L’escriptor barceloní establert a l’Empordà va presentar divendres 26 la seva darrera novel·la “Gudule en Taita” a la llibreria la Siglantana. L’emblemàtic local bisbalenc va enregistrar una notable assistència de públic, que després de la mesurada presentació de l’obra per part del seu amic David Suñé l’autor, xerraire de mena, es va ficar immediatament a la butxaca.
Jaime Rosal del Castillo és un tot terreny del món literari català, molt actiu en el camp de l’edició en gairebé totes les seves facetes, però també amb notables incursions dins l’assaig i la narrativa, gènere en el que compta amb una desena de títols publicats.
“Gudule en Taita” és un treball literari ambientat en la Barcelona del 1975, una ciutat en la que es vivia la llarga agonia del dictador Franco de maneres tan diverses com ho era la pròpia societat barcelonina. Relata les vivències d’un grup de joves amics que gairebé aliens a les circumstàncies socials i polítiques del moment intenten obrir-se camí dins del món de les lletres. Habituals dels ambients “pijos” de la capital catalana, els aspirants a lletraferit, sense cap altre aspiració social que la de “trempar i riure” en paraules del propi Rosal a la presentació, alternaven sovint la part alta de la Diagonal amb la Barcelona “canalla” que regnava Rambla avall, com era força habitual en l’època.
Al llarg de les 228 pàgines de la novel·la, molt amena, escrita en petit format i en clau irònica, que es llegeix d’una tirada, hi desfilen molts dels santuaris de la Barcelona dels 70. Taita, El Velódromo, Metamorfosis, Boccacio, Le Clochard, Key Club, Tibet, Xampanyet, el Pastisset… Escenaris tots ells que molts supervivents de l’època començant per qui signa aquesta crònica trobaran familiars, mentre que de ben segur s’identificaran amb alguna de les peripècies dels protagonistes de la narració.
