Em vaga parlar-vos avui de dues iniciatives musicals que crec que s’han de valorar en la seva justa mesura. La primera a què voldria fer referència és l’òpera Llull, la darrera producció de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que impulsa la Fundació Metalquímia i que celebra el seu desè aniversari. Es tracta de la producció més ambiciosa de la història de la formació, amb música de Francesc Cassú, llibret de l’escriptor Jaume Cabré, direcció escènica de Xavier Albertí i la participació en el repartiment d’algunes de les millors veus d’aquest país, com el tenor Roger Padullés, la mezzo gironina Gemma Coma-Alabert o la soprano Marta Mathéu. Es va estrenar a l’Auditori de Girona a finals de novembre, en el marc de Temporada Alta i la intenció dels seus promotors és que pregoni catalanitat arreu del món a través de la figura de l’intel·lectual més rellevant de la història dels Països Catalans, tot i que en aquesta obra el focus està posat en la seva condició d’home de fe, d’evangelitzador i en les seves relacions familiars, especialment amb la seva filla. No entraré en el camp musical, perquè no és la meva especialitat, tot i que la introducció de la tenora en una òpera és certament peculiar i fa molt de goig, aconseguint un so molt particular. La importància de Llull rau en diversos aspectes. M’agradaria destacar, sobretot, que aquesta és una iniciativa privada però amb vocació de fer país i de promoure la creació i producció en l’àmbit català en un camp, l’operístic, que és extremadament complicat. Coneixeu gaire òperes en català? No gaire, oi? I gaire centres de producció més enllà de Liceu, Festival de Peralada o Amics de l’Òpera de Sabadell? No gaire més. I això és precisament, entre d’altres coses, el que dona valor a aquesta iniciativa, que ve acompanyada de la gravació i edició d’un CD, acompanyat d’un llibret, d’una qualitat remarcable.
La segona iniciativa a què volia fer referència és a la publicació del darrer CD del tenora i compositor Jordi Molina, Retrat en groc, que presentarà el proper divendres a l’Espai Ter de Torroella a partir de les 9 de la nit. Molina continua explorant el terreny al qual ja va fer incursions en el seu anterior treball, Matèria del Temps, i compta amb col·laboracions com les de Carles Dènia o el saxofonista Ramon Cardo. La tenora és la protagonista en un disc que es troba transitant pel límit estètic d’allò que és considerat música tradicional, però el seu moment creatiu s’ha vist destorbat per la situació social i política del nostre país, per això el títol del disc i la inclusió de peces com el Ball de l’Àliga de la Patum, que és d’una bellesa inusitada. Molina diu que vol reivindicar el seu dret a la llibertat d’expressió i que Retrat en groc vol ser “una visió optimista i esperançadora en defensa de les llibertats bàsiques”. En aquests temps crucials pel nostre país són absolutament necessaris artistes compromesos com el tenora empordanès, que sigui capaços de projectar aquesta imatge de Catalunya caracteritzada per la cultura i la creació, per la construcció més que la destrucció, per la democràcia i la llibertat. És en aquest punt que es troben els dos projectes dels que us parlo, perquè Llull i Retrat en groc representen el millor del meu país, del nostre país. Llarga vida als dos projectes.
