una peça homenatge on s’intervé la campana de l’Open Arms per visualitzar el ritme esgarrifant al qual mor la gent al Mediterrani, convertint-se en el cementiri més gran d’Europa.
La part final de l’exposició se centra en l’arribada i el públic visitant s’hi trobarà un expositor de postals turístiques crítiques que rere la imatge idíl·lica del Mediterrani mostren les dificultats que es troben les persones quan finalitzen el seu trajecte.
L’exposició es podrà veure fins a finals d’aquest cap de setmana a Palamós. El públic general la podrà visitar el 16 i 17 de novembre de 16 a 18 h i el 18 de novembre de 10 a 14 h i de 16 a 18 h i no caldrà inscriure’s prèviament. Llavors, viatjarà als ports de Barcelona, Tarragona i la Ràpita el 22 de novembre, el 6 de desembre i el 12 de desembre, respectivament.
Tal com s’ha fet al port de Palamós, en cada municipi es farà un acte de reconeixement a la tasca del teixit social en defensa dels drets humans representat per persones i entitats de cada territori que treballen per mantenir la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Ho explica el director general per a la promoció dels Drets Humans, Adam Majó.
La voluntat d’aquesta exposició, tal com explica la consellera Tània Verge, és conscienciar a la societat i fer una denúncia pública del que implica el moviment migratori que s’està desenvolupant al Mediterrani i com aquest mar acaba sent una “gran fossa comuna”. Per això, la consellera apunta que cal un “canvi de mentalitat” per part de la comunitat internacional per evitar el gran nombre de morts que cada dia va creixent al mar Mediterrani.
Aquest conjunt d’actes, s’emmarquen en la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans que organitza el Govern sota el lideratge de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes. L’objectiu és vincular la DUDH i els Drets Humans als problemes que té plantejats el món i també la societat catalana i europea del segle XXI, reivindicar-ne la vigència i conscienciar sobre la necessitat de garantir-los.
La consellera Tània Verge apunta que avui dia “encara hi ha diversos col·lectius amenaçats”. Per això, des de les institucions es fa necessari actuar davant aquestes desigualtats que es generen en diversos grups de la població.
Homenatge al teixit social
En l’acte celebrat avui a Palamós s’ha reconegut la tasca d’Erika Zárate, fundadora de la cooperativa sense ànim de lucre Resilience Earth, que treballa en la gestió del canvi en organitzacions i municipis rurals, Carles Serra i Coll, tècnic d’assessorament i formació a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i Marc Carbonell, coordinador de formació i desenvolupament del departament d’Operacions de Sos Mediterranée, una ONG fundada el 2015 per salvar vides al Mediterrani.
Érika Zárate explica que és “un honor” rebre aquest tipus de reconeixement i, alhora, “una oportunitat de visibilitzar lluites que encara són massa invisibles en aquest país”. Explica que la feina que fan a la Garrotxa, desfer el mur entorn a la comunitat migrada, “malauradament” encara és necessària.
Carles Serra explica que des de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que enguany celebra 30 anys, s’encarreguen d’assessorar i formar a diferents entitats de drets socials i humans, ja que la majoria d’aquestes organitzacions les formen voluntaris. Serra reconeix que encara hi ha deures pendents a les comarques gironines quan parlem de drets humans.
Marc Carbonell coincideix amb Zárate quan parla del reconeixement. “Estem molt agraïts, però amb una mica de contrarietat perquè la nostra tasca consisteix en pal·liar els efectes pels migrats que creuen el Mediterrani central”, apunta Carbonell. Reconeix que encara hi ha deures pendents quan parlem del mar Mediterrani.
