Andrés Mushietti (Mamá) dirigeix l’adaptació cinematogràfica d’It, la popular novel·la d’Stephen King, publicada el 1986, la qual va comptar amb una adaptació televisiva en format de mini-sèrie l’any 1990, protagonitzada per Tim Curry.
A l’estiu del 1989, a Derry, el petit poble imaginari de Maine de les novel·les de King, succeeixen una onada d’estranyes desaparicions. Un grup de nens, conegut com El club dels perdedors decideix buscar l’assassí. Aquests descobriran que els crims van ser comesos per una entitat maligna, un monstre sàdic anomenat Pennywise, caracteritzat per una disfressa terrorífica de pallasso.
It ha estat esperada amb molt de hype a causa d’uns excel·lents tràilers, cosa que ha suposat una arrencada en taquilla de 123 milions de dòlars el cap de setmana de la seva estrena, només als Estats Units. Unes xifres pràcticament inèdites per una pel·lícula de terror amb qualificació R, només comparables amb les obtingudes en el seu moment amb un fenomen viral com El proyecto de la bruja de Blair.
It traspua Stephen King per totes bandes. El protagonistes són un grup de preadolescents que es desplacen en bicicleta, molt en la línia d’altres novel·les de l’autor com Cuenta conmigo i que tant bé van homenatjar els germans Duffer a Stranger Things. Els autèntics protagonistes són els nens, els únics que es preocupen per mirar de trobar una solució al problema. Els adults i adolescents assumeixen directament un rol de malvats, persones en estat depressiu o apàtic sense solució de continuïtat, fins el punt que en algun moment t’arribes a plantejar qui és més monstre, si el pallasso o els habitants de Derry.
El punt fort de la pel·lícula és el tractament dels nens i les seves relacions humanes. Ho fa d’una manera valenta, realista i poc vista en cinema comercial. Quan els nens parlen entre ells, tenim la sensació que les converses són sinceres i els diàlegs naturals. La pel·lícula de Mushietti aconsegueixi fer un retrat perfecte i definit de cada nen. Els hi dóna una personalitat pròpia, ben definida i temps i moments per a cadascú.
Pennywise està interpretat per Bill Skarsgård, amb molt de tractament digital al damunt. El cas és que aconsegueix ser inquietat en tot moment. L’expressivitat es manifesta a través de la mirada i la boca. Un esforç que l’actor ha sabut fer perfectament, malgrat les limitacions que li suposa tenir la cara pintada.
Un altre dels encerts d’aquesta adaptació és el seu aspecte visual i l’excel·lent treball de fotografia. No només en els cuidadíssims moments on apareix Pennywise, sinó també en la resta de la pel·lícula.
It es mou més dins els paràmetres de cinema de terror més comercial i menys en l’independent. Per aquest motiu la pel·lícula no farà por als avesats en el gènere. El terror es manifesta en l’inquietud que provoca Pennywise, situacions que creen angoixa i els tradicionals espants.
L’únic defecte gran és que la pel·lícula s’acaba. Tinc la sensació que el relat quedaria molt bé en el format de sèrie de televisió.
It és una molt bona pel·lícula de gènere que transcendeix més enllà del terror per oferir-nos una història d’amistat i companyonia en l’imaginari dels anys 80. És el que fa que un film de terror ens arribi a emocionar. Els millors moments, quan és una versió fosca de Cuenta conmigo.
- Publicitat -
