Nova pel·lícula de Wes Anderson amb la qual torna a l’animació stop-motion després de la meravellosa Fantástico Mr. Fox. Anderson ha escrit aquesta història juntament amb els seus col·laboradors habituals, Jason Schwartzmann i Roman Coppola.
Isla de perros s’ambienta en el Japó. A causa d’una crisi canina, s’ha produït una histèria col·lectiva cap als gossos. Tots els cans han estat desterrats per ordre de l’emperador en una illa apartada de la civilització. Aquesta illa, coneguda com a Illa Brossa, és una deixalleria en la qual els gossos intenten sobreviure. Un dia apareix Atari, un nen de la ciutat que busca a la seva estimada mascota, que canviarà el rumb de les seves vides.
Tècnicament la pel·lícula és una meravella. El treball en el detall és meravellós. La bellesa de l’estètica única, detallista i minimalista de Wes Anderson, es multiplica quan fa ús de l’animació stop-motion. En aquest cas, deixa anar al màxim la seva imaginació sense límits per mostrar-nos el seu món sense cap tipus de restricció.
Tal com passava a Fantástico Mr. Fox, els problemes i el comportament dels gossos d’Isla de perros són molt humans. Per aconseguir-ho, Anderson utilitza recursos narratius habituals en el seu cinema, i aconsegueix dotar de gran expressivitat als gossos i a Atari.
La història toca moltes tecles i té un fort component social. Isla de perros parla de corrupció política i de farmacèutiques sense cap sentit moral que tenen com a únic objectiu el lucre. La societat representativa a la pel·lícula, en aquest cas la canina, és apartada de la resta perquè fa nosa als polítics i els envia al pitjor lloc del món perquè morin o es matin entre ells. El nivell de metàfores que ens proposa és realment alt.
Els diàlegs també són brillants i Anderson sap jugar i moure’s còmodament entre les converses còmiques, les quotidianes i les profundes.
Isla de perros és una pel·lícula estranya perquè respecte als estàndards japonesos i s’ha tingut una cura màxima en representar el Japó i la seva cultura. Hi ha hagut un esforç màxim per casar estètiques i narratives occidentals i orientals. El resultat és excel·lent i el seu èxit merescut. Una pel·lícula amb encant amb una pàtina d’autor molt de Wes Anderson.
- Publicitat -
