El director d’orquesta Jordi Savall interpretarà per primera vegada a Catalunya al Festival de Torroella de Montgrí i al Festival Grec la seva obra “Les rutes de l’esclavatge”, que es va estrenar per primera vegada el 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (França). Des de llavors, ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya.
El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s’han associat per portar-lo a Catalunya. Serà en dos concerts diferents i complementaris. El primer, el 29 de juliol, a la capital del país. El segon, a la inauguració de la 39a edició del Festival de Torroella, el 2 d’agost. “Les rutes de l’esclavatg” és una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica). Evoca la vergonyant història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de 25 milions d’africans entre els segles XV i XIX.
Els dos concerts seran una continuïtat. El primer es farà al festival Grec a Barcelona, amb la primera de les versions de “Les rutes de l’Esclavatge”, centrada a Amèrica del Nord i el Carib entre 1620, quan van arribar els primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, fins a 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.
A Torroella, el 2 d’agost, d’estrenarà la segona versió: el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (Espanya i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.
Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Interpretaran un repertori que beu per una part de les formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i, per l’altra, de músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans, com les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali.
Entre les músiques s’intercalen testimonis i descripcions detallades dels cronistes de l’època i de religiosos sobre les expedicions de captura d’esclaus a Àfrica, textos que seran recitats per l’actor català d’origen gambià Babou Cham.
