El dilluns dia 1 de febrer vaig sol·licitar amb certificat digital votar per correu. La mateixa setmana, el dijous, el carter va acudir al meu despatx professional amb totes les paparetes i dos sobres. Vaig dipositar el meu vot en un sobre com en totes les eleccions, però posteriorment el meu vot va ser introduït en un altre sobre amb un codi de barres i se’l va emportar el carter.
Des de que tinc 18 anys sempre he votat en totes les eleccions. En aquests comicis pandèmics que al meu entendre s’haurien d’haver suspès, també he votat però per correu.
No pretenc postular ni alliçonar sobre si cal anar a votar o no, ni tampoc comentar el descrèdit de com hem arribat fins aquí. Però si compartir una reflexió, el poder mai queda buit, sempre l’ocupa algú. No tan sols en democràcia, sinó històricament ha existit una pugna pel poder, el qual com deia mai queda buit. Votar és la manera més civilitzada d’incidir en la formació d’aquest poder, el qual l’exercirà algú tan si votes com sinó. Sabent que algú manarà, no és millor votar i que s’escolti la teva veu?
