Avui ens visita Joan Giraut, alcaldable de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, pel Bloc Nacionalista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Giraut.
Hola, molt bon dia.
Primer de tot m’agradaria que es descrivís en tres paraules.
Doncs, constant, compromès i sense prejudicis.
Podria destacar també tres aspectes que cregui que han estat positius i que s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern del municipi?
De fet, entenc que els temes assolits perquè n’hi han bastants de pendents. Però com que la pregunta és assolits, crec que ha estat una bona feina aconseguir que el Ministeri de Costes de l’Estat hagi publicat al BOE la licitació de la segona fase del passeig Marítim. Era un tema que portàvem moltíssims anys intentant-ho sense aconseguir-ho. Crec que també ha estat destacada l’acció social que han portat a terme dins d’uns paràmetres que ja es venien portant amb anys anteriors, però entenc que és destacable i també la participació ciutadana, doncs hi han fet un esforç considerable. Una altra cosa és la lectura positiva dels resultats d’aquestes enquestes.
Llavors podria destacar tres aspectes que potser no s’han acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?
Si bé en principi doncs les conseqüències del temporal Glòria que evidentment van deixar bàsicament el passeig marítim de Platja d’Aro en mal estat, és un tema difícil de resoldre, però crec que amb el temps que ha passat, s’hagués tingut que arribar amb millors resultats que els que els que es visualitzen en aquests moments no?
També entenc que el plantejament constant i insistent per part de l’equip de govern en la peatonalització de l’avinguda S’Agaró doncs al final, doncs, amb un informe de mobilitat que ho desaconsellava el final, no ha arribat on tenia que haver arribat. I evidentment hi han hagut les conseqüències més enllà del que la Covid plantejava, diguéssim, el primer any. La conveniència de que per seguretat ciutadana, doncs donar més espai perquè els llocs amb més intensitat de persones es pogués tenir major distància, la qual ho justificava plenament. Però en qualsevol cas, la insistència posterior fins que l’evidència de l’informe de mobilitat va plantejar que era inviable, doncs entenc que va durar molt de temps i amb perjudicis.
I l’altre seria la lentitud de l’àrea d’urbanisme. Tant, amb el resoldre donant les llicències d’obres majors i menors municipals, com també amb l’execució del pressupost en el programa d’inversions. Les coses han trigat moltíssim. S’ha deixat tot per a última hora. Algunes coses també, doncs amb la voluntat d’acabar-ho a final de mandat. Però algunes no s’hauran acabat i altres estaran, doncs a ultima hora. No, no ha estat un resultat eficient en el sentit de que dificultats n’hi han arreu. Però era un plantejament que eren partides pressupostàries. Algunes s’arrossegaven ja des del govern anterior, com el Centre Cívic de Castell d’Aro, les obres el carrer, el carrer Doctor Fleming o la nova escola de Fanals. Eren temes molt madurs de l’anterior mandat amb consignació pressupostària suficient. I evidentment, doncs cap d’aquestes, avui per avui, encara està acabades potser el Centre Cívic de Castell d’Aro al final es podrà fer algunes jornades de portes obertes, encara que no estigui acabat, però és evident que ho valoro com un punt no gaire galdós.
Llavors ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Castell-Platja d’Aro i S’Agaró?
Bé, crec que es té que recuperar i millorar l’eficiència de l’àrea d’urbanisme, el que per una part és la constatació d’una crítica com he acabat d’explicar i crec que està bastant conscienciat a la ciutadania, doncs s’ha de fer aquest plantejament. Evidentment, si nosaltres entrem a governar, doncs mirarem de reforçar els punts febles que té l’àrea que encara els té donar-li, encara que hi ha un pla i a per anar o per anar rectificant el rumb, ens sembla que és que és encara massa lent i insuficient. Se li ha de donar màxima prioritat també, doncs, en funció de les possibilitats d’entrar a govern. També plantegem, doncs, que el caire polític que porti aquesta àrea, doncs, ha de ser d’una persona que tingui un perfil fort i adequat per a aquesta àrea. Nosaltres entenem que la nostra candidatura hi és. Potser també hi serà d’altres, però nosaltres ho tenim això.
I en qualsevol cas com a temes prioritaris dins de la mateixa àrea d’urbanisme. Doncs hauríem d’acometre temes, doncs que se’n parla molt, però mai s’acaben de solventar. Un és el tema d’incendis que recurrentment podem estar afectats i època de sequera, que és molt més greu? O hi ha moltes més probabilitats de tenir incendis i històricament n’hem tingut de molt importants. Doncs si. I bàsicament seria i ja s’està fent des de fa uns anys les franges perimetrals, perquè facin de tallafocs. Però a més a més, hauríem de fer complir el que ja tenim a l’ordenança municipal que obliga els propietaris de les parcel·les a tenir-les netes, doncs per evitar, diguéssim, que facilita els incendis o millor dit, impedir que els incendis avancin. Doncs fer un plantejament de fer complir l’ordenança. Que normalment, i evidentment, també molt maco, com una autocrítica, perquè quan governava tampoc havia plantejat el que ara plantegem el nostre, el nostre grup que seria que aquesta ordenança fer-la complir d’ofici. Què es pot fer per l’ordenança aprovada, doncs aleshores requerir a tots els propietaris, doncs que les tinguin constantment, diéssim en la millor situació de prevenció.
I en aquest tema d’incendis també, doncs perquè recordo que l’incendi del Masnou també simultàniament hi va haver un incendi en un un edifici d’aquests que en diem gratacels del passeig Marítim. I evidentment el tema era dramàtic i hi va haver algun bomber que volia no tenir accés per arribar a una planta alta que s’havia originat el foc i per l’escala, doncs van tenir alguna intoxicació pel fum i podria ser dramàtic. Entenem que hi pot haver-hi una solució. D’acord amb les comunitats de veïns per fer una sortida per incendis adossada a façana, com es fa a altres llocs. I això és el que proposarem a les comunitats, doncs perquè si estan d’acord poder donar facilitats, perquè això perquè això es pugui fer.
I també dins de l’àrea d’urbanisme. Encara que volem donar constància que aquest govern, ha estat ha continuat treballant en la línia que portar de l’anterior mandat amb la gran deficiència d’urbanisme que té el municipi a les urbanitzacions. Doncs que més enllà de l’urbanització d’Aro, que ja es va fer l’anterior mandat l’urbanització dels Pins que s’ha acabat aquest mandat i també en aquests moments, ens consta que està preparat l’urbanització Politur perquè es tiri endavant.
S’han fet esforços amb Masnou, i amb Mas Semi per mirar d’arribar a un acord i crec que relativament estan a prop d’aconseguir-ho, però a nosaltres ens sembla que es tindria que fer una acció més directa, tenint en compte que la primera mancança que tenen aquestes urbanitzacions és l’estat de l’asfalt dels carrers. Doncs de plantejar i acordar fer juntes de compensació per polígons o per carrers de les quals els propietaris estiguessin d’acord en finançar-se el finançament de condicionar l’asfalt dels carrers amb una situació normal com els carrers del poble. Aleshores, aquest plantejament no impedeix legalment que l’Ajuntament ho recepcioni. Però arribat aquest punt, no entenem que sí que pot haver hi un acord polític perquè actualment i ja ho ha fet aquest govern i s’havia fet anteriorment, que els carrers principals dels vials principals d’aquestes urbanitzacions poguessin tenir un manteniment d’asfaltat.
El compromís que nosaltres pensem i que seria novedós en aquest cas és tenir que compromís polític, perquè legal no pot ser, però políticament es pot fer. Doncs perquè mentres no s’iniciïn les obres definitives d’urbanització d’aquestes urbanitzacions, parlo de Masnou, Mas Semi, també Can Manel, Les suredes, Puig Romaní, i me’n deixo alguna, però totes aquestes estan mancades d’aquest tema d’urbanització i mentres no s’arribi a fer podriem fer aquest plantejament de xoc per dir-ho d’alguna manera. Per retornar una situació, diguéssim, de millora, perquè és evident que que aquestes urbanitzacions estan ancorades en 20 o 30 anys enrere i això, doncs, evidentment. Per la part que correspon, faig autocrítica, no? Però d’alguna manera sí que sí això, doncs, en el seu moment s’acceptés per part dels propietaris que ho volguessin fer entenem que entenem que podria formar part de la solució. En qualsevol cas, per quina pregunta anàvem?
Per quines eren les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per al municipi.
I aquesta seria, diguéssim, dins de l’àrea d’urbanisme. De moment, millorar i plantejar, doncs, que les llicències que podem voltar un any per donar una llicència s’ajustin més a la legalitat. Em sembla que són dos mesos el màxim possible. Evidentment es té que donar un tomb, un tomb en aquest sentit. També amb l’àrea de turisme entenem que hauríem de fer sense deixar de banda tots els temes de promoció cultural, cívics i socials que se’n fan se n’han fet sempre i se’n fan molts de tot tipus, lúdics i etcètera doncs mantenir-los i millorar-los. Però també diguéssim que el tema del tema, que nosaltres entenem que és bàsic pel turisme, potser el principal i a vegades tots plegats ens n’oblidem, és el tema de la imatge que s’emporta la gent que ens visita, que no sempre és la és la millor.
Quan nosaltres anàvem, doncs teníem deficiències. Aquest mandat,evidentment no s’ha lluït amb aquest tema de la imatge, el serveis públics i l’oferta de qualitat i l’atenció ciutadana. La millor publicitat que hi ha és el boca orella. Quan la gent ve, està ben atesa, veu el poble bonic, net, en condicions acomodat, i això la gent s’hi fixa. Tots ens hi fixem, tots més o menys també doncs sortim i anem pels llocs i veiem i comparem i critiquem. Aquí jo crec que és un dels temes prioritaris. Recuperar tal vegada el tema d’imatge que entenem que en aquest mandat no s’ha millorat com l’anterior. O sigui, i en determinades coses, doncs entenem que aquest ha estat deficitari. I doncs, donar una prioritat des d’aquest punt de vista. I en aquest sentit.
Llavors ho ha anat avançant una mica. Pero què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?
En aquest punt la nostra candidatura, i encara que estigui malament, parlar de mi mateix. Però hi ha una diferència que durant set mandats ha presidit els equips de govern que hi han hagut. No, durant set anys no, sinó durant set governs, set governs, clar. Hi ha una mica de diferència. Si són, serien vint i vuit anys però vaig tenir una moció de censura que aquesta seria 26 anys de govern.
Per tant, la gent pocs dubtes deu tenir amb mi per per lo bo, per tant, bo o dolent. Crec que això és una diferència en relació a la resta de candidats. I no parlo amb el plantejament personal. Parlo dels equips de govern que he presidit per lo tant, evidentment jo he tingut aquest paper que es visualitza més, però l’acció ha estat conjunta dels equips de govern i això i això marca la diferència.
Crec que també marca una diferència el plantejament que la resta de candidats que m’acompanyen pràcticament són tots nous en política municipals, tant si entrem al govern com si no. Però crec que personalment pel seu perquè són persones molt conegudes en la seva vida professional. Què han què han portat. Doncs marquen un punt de credibilitat que no vull desmerèixer els candidats de les altres llistes, però sí que em sembla que la candidatura que jo encapçalo tots tenen aquesta credibilitat.
I llavors ho ha avançat una miqueta, també. Però quins punts són els que podria destacar del seu programa electoral que el presenta a les eleccions d’enguany?
Si bé jo crec que alguns es poden repetir, però els punts bàsics seria la reforma del passeig marítim, que està inacabada. Qui s’ha fet un plantejament de participació ciutadana que al final ha quedat com congelat. Perquè, entre altres coses, doncs, es plantejava que el carril bici passés pel passeig marítim. Nosaltres entenem que que les bicicletes al passeig marítim no hi tenen que circular. Donem una alternativa perquè passin pel centre del poble, per l’avinguda Cavall Bernat, agafin per darrere el carrer Fleming, a on s’està fent l’obra, aquesta nova entre el pàrquing i les galeries i evidentment, es pugui després enganxar-ho des del punt del Màgic Park, per entendrens, fins a Ridaura. I això la via del carril bici quedaria lligada, diguéssim, per travessar tot el centre de Platja d’Aro i no caldria que passés pel passeig marítim.
A part d’això, nosaltres també entenem que el passeig marítim ha de guanyar espai per als vianants. Actualment, teòricament hi tindria que haver-hi 6 metres des que acaben les terrasses fins que comencen els graons per baixar a la sorra. La realitat és que es fa molt difícil tenir controlades les terrasses. Les terrasses avancen llògicament segons la demanda, una mica les seves cadires que cap endavant. I evidentment, doncs això es indría que solventar.
Nosaltres aportem una solució que en principi no hi hauria inconvenients per part de Costes de la Generalitat, que és qui dóna permisos perquè en temporada d’estiu es poguessin fer, diguéssim, unes plataformes que continuessin el passeig marítim cap a la sorra. Amb el qual tots els operadors de restauració i de bars, si ho volguessin, podrien ampliar amb taules i cadires aquests espais, deixant un espai central on resten situats i el pas de vianants i la i la sorra de.
En aquest sentit, també vam mostrar la nostra solidaritat amb els 800 veïns afectats per la Llei de Costes i evidentment, fa anys que lluitem. Semblava hi havia un moment que estàvem a punt d’aconseguir-ho tots i va haver-hi una sentència que ho va tombar. Però entenem, eue si els els tots municipis afectats, tot a tot el litoral espanyol ens ajuntem i a més a més això ho poguéssim fer a través de les associacions de municipis, de les comunitats i federacions, també de l’estat de municipis que existeixen, i la seva missió és defensar els temes que, com aquest plantegen la necessitat d’una solució perquè ningú o aquests propietaris en el seu moment se’ls hi va donar la licència a tots aquests ajuntaments perquè es podia donar.
Després ve un plantejament de costes que no discutirem, però d’alguna manera afecta, diguéssim, a totes aquestes persones i aquestes prioritats. Entenem que caldria una solució. Però, i recolzem el que fins ara s’ha fet a l’Ajuntament, perquè ho hem aprovat en mocions, en el ple i el que hi i el que s’està intentant fer ara, doncs també, però anar per la via del contenciós. És evident que estem d’acord amb això, però entenem que aquesta via municipalista de conjunt de les 12 poblacions afectades, si es pogués aconseguir, podria ser una bona palanca per per ajudar, si és possible, a trobar de trobar la solució.
Després, l‘altre tema és a Castell d’Aro hi ha tota la urbanització del que es coneix com l’Eixample del Castell amb el qual, hi ha tots els equipaments públics de l’escola de futbol i l’institut. Nosaltres plantegem que allà davant de l’escola Vall d’Aro tindria cabuda el que en diem la Casa Lila, que és pel preescolar pels més petits perquè seria el lloc idoni. Ara on estan al centre de Castellar o no ho estan o tenen espais per per jugar, etcètera.
I també entenem que en aquest espai que està previst unes zones d’urbanització i de creixement de Castell d’Aro en qualitat d’habitatges. Però és una zona també per habitatge de protecció oficial que hi van cap a 90 habitatges s‘hi poden construir. Aleshores, crec que actualment hi ha moltes formes i maneres de fer-ho per cooperatives, amb la Generalitat, amb promotors que ho fan per gent gran, per a gent jove, etcètera, doncs és un camp molt, molt deficitari a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. I aquí, en el moment que s’hagi fet l’urbanització, doncs, dóna la possibilitat d’afrontar un problema especial. Doncs perquè la gent no tingui que sortir del poble per trobar lloguers més assequibles o per comprar. L‘Habitatge i doncs, entenem que és un tema important.
I aquí s’hi afegeix un tema també que ens pot ajudar molt de cares al turisme esportiu. Perquè queda un espai d’equipament municipal al costat del camp de l’Aro que permetria fer ho bé tot un altre camp de futbol si es volgués, o repartir o fer dos o tres camps de futbol 7. El qual, doncs ja veiem ara. En aquests moments en aquests dies de Setmana Santa està ple d’activitats d’aquests esportistes amb l’esport del futbol, com el campionat del MIC, i això porta molta gent. I com altres esports, hi ha aquí la iniciativa privada dels clubs privats com el tenis, per exemple. Doncs reben molta gent de joves amb els seus familiars.
Doncs que vénen a passar temporades perquè són destinacions acreditades com a tema esportiu. Crec que amb aquest tema de turisme esportiu Castell-Platja d’Aro i S’Agaró tenim marge per millorar i aquesta zona d’equipaments i evidentment, passaria a ser un tema, un tema prioritari.
L’altre tema seria el plantejament de fer un teatre auditori. Sé que fa molts mandats que doncs que que he parlat pels mitjans, que tindríem que convindria tenir un auditori, Palau de congressos i evidentment, dins del plantejament que deia abans de visualitzar l’experiència de govern, és evident que aquí m’he compromès moltes vegades i no me n’he sortit. I entenc que és difícil. En canvi, sí que veiem viable dir que S’Agaró ha quedat una zona d’equipaments diguéssim a l’entrada vinent de Platja d’Aro o l’accés a S’Agaró amb la urbanització de l’oest de Sant Pol. Doncs uns 15.000 metres quadrats, el qual ens permet àmpliament fer no tenen un palau de congressos o un teatre auditori amb el plantejament que hi hagués l’escenari i de moment, en una primera fase, només fer l’aforament, diguéssim per a unes 500 700 persones, o potser algú més, doncs, però descobert.
Aleshores, això, evidentment, només podria servir en temporada d’estiu, però entenem que seria millor ubicació que no el centre de Platja d’Aro, amb els inconvenients per estacionament i circulació que hi pot haver-hi. Doncs que aquest espai, en el moment que es facin les dues rotondes que falten per la banda que va de S’Agaró a Castell d’Aro per la per la banda, diguem-ne més, al costat del mar l’actual, doncs, permet agilitzar la circulació. I aquest espai que queda central, on hi haurà, on hi ha aquesta parcel·la d’equipaments, si és que al final es fes aquesta convocatòria, doncs tindria places d’aparcament molt a prop. I també les facilitats d’evacuació i entrada molt fàcils tant per la carretera que va de S’Agaró a Castell d’Aro com per l’altra més central.
A més a més, s’hi pot incorporar el Parc de Sant Ramon, que formaria part d’un mateix espai, pel que aquestes activitats musicals, sobretot a l’estiu, amb food trucks i qüestions que acompanyen aquest tema seria un dinamitzador per s’Agaró doncs, important a l’estiu i amb la possibilitat que si té èxit després en una segona fase, es podria fer, cobrir-lo i a les aleshores aquí es podria utilitzar per determinades convencions que no necessiten. Només necessiten l’espai d’una sala d’actes important, doncs, per fer per fer-hi trobades d’empreses i convencions, que això desestacionalitzaria.
I també diguéssim, voldríem acabar de donar força al camí de ronda de s’Agaró i el què és el s’Agaró Vell, perquè s’està a punt de celebrar se el centenari de s’Agaró la família Ensesa-Civils vol, i amb bon criteri, hi havíem parlat anteriorment doncs, de la voluntat de fer un homenatge al senyor Josep Ensesa i Coderch, que és el que ens va fer va tenir la idea en aquell moment, en comptes de fer una urbanització especulativa, fer una ciutat jardí que és exemple i admiració de tothom.
I també, doncs, el camí de ronda. Ho va fer amb els seus recursos. És una donació universal perquè tothom qui vulgui s’hi pugui passejar, doncs allà hi ha una parcel·la que és la Punta d’en Pau, que està ben bé enfocant la badia de Sant Pol i fer-hi un jardí de reconeixement. En Josep Ensesa i Coderch. I el. I també fer com un plantejament al·legòric de bronze d’una trobada que reflecteix una època en què Josep Pla es trobava, diguéssim, amb en Josep Ensesa i parlaven d‘allò diví, d’allò humà i de tot el que s’entengués de l’època, diguéssim, gloriosa i glamurosa que va viure la Gavina.
Doncs aquest plantejament sembla ser que la família ho podria acceptar bé i nosaltres també ens ho marquem com una prioritat de cares al reconeixement l’obra del senyor Ensesa. I també perquè company o cal dir que ell volia i pretenia amb el camí amb el camí de ronda, no?
L’altre punt, diguéssim important seria la reforma i ampliació de la biblioteca de Platja d’Aro, que està al costat de la Masia Bas. Està detectada per part de la Generalitat com una de les biblioteques que necessiten ampliació, però nosaltres voldríem plantejar un programa funcional, encara més ambiciós per municipis potser més grans que ho plantegen.
Però tenim aquesta qüestió que Castell-Platja d’Aro en aquests moments tenim 11.000 i escaig habitants empadronats, però en temporada baixa mai baixem de trenta mil habitants quan no tenim noves. Necessitem equipaments dimensionats per aquest públic, el qual, doncs, entraria d’encaixar amb un pla funcional en què hi haguessin zones per a adults, zones per la mainada, aules d’estudi, espais de formació, també un petit auditori perquè a vegades s’hi fan xerrades especials. I també incorporaria l’arxiu municipal, que ara està a Castell d’Aro. Creiem que és més adient que estigui al costat, al costat de la biblioteca.
I en principi. No sé si em deixo res. Sí, segur i en altres punts, Doncs que també voldríem solventar dins d’aquests temes de seguretat, per exemple amb el tema d’endegament del Riudaura. Per pel tema de pluges, que també és un altre factor de risc, però en canvi amb el sector nord hi ha la riera de Fanals. Doncs que no té seguretat. I jo recordo o recordem que en temps de pluges fortes de l’avinguda de Fanals l’aigua ha arribat fins davant de l’Ajuntament. Ho hem vist, ho hem vist. Per tant, l’endegament d’aquesta riera crec que seria una prioritat. I amb aquesta qüestió, doncs també nosaltres serem reivindicatius. Ho plantejarem amb l’ACA doncs perquè acabaríem de donar, diguéssim, aquest plus que en temes de seguretat, doncs s’han anat corregint. També hem parlat de les obres de govern. No voldria deixar de mencionar l’esforç que han tingut de fer govern, encara que ho haguéssim iniciat amb l’anterior, d’adequar el clavegueram de la part central de les avingudes Cavall Bernat i S’Agaró. Doncs a fer aquestes obres. Evidentment, fer obres públiques i que molesten a cap govern li van bé. I en aquest cas, abans els he criticat en aquest cas i en aquest cas he de demostrar comprensió de que els ha tocat també passar coses que són més complicades. És clar. Jo crec que es pot dir una cosa i es pot dir l’altre.
Finalment, m’agradaria preguntar li si és que no aconsegueix una majoria absoluta a les eleccions d’enguany. Estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
Bé, jo crec que sempre ho hem fet. Jo he participat i ja ho he dit abans aquesta és la novena elecció i en les viut leccions anteriors només una vegada vaig treure majoria absoluta, no? O sigui que que la normalitat i la probabilitat està en buscar pactes. I evidentment, amb aquest esperit nosaltres ens presentem a les eleccions i un cop amb el resultat electoral que la ciutadania ja planteja, doncs el que el que vol i el que s’ha de fer.
Tots esperem estar més encertats que fa quatre anys que no vam saber trobar el punt adequat per negociar-ho millor. Però en qualsevol cas, si m’ho permet, sí, vull dir estar quatre anys a l’oposició. Després de governar-ne vint-i-sis. És com quan ets petit i t’envien al racó de pensar si dius les coses, moltes coses les veus des d’un altre prisma. I és evident que això, d’alguna manera. Tal vegada quan parlem de diferències, no a nivell personal, perquè no sóc millor ni pitjor que ningú, però sí que estic més fort en el plantejament del convenciment del que cal fer i de com s’ha de fer.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes properes eleccions municipals i moltes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.
Gràcies a Ràdio Capital per donar me aquesta oportunitat a mi i a l’equip de campanya.
