Avui ens visita Jordi Lloveras, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols per Guíxols des del Carrer – En Comú Podem, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Lloveras.
Bon dia.
Primer de tot m’agradaria saber si es podria definir en tres adjectius.
Si m’he de definir en tres adjectius doncs bé, jo diria que sóc una persona treballadora, sóc una persona també en aquest sentit, adjectius des de la vessant política, una persona honesta en el sentit de que quan diem que una cosa es pot fer, doncs ho diem perquè realment considerem que es pot fer i en tot cas també són bastant realistes, no? Perque a vegades ens agradaria canviar el món, però en aquest sentit jo sóc el mateix que a vegades la meva gent els hi dic que fins aquí podem arribar. Per tant, bé, diríem que sóc una persona treballadora, honesta i realista des del punt de vista polític.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes positius que cregui que s’han assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del Govern.
Bé, hauré de fer molt d’esforç i em costarà una mica, però bé, jo penso que la primera cosa bona que va fer aquest govern, que això sí, ho va fer d’una manera encertada, és que quan ens va tocar viure tota la qüestió de la Covid. De la pandèmia, doncs va saber en aquest sentit, doncs, elaborar un pla Covid important.
Va saber també, en aquest sentit, trobar el suport de l’oposició. Ens va deixar participar en els grups de l’oposició i jo penso que aquesta és una qüestió bona. Que el Govern sí que va demostrar que quan la cosa va venir malament i va venir maldada amb el tema de la pandèmia, va saber liderar tot el tema de la resposta municipal a la pandèmia.
Si hagués de destacar alguna altra cosa bona. Doncs bé, penso que també en aquest sentit, en el tema de les escoles ha sapigut donar-li un, sobretot en el tema de la modernització de les escoles, en el tema dels serveis a les escoles, en el tema d’adaptar les escoles en una cosa que nosaltres molt sovint els hi dèiem, ja ho estan fent, que és això dels entorns escolars segurs. Que al voltant d’una escola doncs no hi hagi, no hi hagi circulació, no hi hagin vehicles que es pugui anar a peu. En aquest sentit, doncs, és bo.
I una tercera cosa què ha fet bona el Govern. Mira que ara em costarà trobar una tercera cosa que hagi fet bona o govern, però segurament sí que ha sapigut dintre de o comparat amb el que havia fet anys anteriors, que no ho havia fet gaire, si que ha sabut obrir la participació en determinats assumptes que ell ha plantejat a la ciutadania. No? Tot i que l’ha oberta, d’una manera una mica jo justeta o que en certa manera l’hi obliga la normativa. No de tot això que quan hi ha una obra pública o en un organisme s’ha de fer un període d’exposició pública, no. Però fins no fa gaire, en el mandat anterior, feien aquest anunci a la premsa i feien poca cosa més. I aquests últims anys sí que, a part de fer això, doncs, han sabut interactuar millor amb els veïns perquè han fet reunions amb els veïns i en aquest sentit sí que han sapigut apropar una mica més l’Ajuntament a la ciutadania.
Llavors podria destacar tres aspectes que no he vist tan positius d’aquest govern.
En podria destacar-ne 33, però destacaré tres. El primer és que a Sant Feliu de Guixols cada any que passa augmenta els seus casos i augmenta la seva situació de risc d’exclusió social. Sant Feliu de Guíxols té una població important que es troba en qüestions de risc d’exclusió social. I això ja hi ha dues coses que ho demostren. La primera és que els serveis socials municipals, doncs, fa temps que pateixen o necessiten sobretot necessiten més ajut, necessiten més recursos humans i econòmics i per tant, cada any tenen més feina i cada any tenen més feina. Vol dir que cada any hi ha persones que ho passen malament i a més a més, hi han unes dades que a nosaltres ens preocupen molt.
L’atur a Sant Feliu de Guíxols està per sobre de la mitjana de Catalunya, de la mitjana de les comarques gironines i de la mitjana de la comarca. El fracàs escolar a Sant Feliu de Guíxols, aproximadament el 20 % d’alumnes que no acaben l’ESO. Els casos de violència masclista a Sant Feliu de Guíxols el 2022 van pujar en relació al 2021 i el tema de la vivenda és brutal. En aquest sentit, hi han 180 i escaig famílies que viuen en qüestions de ocupació irregular. I sobre això no s’ha sabut afrontar ni s’ha volgut fer. Ara les inversions en matèria d’habitatge els últims quatre anys ha sigut de 1,5 % de tota la inversió que s’ha fet i, per tant, aquesta és una qüestió que cal millorar i molt.
Una segona qüestió és el tema del que nosaltres en diem de la transformació de Sant Feliu de Guíxols cap a una ciutat que cada dia està més formigonada. És a dir, hem anat perdent espais verds, hem anat perdent protecció de paisatge, hem anat perdent… L’últim cas, que és un cas petit, però és un cas pragmàtic, no?L‘Escola de música tenia un pati i era fantàstic, que era verd, que tenia dos arbres. Bé, ara hi ha hagut unes obres i de cop i volta aquest ha fet aquest pati aparescut formigonat. Bé, aquest seria algun exemple. Els permisos d’obres que es van donar a Punta Brava per construir aquells tres xalets al penya segat que van fer servir i van fer malbé tot el paisatge natural de Punta Brava és un altre exemple.
Els permisos d’obres que s’han fet a Sant Pol és un altre exemple. És a dir, també han entrat amb una falera de voler modernitzar-se. I jo penso que confonen el formigó en urbanisme. No? amb la modernització, No, i segurament no, no és així. Al contrari, una ciutat verda és una ciutat més amable, no?
I un tercer element per nosaltres també molt bé. A més a més, aquests dies l’hem vist molt, ha sortit als mitjans i que és tot tema de la gestió dels residus. Sant Feliu de Guíxols té un problema molt greu amb els residus i més concretament deixaré anar una dada només i no diré els noms, sinó se m’enfadarien. Però només hi ha nou municipis de més de 20.000 habitants de tot Catalunya i això són dades de l’Agència de Residus de Catalunya només hi han 9 que durant l’any 2022, disculpeu, el 2021, que són les últimes dades que hi han oficials durant el 2021, han reciclat pitjor que deu anys enrrere. I un d’aquests municipis de Sant Feliu de Guíxols, és a dir, Sant Feliu de Guíxols, avui està reciclant pitjor que el que feia deu anys enrrere i per tant, genera més CO2 del que seria recomanable i per tant, això incrementa els costos de la taxa d’escombraries.
I a partir d’aquí, després passen els problemes que passen amb l’abocador de Solius, que es va tenir que tancar perquè ja no donava a l’abast de tots els municipis que aboquen a Solius, Sant Feliu de Guíxols era, amb diferència, el que més incontrolat feia els abocaments. Per què? Perquè era l’únic que durant els deu anys. Havia pujat el seu nivell de dibuix en comptes de baixar I per si tingués que destacar, tres serien aquests tres.
Llavors, quines són les accions que creu que són prioritàries per a un municipi com Sant Feliu de Guíxols?
Bé, nosaltres, en línia amb això que hem dit, nosaltres hem d’actuar prioritàriament sobre aquest eix social que nosaltres en diem de l’escut social. I aquí hem d’invertir més en recursos i en persones amb tota la llei de serveis socials i per tant, si aquesta gent té més pressupostos i si hi ha més recursos, aquí podem incidir millor en tot el tema del dels serveis socials.
I després el tema de l’habitatge. Jo ja ho sé, que l’excusa fàcil és fàcil i el govern que diu no, no és que aquí les competències són de la Generalitat i nosaltres fem el que podem. No, les competències són de la Generalitat, però el problema és nostre o les competències són de l’Estat i nosaltres som els que veiem com competeix la gent i per tant, nosaltres hem de fer alguna cosa. Cada vegada més ajuntaments es fan, diguem-ne, promotors d’habitatge. És a dir, un ajuntament que té sòl pot produir i sosté sòl, pot promoure habitatge, pot construir 30 pisos pot a aquests 30 pisos, donar-los, donar-los, destinar-los a lloguer social i a partir d’aquí gestionar una borsa pública com Déu mana.
Jo penso que Sant Feliu de Guíxols té una borsa pública ja de memòria de 46 o 47 habitatges, quan dos anys enrere en tenia 65. Per què? Perquè canvi té. O l’última dada que quan ho vam preguntar o nosaltres a l’abril de l’any passat tenia 1.008 pisos d’ús turístic, és clar una ciutat que té 1.008 pisos d’ús turístic no té pisos per destinar a lloguer tot l’any. Cada vegada més municipis que els administrats tenen clar que aquests pisos s’han de limitar, s’han de regular i s’han limitar. Sant Feliu de Guíxols no ha volgut mai amb l’argument de que no hi ha places hoteleres i això potenciï el turisme. No ho han volgut fer mai.
I ara ens trobem. Doncs que bé. Persones joves que volen emancipar-se no poden. I no poden, simplement perquè no hi ha oferta de lloguer i el poc que hi ha és altíssim. I l’altre problema que ens trobem és que Sant Feliu de Guíxols no té habitatge dotacional, No? Aquell habitatge que serveix per a col·lectius específics, persones en situació de vulnerabilitat, dones que han patit violència de gènere, joves que busquen un lloc. Doncs aquells ajuntaments que no és el cas de Sant Feliu de Guíxols, que tenen habitatges dotacionals i poden oferir en bones condicions aquest habitatge. Sant Feliu de Guíxols no el té i per tant, aquest és un punt on, on treballar.
Després el tema dels residus bé, és nosaltres fa temps i ho hem plantejat i moltes vegades s’ha aconseguit un pla local de residus. I un pla local de residus vol dir moltes coeses. Per posar tres exemples. No pot ser que l’acollida comercial a Sant Feliu de Guíxols sigui voluntària, és a dir, el comerç que vol, ho fa i el que no vol no ho fa. Quin problema fa que aquest que no ho vol va al contenidor públic i a les dotze del migdia, aquells contenidors públics ja estan totalment plens, no? Després hi va el particular. I allà ja no hi cap i al final tot allò acaba incontroladament amb abocaments al costat. No pot ser que Sant Feliu de Guíxols, en aquests moments, no només no faci tant de bo comencéssim a implementar progressivament el porta a porta. Però és que no només no fa això, sinó que a més a més, no tanca els contenidors. Però és que a més a més, omple més que mai la ciutat amb contenidors de rebuig, on l’única cosa que fan és fomentar que hi hagi encara menys reciclatge.
I després també. Bé, per posar tres exemples, amb allò amb aquells tres problemes que deiem nosaltres, nosaltres també Sant Feliu de Guíxols li fa falta una figura que tenen alguns ajuntaments a uns municipis que se’n diu la carta del paisatge on actua. En aquesta carta del paisatge, paisatge emules, aquells paisatges d’interès natural que tu consideres que cal protegir. Això és com una mena de catàleg, i això ja serveix perquè qualsevol, qualsevol obra que es vulgui fer a la via pública se sàpiga a quins llocs d’Interès paisatgístic natural al qual no es podrà actuar.
I evidentment, això hauria d’anar acompanyat d’una cosa que és la visió del planejament urbà o del POUM que se’n diu. Sant Feliu de Guíxols és de l’any 2006. És normal que si tu tens un planejament urbanístic des del 2006, que et facin xalets en plena natura, que faci malbé com has fet malbé tot el tema de la Pineda de Sant Pol o acabis a les Penyes destrossant el poc bosc que hi havia a les Penyes. Perquè com que el 2006 jo es considerava protegit, ara és clar. Ara l’argument que en diuen dona és que es clar, segons la llei hem de fer donant la llicència d’obres. Es donava llicència d’obres perquè tens un planejament urbà que no està gens actualitzat i aquest seria un element important també a tenir en compte.
I després també hem començat a treballar, sobretot amb la gent, amb gent, amb gent jove i amb dones que participen del grup en un tema que és important, que és la qüestió de tenir a Sant Feliu de Guixols en un Consell de Dones com un pla municipal contra la violència masclista perquè clar. És simptomàtic i és preocupant que, com hem dit abans, el 2001, el 2021 hi van haver 146 casos de violència masclista a Sant Feliu de Guíxols el 2022 ja van ser 149 per tant ja n’hi va haver més, i això són casos denunciats que evidentment vol dir que a sota n’hi ha molts més que no es denuncien i aquests serien algunes qüestions del nostre eix que estem treballant en aquests moments.
I després també hi ha una qüestió que és donar li una volta ho hem fet això que tothom en parla i que sembla que serà la panacea de Sant Feliu de Guíxols, que és el projecte Thyssen. Nosaltres aquí també hi volem donar una volta en algunes qüestions del Thyssen que ni compartim ni veiem ni creiem que siguin honorables per una ciutat com la nostra.
I què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions?
Bé, jo penso que a nosaltres ens diferencia. Bàsicament el component social que deia abans. Nosaltres tenim clar que fem política per atendre a les persones i en aquest sentit, posem la vida el que seria el centre del debat polític i per tant, tot el que nosaltres plantegem té a veure amb que la gent que està de Sant Feliu de Guíxols, doncs visqui millor, visqui tranquil, estigui més segur i sobretot, tingui coberta totes les seves, les seves necessitats essencials.
És allò que en diem el sentit comú no som els comuns. Però bé, moltes vegades la política s’ha de fer també amb sentit, amb sentit comú. I en aquest sentit nosaltres ens diferenciem d’això quan veiem un o quan veiem un problema. La possible solució sempre la plantegem d’acord amb aquells interessos que afavoreixin a una majoria. Perquè evidentment és difícil, és difícil afavorir a tothom no?
Si em permet allò. En el cas, per exemple, deia abans del Museu Thyssen una cosa que afavoreix i agrada molt la classe benestant alta de Sant Feliu de Guíxols i a la baronessa en concret, difícilment pot anar bé per una majoria per per una, una majoria popular de Sant Feliu de Guíxols. Perquè segurament una part molt important d’aquests recursos que es volen destinar al Tyssen sí es destinessin doncs a aquesta gent, aquesta gent vol cobrir aquestes necessitats, seria seria una altra cosa, no?
Per exemple, el tema, el tema de la gent gran quan, quan, quan van prioritzar el primer debat dels pressupostos del 2019 ens van bé el govern es va formar al maig del 2019, per tant, el desembre del 2019 hi va haver el primer debat dels pressupostos. Llavors ningú sabia que al març del 2020 vindria una pandèmia. No ho sabíem i el nostre cap ho sap tot. Llavors tampoc sabia que vindria una pandèmia. Doncs en aquest debat dels pressupostos del 2019, el Govern ja va votar en contra d’una proposta nostra, d’una esmena que van fer els pressupostos perquè es prioritzés la construcció de la nova residència per a gent gran en comptes de determinades obres. En canvi, ja llavors ja es va veure que tot foc o tot el focus principal del govern, doncs anava cap al Tyssen i això seria una manera, no? Bé, que deia un com preguntaves abans el que ens diferenciaria una mica dels altres grups en aquest sentit. De fet, en el tema del Thyssen som els que tenim una postura diguem-ne més. Diferent de la resta dels grups.
Llavors ja hem entrat una miqueta, però no sé si podria detallar-nos una mica més amb les propostes que presenten en el seu programa polític.
Si nosaltres estem treballant, ens falta poc que haurem de perfilar en breu. Però nosaltres presentarem un programa al voltant de cinc eixos. El primer eix que en diem escut social. I en aquest escut social ens plantegem tota una sèrie de qüestions i les tres més importants d’aquest escut social seria la nova residència per a gent gran.
Una altra seria el tema del dentista municipal. Nosaltres ja vam plantejar ara farà un any i mig o dos anys, el tema de que Sant Feliu de Guíxols tingués un servei de dentista municipal i el govern ens va dir que no, que això no es podia fer. Quan resulta que. Tampoc diré noms perquè no cal, però hi ha tota una sèrie de municipis que ho estan fent. Cada vegada hi ha més municipis que se sumen i que escolten i que en un moment donat la Generalitat està encantada amb tecnologia i vivint els municipis. Doncs ho estan fent. Però aquesta seria un altre element que nosaltres situaríem en aquest escut social.
I després també, lògicament, aquest escut social serviria per incrementar allò que deia al començament de tot no els recursos tant econòmics com humans, amb el Departament de Serveis Socials no n’hi ha prou amb pujar los com han fet ara, doncs hi han posat un local nou i unes taules noves i tot molt maco, sinó que a més a més, cal dotar-los d’eines perquè puguin treballar i puguin treballar bé qüestions com la targeta social municipal o qüestions com el Banc d’aliments. O tota una sèrie de qüestions que en aquest moment hi ha gent, ja gent que ens demanda. Aquest seria el primer eix.
Després diuen que el definiria com a habitatge digne i assequible. I aquí bàsicament, tres qüestions. Un és construir 30 pisos per destinar a lloguer social que siguin de titularitat pública. Si això és possible, hi ha ajuntaments que ho fan. És tan fàcil com que l’Ajuntament fa de promotor. Ja té el sol, construeix els 30 habitatges i ho destina a lloguer social. Una altra cosa seria tot el tema Anlló que hi ha per desencallar a Sant Feliu. Això es pugui destinar a habitatge dotacional. A diferència d’altres com dotacional, és aquell que es destina a gent amb necessitats específiques. En canvi, l’altre és que és el típic habitatge de protecció oficial i després, evidentment, limitaria d’una vegada tot el tema dels pisos d’ús turístic és una qüestió que ja fa anys que nosaltres venim reivindicant i que cal fer i que cal fer perquè és important. I és l’única manera més més està comprovat, no? Tu vols tenir lloguer estacional tot l’any que necessites i alliberar pisos. En aquests moments que els seus pisos de Sant Feliu o tots els habitatges de Sant Feliu estan destinats a temes turístics.
Després, tindríem un tercer eix on nosaltres parlem d’una transformació ecològica i també energètica en aquest eix estem treballant la redacció d’una comunitat energètica local per a Sant Feliu de Guíxols. També estem treballant la o que seria el que hem comentat abans de la Carta del Paisatge, que hauria d’anar acompanyada d’una modificació d’aquells articles del planejament urbà que tenen a veure amb l’entorn natural i el paisatge.
I en aquest eix també hi ha, lògicament, el famós Pla Local de residus, que sembla que no. Però el tema de residus té molt a veure amb l’emissió de CO2. Té molt a veure amb la lluita contra el canvi climàtic, té molt a veure amb el que estem contaminant com a ciutat. A vegades sí. A vegades fa una mica de vergonya perquè els municipis del veí del costat, els veïns, van adduint la seva generació de residus. Van incrementant el seu reciclatge i per tant, vol dir que estan col·laborant en aquesta lluita contra l’emergència cromàtica. Resulta que Sant Feliu de Guixols ho va fent pitjor que com ho feia deu anys endarrere. Per tant, aquí també s’hauria d’incidir.
Després tindrem un quart eix que nosaltres en diem cultura i educació. Aquí presentarem una proposta alternativa a l’actual Museu Thyssen. Després també parlem de fomentar allò que se’n diu l’educació 360 graus i amb una sèrie d’iniciatives que han de fer que no tota la formació dels nanos i dels joves s’ha de centrar en l’escola, sinó també en activitats que facin fora de l’escola i també en el que seria la família la vida quotidiana, quotidiana.
I després també volem que s’ha quedat petit i fa falta fer-ho. El que seria una nova ubicació per a l’escola d’adults. Sant Feliu de Guixos, té una escola d’adults que té molt a dir, té molta activitat i uns estan actualment totalment petits i cal buscar-los una nova ubicació.
I finalment faríem un cinquè eix, un cinquè eix que nosaltres en diem de feminisme i vida, que ho estem acabant de concretar. Aquí les propostes principals, és a dir, el que he comentat abans d’un Pla Municipal contra la violència masclista. També al Consell de Dones també volem per primera vegada que Sant Feliu de Guíxols tingui una regidoria de Drets d’Animals. L’Ordenança municipal d’animals de Sant Feliu de Guíxols es pot millorar en alguns aspectes, sobretot en el tema de les colònies felines i en el tema dels espais d’esbarjo per a gossos i el tema dels gossos de la platja. Aquí, amb espais millors dels que tenen ara, això es pot, es pot millorar.
Després també volem fer tot el tema tenia també en el tema de la vida tot el tema de foment de les polítiques d’ocupació. Li hem de donar un impuls per allò que dèiem abans, Sant Feliu de Guíxols té un atur, que ha estat per sobre de la mitjana de la comarca, de la demarcació i fins i tot de Catalunya. I també en aquest eix també inclouríem el compromís si nosaltres estem al Govern de destinar el 0,7 dels ingressos propis del municipi del municipi a qüestions de cooperació. D’això se’n diu el 0,7 en temes de cooperació, de solidaritat i tot això. Això és una qüestió que en aquest govern, doncs, mai s’hi ha arribat. I nosaltres pensem que s’hi pot arribar.
Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas que no arriben a obtenir una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb altres partits?
Bé, bé, jo ja he dit que som treballadors, som realistes. Per tant, nosaltres no tindrem una majoria absoluta. Crec que no. Tant de bo, no? Però per tant, nosaltres haurem de pactar si nosaltres, si algú ens vol al govern haurem haurem de pactar, haurem d’entrar en el govern. I en aquest sentit, evidentment no entrarem en un govern així, amb un xec en blanc. Si no que entrem en un govern que vulgui assumir sobretot algun d’aquests compromisos socials que que jo deia al començament.
Doncs moltíssimes gràcies per visitar-nos aquí als estudis de Ràdio Capital i esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions.
Tant de bo, moltes gràcies.
