Alexandre Aja és un director impecable que segueixo des d’Alta tensió del 2003. Des d’aleshores li hem vist pel·lícules de gènere sempre interessants com Las colinas tienen ojos, Mirrors, Piraña 3D i Horns. Darrerament ha experimentat en curtmetratges rodats en 360 graus, en les dues entregues de Campfire Creepers, que hem vist en el Festival de Sitges, en els quals recupera el conte de terror de campament. Ara arriba amb un nou llargmetratge, Infierno bajo el agua, una barreja de survival de terror amb animals i cinema de catàstrofes.
La protagonitzen Kaya Scodelario i el veterà Barry Pepper en els papers d’una jove que lluita per salvar el seu pare durant un huracà, mentre es troba atrapada dins una casa inundada lluitant contra els depredadors més salvatges i temuts de Florida.
Aja no torna sol ja que ha comptat en la realització d’aquesta sèrie B amb el mestre Sam Raimi.
Infierno baja el agua és una pel·lícula que no dona descans a l’espectador. No triga en arrencar i omple els poc més de 80 minuts de durada d’acció trepidant sense parar amb uns caimans de mida descomunal.
El ritme i la tensió és el gran encert de la pel·lícula i només podia fer-lo un director amb molt d’ofici com Aja. Hem dit abans que es tracta d’una sèrie B, però això no és Sharknado, això és una sèrie B de primera classe i molt ben feta. En certa manera, és tot el que l’any passat esperàvem que fos Megalodón i no va ser. Aja aconsegueix meravelles amb els escassos recursos de què disposa i crea imatges brutals de la inundació i dels caimans.
Aja aconsegueix atrapar-nos i no deixar-nos anar, però a més, Aja treu un retrat acurat dels dos personatges principals, explora la seva relació i aquesta experiència traumàtica serà el detonant de la nostra protagonista per refer la seva relació amb el seu pare i superar els problemes que la tenen bloquejada.
I tot això ho aconsegueix Aja amb el seu talent de barrejar les pel·lícules de catàstrofes climatològiques amb el de bèsties gegants que devoren a la gent. Aja tampoc s’ha pogut resistir a la temptació d’homenatjar a Tiburón, el gran referent d’aquesta pel·lícula, en alguna escena.
Amb Infierno baja el agua us espantareu, saltareu de la butaca perquè sentireu el perill dels protagonistes com a propi i us absorbirà la sensació claustrofòbica d’estar atrapats en una casa d’impossible sortida. Una de les millors pel·lícules d’aquest estiu ideal per degustar l’aire condicionat i les crispetes del cinema.
- Publicitat -
