Hi ha coses de la tecnologia que me les prenc amb una mica de por i alhora amb entusiasme.
Una d’elles és el sistema Pilot, que al maig sortirà a la venda i pot ser present a les nostres vides. Segur que sabeu de què parlo. Es tracta d’uns auriculars que tradueixen un idioma en temps real. Parles amb una altra persona estrangera, de forma natural, i us enteneu. La traducció la fa l’auricular de forma automàtica. Sembla màgia.
Fa uns anys, una ràdio feia una innocentada dient que hi havia unes pastilles d’idiomes. Si te la prenies, sabies parlar holandès, rus o swuahili, depenent de la pastilla que et prenies. Ara no és una innocentada: un auricular farà la feina.
Els preus no seran d’escàndol, ben al contrari, serà assequible. Bastant més barat que un mòbil de gamma mitja/alta.
Hi ha una versió de prova, gratis. Jo l’he provat, les traduccions són força fidels. Sempre hi ha imperfeccions, però és qüestió de temps. Hi veig utilitat, però alhora hi veig un símptoma més de l’aborregament a què ens porta la tecnologia. Aborregament, una paraula que no sabrà traduir bé la ditxosa màquina perquè no existeix. Però ja m’heu entès…
Ens dirigim novament a la cultura del mínim esforç que només dóna voltes sobre nosaltres mateixos i que potencia la nostra ganduleria. Com si ja no fes falta estudiar idiomes, si ja fa la feina un auricular. Com tampoc no cal saber sumar i restar, si ho fa la calculadora.
M’emprenya veure com surten màquines que donen vacances a les neurones.
No li trec mèrit a aquest enginy, que abans només ens imaginàvem en pel.lícules de ciència ficció.
És una oportunitat realment fabulosa; conec gent que ni sap ni vol saber cap més idioma que el seu, posem per cas algun president de Govern. Ara almenys entendrà els estrangers en directe.
Per un costat, fenomenal perquè superem obstacles.
Però per altra banda, preocupat perquè emborderim el cervell, li donem tot mastegat i li estalviarem aquella gimnàstica mental sana que és aprendre un idioma.
No oblidem, un llenguatge és més que quatre normes gramaticals, un llistat de pronoms febles, i molt més que pàgines de temps verbals malparits. Un llenguatge és una forma d’entendre el món, i el món de la màquina no deixa de ser artificial, fred i desapassionat. Com fer-s’ho amb una nina inflable.
Seguiré estudiant idiomes, i llarga vida professional als profes de llengües, encara que surti aquest nou dispositiu. Que m’apassiona la tecnologia, però repeteixo, de vegades em fa por.
- Publicitat -
- Publicitat -
