Segurament avui tocaria encarregar aquest comentari, al sistema d’intel·ligència artificial que acapara la majoria d’articles dels darrers dies a la premsa i que amenaça amb substituir la feina dels professionals de la informació, (no pas la dels afeccionats com jo), o de fer inabastable saber si els guanyadors de premis literaris ho son per mèrits propis o per l’eficiència d’una eina aliena a la creativitat i la traça literària de l’autor.
Però aquest esclat informatiu a l’entorn del fenomen tecnològic, del que també ha participat Ràdio Capital, emetent una noticia creada per aquesta intel·ligència freda a partir d’un simple tweet dels mossos, ha coincidit amb una escapada amb amics al Priorat per visitar altres amics i per gaudir d’alguns dels millors vins d’aquest país.
Afortunadament, el mon del vi, que també ha incorporat nombroses eines tecnològiques pel control de les temperatures i les humitats a la vinya; o per mesurar els sucres, els alcohols i les acideses dels vins al celler, es segueix regint pel nas i la gola, per la saviesa i la passió, per a fer els bons vins.
Veure i sentir com la Sara i en René explicaven el seu projecte com si vos la primera vegada, amb els ulls lluents i un perenne somriure als llavis, per explicar que els seus vins son imperfectes i que estimen aquesta imperfecció perquè els empeny a viure cada collita com una nova oportunitat, em va allunyar per sempre més, de la possibilitat que mai m’agradi un vi perfecte estructurat per una intel·ligència artificial sense ànima.
