10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

Jordà defensa que Catalunya necessita un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica

Acció Climàtica vol que el país disposi de 3.500 MW el 2050 i l'únic projecte sobre la taula és el Tramuntana

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha defensat aquest dimarts la necessitat que Catalunya compti amb un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en ‘La prospectiva energètica de Catalunya 2050’, un pla que es presentarà el pròxim divendres a Barcelona. Segons la consellera, la potència de la instal·lació hauria de ser de 1.000 MW, en el que seria un primer pas per complir els objectius del pla. Tal com ha detallat Jordà, la meta és que Catalunya disposi de 3.500 MW procedents d’aquesta font d’energia el 2050. A hores d’ara, l’únic projecte que hi ha sobre la taula és el Parc Tramuntana, que se situaria a l’Empordà i tindria una producció de 500 MW.

Segons Jordà, els parcs eòlics marins tenen una producció d’energia elèctrica per MW i metre quadrat “molt superior al d’una instal·lació solar fotovoltaica o un parc eòlic terrestre”. “La implantació d’energia eòlica marina pot reduir l’ocupació de territori i el consum de materials per a la producció d’energia elèctrica”, ha afegit en declaracions durant una visita al parc eòlic marí de Middelgrunden, a Copenhagen (Dinamarca).

Per altra banda, la consellera ha recordat que un parc d’aquestes característiques només podrà tirar endavant “si el seu impacte ambiental és assumible i s’adopten les mesures correctores pertinents de salvaguarda de caladors pesquers i impacte ambiental”. En aquest sentit, ha fet una crida per “assolir el màxim consens dels agents socials, econòmics i científics” per “preservar els valors naturals i els serveis ecosistèmics”.

En un comunicat, el departament d’Acció Climàtica recorda que l’autorització final per un parc d’aquesta tipologia és competència de l’Estat. És per això que, durant la seva intervenció, Jordà ha instat el Ministeri de Transició Ecològica a “incorporar criteris de consens i diàleg territorial en la tramitació dels projectes que facilitin la seva implementació”.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -