Jo crec que ja en podem dir dictadura. Sense eufemismes. Sense manies. Assumim la realitat i endurim la lluita, rebel·lem-nos, o haurem d’entomar les conseqüències de la nostra covardia. L’ambient ja és irrespirable.
La darrera mostra ha estat la censura de l’obra de l’artista de Santiago Sierra a la fira internacional d’art contemporani de Madrid, ARCO. Ha transcendit que l’obra, una peça de denúncia sobre l’existència inequívoca de presos polítics a l’Estat espanyol, ha estat enretirada per “evitar la polèmica”. Això et dona una idea de quina mena de creació, i no només pel que fa a l’art visual o plàstic, sinó de qualsevol tipus, cinematogràfic, escènic, musical, en definitiva, quina mena de cultura és la que pretenen les elits i les oligarquies que dirigeixen el país que consumim els ciutadans.
Una cultura asèptica, superficial, neutra, que no incomodi i, sobretot, que no descobreixi les vergonyes del poder, la seva manera de maniobrar que mantenir-nos a tots sota el seu jou. La principal missió de l’art és, precisament, fomentar la polèmica, provocar el debat, fer reflexionar a la ciutadania, empoderar-la i avançar. Aquesta és la seva principal missió, però n’hi ha que no volen que pensem. Una societat culta i mínimament informada és una societat que aspira a ser lliure. Està molt trillada, però és ben certa aquella sentència d’Ovidi Montllor sobre la intolerància: “Hi ha gent a qui no li agrade que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a la qual no li agrada que es parle, s’escriga i es pense.”
Efectivament. És la mateixa gent que vol escanyar l’escola catalana, un model d’èxit comprovat. Un tresor que hem de defensar amb ungles i dents. És la mateixa gent que vol empresonar rapers per la seva rima punyent, descarnada, ofensiva per a les ànimes privilegiades, que posa al descobert amb llenguatge planer, i si cal groller, la hipocresia de la classe governant, de l’empresariat i d’aquesta pútrida monarquia que s’aguanta pels pèls. Van voler prohibir el referèndum de l’1 d’octubre, la major proesa protagonitzada en anys per la societat catalana, però el vam fer i amb èxit. Han volgut censurar l’obra de Santiago Sierra i ara no li faltaran sales per exposar-la.
L’ínclit tribunal suprem –riu-te’n de la separació de poders- ha decretat 3 anys i mig pel raper Valtonyc, per dir que els borbons són uns lladres i uns males peces, i ahir ja es va anunciar que una agrupació de sales i concerts de tot Catalunya, per solidaritzar-s’hi, l’han inclòs en les seves programacions. Unes actuacions en què el hit serà, efectivament, No al Borbó, el tema assenyalat. Són 25 sales i festivals que han fet un pas endavant i alguns d’ells no pas poc significatius: Black Music Festival, Barna Sants, Canet Rock, Cruïlla, Mercat de Música Viva de Vic, Primavera Sound o Strenes programaran Valtonyc. Efecte Streisand se’n diu i aquests cretins de l’estat espanyol, dels seus mitjans afins, de la judicatura i de l’oligarquia que els té a tots agafats pels collons encara no ho han après. Llibertat presos polítics catalans. Llibertat presos d’Altsasu.
