S’acosta l’estiu i torna la preocupació per els incendis forestals. Encara hi ha qui creu que amb més camions de bombers i helicòpters ho combatre’m i seguim sense adornar-nos que l’abandonament de zones de conreu, les urbanitzacions de cases unifamiliars que penetren el cor de les masses boscoses cada vegada més denses.
Fa molt temps, l’ús de fusta autòctona per a la construcció i de la llenya per cuinar i escalfar-se, disminuïa el combustible a disposició del foc i feia que la virulència dels incendis fos més baixa.
Ara tenim, certament, més mitjans aeris i terrestres i tenim personal expertíssim en l’extinció, però també tenim greus alteracions de l’equilibri ecològic del planeta que fa que s’observin fenòmens vinculats al foc forestal diferents i molt perillosos.
Aquest mes de juny, quan els dies s’allarguen, agraïm a la natura la seva lluminositat i oblidem que sortim d’un hivern sec i d’una primavera amb poca pluja. Quan les temperatures pugen, el vent bufa amb força i la humitat ambiental baixa són dies d’alarma entre els experts dels serveis especialitzats; però encara no ho son prou entre tots nosaltres.
Algunes experiències com els remats forestals son lloables però insuficients. Cal una administració que lideri plans de gestió acurats de les masses forestals i adaptats a cada territori i a cada tipologia de bosc i cal el compromís dels propietaris forestal perquè les experiències d’aclariment que incorporen programes d’inserció laboral no siguin una anècdota.
A casa nostra la Fundació que porta el nom d’un dels bombers morts en el incendi d’Horta de Sant Joan (l’estimat Pau Costa) promou una estructura internacional on investigadors de diverses disciplines científiques, bombers i altres implicats en l’extinció del foc, pagesos i propietaris de zones forestals així com persones amb inquietud de la societat, s’agrupen per a conscienciar d’aquest greu problema i estudia els fenòmens de focs molt destructius que s’estan observant a diferents indrets del planeta.
Fan un treball silent, ens informen, ens avisen, però any rere any considerem un èxit les poques hectàrees cremades sense posar el més mínim interès en la densitat de les masses forestals, la seva continuïtat i els efectes del canvi climàtic sobre aquesta catifa vegetal espessa .
Fem cas als científics. Escoltem-los, canviem la nostra mirada del bosc. Tots hi hem de veure el combustible de la tragèdia.
Montserrat Tura
8 de juny de 2019
