Avui ens visita Jordi Roura, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit, per l’Objectiu Torroella i l’Estartit, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Roura.
Bon dia.
Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.
A veure com ho farem. M’enganxa així una mica desprevingut, però podríem començar com una persona emprenedora. Mai m’han fet por el tema, m’ha agradat els objectius nous i també em defineixo com una persona empàtica, que m’agrada parlar, m’agrada escoltar, m’agrada conèixer gent nova i també em defineixo també com una persona treballadora. Això és un dels punts que marquen, jo crec.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern de Torroella i l’Estartit durant aquests quatre anys de mandat.
A veure tres aspectes que per mi són importants per a tenir una mica de memòria. Un podria ser la municipalització de l’aigua. En aquest punt també cal dir que és un punt que des del meu ex partit, seria la CUP es va durant vuit anys ha estat aparetant molt perquè és municipalitzés l’aigua i al final va costar molt que s’entengués. I al final el govern s’ho va creure i vam fer un pas endavant cap a aquest aspecte.
Per altra banda, també hem vist que hi havia una línia de treball bastant important en diferents redaccions de diferents plans. Han redactat un pla de Joventut molt interessant, han redactat un pla amb una D que ens diuen que ve de Serveis Socials. També s’ha redactat un pla d’igualtat molt ben treballat. I en aquest aspecte sí que nosaltres el que creiem és que està molt bo. Hi ha molt bones intencions que aquí el que faltarà és posar-los que no quedin en un calaix i que es posin, que es posin a la pràctica.
I per dir una tercera, doncs s’ampliat, a’ha començat una cosa que ha tingut bastant de polèmica el poble, però que he trobat bastant interessant, que són els camins segurs que són els camins segurs per anar, estan pensats per la gent que va als nens que van a l’escola i que després al final en gaudim tots. Però la veritat és que ha tingut molta polèmica, però la veritat és que n’estic veient la seva utilització i està sent molt interessant.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat a Torroella i l’Estartit.
A veure, no sé si diem el nombre o el no, però bé, a veure com ho gestionem això. Un dels temes que segurament sí has estat amb altres amb altres candidats d’altres partits, segurament tots l’han repetit. Hi ha hagut una, després de molts anys, un funcionament força interessant del tema l’EMD a Torroella, que sempre havia sigut dintre de la complicació, sempre hi havia hagut una certa empatia.
En aquests moments ha saltat aquest últim any i mig tot pels aires. Ha sigut estrany perquè la candidatura que hi havia a l’Estartit era del mateix partit que si era representada a UPM en aquest cas. Però, no, no s’entén gaire, però al final ha acabat bé amb judicis. Bé, hi ha hagut i ja hi ha hagut. Hi ha molta polèmica. No volem manifestar nos molt sobre aquest tema i el que passarà amb aquest tema de l’EMD, perquè al final estem entrant en aquell punt de rumorologia. Sabem que hi ha hagut fa uns quants fa un parell d’anys que no s’estan presentant els comptes i estem començant a sentir que hi ha gent que no ha que no ha cobrat, però creiem que al final dintre d’unes setmanes es destaparà tot i no volem entrar, no volem entrar en aquest en aquest aspecte.
I possiblement també un dels temes que nosaltres hem trobat una mica a faltar. Ha sigut bastant la falta d’empatia a l’hora de gestionar uns, d’aprovar uns pressupostos de bé, de moltes coses que es van fent en el dia a dia de lAjuntament. No hi ha hagut un, no hi ha hagut un mal mal tracte, però sí que no hi ha hagut segurament la mà esquerra per estendre la mà que en altres governs, en altres governs anteriors, hi era i en aquestes vegades ha sigut menys. O sigui, s’han obert bastant menys. I nosaltres, de la manera que nosaltres entenem la política, ens costa entrar en aquestes dinàmiques, no tant de govern, govern i que després, si hi ha una bona, si hi ha una bona idea per part de qualsevol grup de l’oposició, doncs es pugui es pugui tirar endavant. No sé, ara no. Dos i tres. Però bé, alguns dels aspectes que no ens han acabat d’agradar són aquests.
Llavors també m’agradaria preguntar-li no sé què podria dir nos què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?
A veure com ho definiríem? Nosaltres principis com hi ha molta gent que està al cas, nosaltres som un partit, al final som un partit nou. Val. Nosaltres venim de l’assemblea de la CUP de Torroella que amb el temps es va anar desgastant i després sortir d’aquí en va sortir. Des del grup, alguns ex integrants d’aquesta assemblea i molta gent nova, doncs la idea de crear un partit nou a la nostra idea és que és un partit totalment transversal, que és un partit cent per cent d’esquerres que ens que només ens hem posat en política en aquests moments per parlar de municipi només ens interessa que les millores que puguem que podem aportar en el nostre municipi.
Que és una candidatura on hi ha integrants molt joves. Gent no tan jove i gent gran, però tots molt preparats i molt entusiasme en poder tirar a donar una alternativa a la gent de Torroella per poder governar per poder governar el poble. Són una de les coses que crec que ens diferencien una mica de moltes d’altres dels altres partits.
Llavors també m’agradaria preguntar-li quines són les iniciatives o prioritats que necessita un municipi com és Torroella de Montgrí l’Estartit?
A veure jo que a vegades, com quan parlem d’un consistori d’aquest tipus com és el del de Torroella, nosaltres ja estem parlant d’uns pressupostos de 22 milions d’euros a més d’un milió d’euros. Estem parlant de molts diners, de molta. O sigui, és tot un transatlàntic, bastant, bastant, així que nosaltres el que creiem que li manca és crear un bon pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini, amb un a un, amb un bon pla de principis i a on has d’anar desgranant cada una de les. O sigui, a partir d’aquesta, a partir de que comences amb un bon pla. A partir d’aquí, que després hi hagi un regidors que es creguin aquest pla, després que hi hagi els tècnics que van al darrera que segueixin i s’entusiasmin amb aquest pla després que hi hagi els seus treballadors municipals que ho vagin seguint tot.
Al final, a vegades es governa i es troba a faltar d’empatia del treballador públic. Hi ha vegades en que no se’l cuida, no se’l mima, però mimar no és en el sentit que se li hagin d’apujar els sous, sinó a vegades és entusiasmar amb part del teu projecte i fer-lo partícip del que s’està vivint. O sigui, des d’un regidor i un tècnic tens que en tens que intentar que el treballador cada dia al matí, com quan entri a treballar, entengui el que està fent per ho està fent i que està donant un servei públic. I aquí és una de les coses que nosaltres diguem governança, que és un dels tarannàs que creiem que es pot canviar una mica les dinàmiques de treball de treball en el nostre pla, que podríem apuntar al govern municipal.
I entrant una miqueta més en tema de programa polític, què en podríeu destacar del que presenteu per a les eleccions d’enguany?
Mira, nosaltres amb Objectiu Torroella el treballem com un grup de treball. En diem que hi participa molta gent que no estan i no estan ni a les llistes i ens està fent un treball de recopilació d’idees i de debat. Molt, molt interessant, molt intens i on s’està a cada punt que hi ha en el nostre redactat del programa és un punt que ha estat treballat, pensat i debatut entre nosaltres, perquè creiem que és així com es té que anar marcant la directriu d’un programa. Nosaltres en podríem dir que pel programa l’important és tot. Però evidentment sempre en marquen unes, unes fites que tu ets de les que vols remarcar.
Una, per exemple, i és molt, sí, cal que nosaltres la recordem sempre i la trobem molt important és, per exemple, la joventut. Els programes de joventut a Torroella sempre han estat molt oblidades. I després, el que passa si no hi ha un bon programa de joventut és que les següents generacions se’n ressenten de que no hi hagi, no hi hagi hagut o no hi hagi hagut aquest treball. Nosaltres, per exemple, amb Joventut, portem tres punts que avisen tenim molts punts, però n’hi ha tres de molt claus. Un és dotar a un regidor que es cregui aquest projecte. Tècnics que no estiguin només en una desena part de la seva jornada a poder-se dedicar a la joventut i després, evidentment, dotar la de pressupost i de projecte.
Nosaltres tenim en aquests últims quatre anys s’ha obert dins un espai que en diem Espai Clarisses a Torroella. Sabem que és un antic convent. Allà se’ls ha fet una petita espai on els joves. Nosaltres el que creiem en aquest aspecte el que creiem és que aquest macro, en comptes de ser un micro espai, nosaltres el veiem com un macro espai. En aquest macro espai hi entrarien les zones on aquests joves poguessin des de fer dansa, des de fer fer els deures de poder milers de coses i allà crear dinàmiques que creïn xarxa i que evidentment, tinguin a veure amb cultura, puguin assajar, puguin fer moltes coses. I això després crea un caldo de cultiu molt interessant i que creiem que es tindria que treballar, evidentment.
També creiem en un tema de borsa, borsa de treball també per al jovent. També tenim el tema, evidentment els Torroella i com no passa a molts altres pobles de Torroella i l’Estartit però ho dic, com passa a moltes altres pobles de la comarca, s’està fent pràcticament impossible de viure. Els preus estan desfassats i nosaltres, per exemple, en matèria d’habitatge, anem a treballar en buscar d’una vegada per totes una borsa, una borsa de lloguer de lloguer pública, poder acompanyar a crear una seu d’habitatge on la gent es pugui assessorar, que estigui més que serveis socials que la gent a vegades confon. Creuen que el primer que fan és posar habitatge en serveis socials i nosaltres creiem que habitatge ha d’estar més amb més encarat al costat d’urbanisme, que és on la gent va va per on la gent es trasllada per poder demanar un permís d’obres.
I on a vegades, si tu tens una bona, una bona política d’habitatge i us ofereix incentius fiscals perquè es puguin rehabilitar, que es puguin fer places noves i on tingui unes avantatges a l’hora de poder crear aquest tipus de lloguer o de venda des de propietat pública, però a uns preus raonables, a uns preus raonables crearíem per aquí un tema de mobilitat superimportant també. Són temes que nosaltres també traiem. Nosaltres creiem en la mobilitat com que les persones estem al centre i ara mateix, com es planifiquen les poblacions no altres vegades no posem les persones al centre, sinó que hi posem més els vehicles. Fins a on es pot anar? Fins i tot de lloc?
També en tenim pensat que els parcs, les places, aquests llocs moltes vegades es construeixen, però no, no. Primer es construeixen i després es pensen que s’hi farà i es té que ser al contrari. Al final hi té a veure uns bons plans ben ben pensats, uns bons plans, usos d’aquestes places i aquests i aquests parcs, i després donar-los el màxim del màxim de, o sigui, estiguin el màxim de pensats com a tal, després tinguin el màxim de equipats també. Miri, ens podria seguir a molts. Tenim molts punts que trobem importants i que tot i cada un dels punts del nostre programa, com segueixo dient, en l’àmbit d’educació ens agradaria poder tornar a tindre, per exemple un casal d’estiu municipal. Això s’ha perdut. És dur, és dur i car que els nostres nanos, dels nostres, dels nostres nens i nenes, tinguin que anar tot a entitats privades per poder gaudir de les seves vacances i les vacances. A dir no només són les d’estiu, sinó que són les d’hivern. Vull dir, tots els patrons que després fa molt difícil la conciliació a les famílies i a part dels preus que són populars, no té, ha de ser un casal popular purament per ser popular econòmic, sinó que també que s’hi puguin fer moltes coses i que també estigui molt ben plantejat. En temes de cultura, ramaderia.
També que sigui que que tot i que totes les festes estiguin pensades i treballades amb les entitats del poble, que és el que fa les festes que siguin més popular, més populars i més inclusives. Inclou incloure també en el paper d’aquestes festes la dona, la igualtat entre entre els grups que vénen, que en moltes vegades no es dona importància, es creen aquests plans d’igualtat, però després no es dona importància a que sigui el màxim de diversa aquesta festa amb cultura tenim un macro espai que és Espai Ter, que està molt bé, s’hi fan moltes activitats. Però nosaltres, creiem que s’ha dit i que donarà una direcció que ho faci, la faci més sostenible i que hi sigui més diversa amb la seva programació podem podríem seguir. Podríem seguir amb cada un dels apartats en cada un dels apartats. Nosaltres hem anat tenint pensades moltes coses i hem intentat fer com resums de resums i acabar amb dos o tres propostes per a cada un dels àmbits i et quedes curt perquè i si ja ho farem però convidem a que la gent que es llegeixi el nostre programa perquè la veritat està està realment molt, molt ben treballat. Partint que ha estat treball, estat molt i molt ben preparada i que s’està i que no, com et deia abans, per fer un primer pas i passar un partit que ens hem fundat fa un mes i mig. S’estan fent unes despeses, però és molt ben pensades.
També m’agradaria preguntar-li i per anar acabant, si és el cas, que no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits polítics?
A veure primer nosaltres, com és normal, com qualsevol partit que es presenta en unes eleccions, però ens presentem per guanyar-les. Som, som, evidentment, totalment conscients de les possibilitats o de que en aquests moment, primer de tot, les majories no existeixen i creiem també que són molt interessant que no existeixin, perquè al final dóna molta més diversitat a un govern que sigui més divers i és molt més plural. Nosaltres el que em pregunta és si estem disposats a escoltar a qui ens vulgui, a qui ens vulgui plantejar la possibilitat d’entrar al govern o a nosaltres per poder la plantejar en algun altre partit, si és que nosaltres fóssim en fóssim els guanyadors.
No volem crear unes grans línies vermelles perquè és el típic que es desmarca i a més, depenent d’on venim, del tipus de partit. Però nosaltres sí que el que volem és ser el màxim de sí i coherents, però al mateix temps que sigui no entrar per entrar en un govern, sinó entrar amb uns motius i amb una i amb unes i amb i amb unes idees molt clares i que puguin estar que siguin que puguin que ens puguem acostar bastant al partit amb qui es pugui, amb els partits amb qui es puguin fer aquests pactes.
Nosaltres, doncs, vull contestar que si, que estem molt oberts a governar perquè ho entenem així. I també dir ho que si en el cas de que no governem tenim molt clara que farem una oposició molt constructiva. Volem que no, que no passi el que ha passat aquests quatre anys. Volem que qui entri al govern, sigui nosaltres o qui qui entri, s’intenti governar amb el màxim de consens possible. Perquè és així com entenem nosaltres des d’Objectiu Torroella l’Estartit a la política en què qualsevol idea no sigui qualsevol idea i del partit que vingui, si la idea és bona i pot millorar el poble, creiem que és el millor.
Doncs els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital i també els hi desitgem molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany.
