Incertesa

Si hi ha algun sentiment que darrerament ens envaeix a tots és la incertesa, sembla que vivim en una permanent prova a veure què passa, ens sentim vulnerables, bé, està clar que ho som i molt més del que ens pensàvem. Ara comencem a veure la llum però ens cal més prudència que mai, la por excessiva ens bloqueja però la por amb mesura ens permet no relaxar-nos massa i ara és el que necessitem. N’hi ha que diuen que, quan passi el temps, no n’haurem après res de tot això, que els humans oblidem ràpid i que, possiblement, tornarem a caure en molts dels errors comesos. Deixeu-me ser innocent i pensar que no serà així. M’agradaria que no oblidéssim com en són d’importants les abraçades, quin gran valor té tenir un amic al costat, simplement fent-nos companyia i deixant passar les hores, ara que tant els hem enyorat. M’agradaria que no oblidéssim que amb menys també podem passar, i que quan necessitem quelcom potser és millor apropar-nos a les botigues del poble, tot fent un passeig menjant un gelat de la gelateria de la plaça. M’agradaria que no oblidéssim que, tot i que al món hi ha llocs molt bonics, vivim en un racó de la terra ple de paisatges meravellosos que no tenen res d’envejar a cap altre lloc del món. Després de tants dies confinat, com podries descriure la sensació que vas tenir quan vas tornar a veure el mar? Segurament et les falten paraules.