Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. “El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se”, explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, “si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes”.
La sequera ha afectat especialment les capes profundes del sòl, on els arbres acostumen a trobar aigua durant els períodes secs. Quan la manca de pluja s’allarga durant anys, aquest subministrament es redueix i els arbres més grans, tot i tenir arrels profundes, comencen a patir. En algunes zones, aquesta situació ha estat extrema, amb períodes de sequera gairebé continuada de fins a 72 mesos. Això ha fet que espècies com el pi blanc, considerat tradicionalment molt resistent, hagin quedat greument debilitades. També espècies menys adaptades a la manca d’aigua, com els roures i els faigs, han registrat una mortalitat elevada.
Reproductor d'àudioAquesta pèrdua de vegetació no només afecta la biodiversitat, sinó que també incrementa el risc d’incendis forestals. “Els boscos debilitats són més inflamables”, explica Vayreda, “i si a això hi sumem les altes temperatures, tenim un escenari de risc elevat”.
Temperatures més altes i estrès hídric
L’escalfament global està intensificant els efectes de la sequera. Les temperatures mitjanes ja superen el grau i mig per sobre dels valors preindustrials, i això fa que la demanda d’aigua dels arbres augmenti. Quan la calor és extrema i l’aigua escasseja, els arbres es veuen obligats a tancar els porus de les fulles per evitar la deshidratació. Aquest mecanisme de defensa, però, també impedeix la captació de diòxid de carboni i limita la fotosíntesi. Si la situació s’allarga, els arbres poden patir un col·lapse hídric, un fenomen que els experts comparen amb un “ictus” forestal.
Reproductor d'àudioAquest estrès hídric també fa que els boscos siguin més vulnerables a plagues i malalties. Una de les més preocupants és la processionària del pi, que amb les temperatures més altes ha avançat el seu cicle biològic i afecta cada cop més zones forestals. “Els arbres debilitats per la sequera són més propensos a ser atacats per insectes i fongs”, alerta Vayreda.
Davant d’aquest escenari, els experts insisteixen en la necessitat de millorar la gestió forestal. “Si tenim un bosc amb molts arbres que competeixen per l’aigua, la sequera els afecta molt més”, explica Vayreda. Una solució és reduir la densitat d’arbres en algunes zones per garantir que els més forts puguin sobreviure. Aquestes actuacions, conegudes com a aclarides forestals, permeten repartir millor els recursos hídrics disponibles.
No obstant això, aquestes mesures requereixen inversió i manteniment, i la seva aplicació és encara limitada a Catalunya. “Gestionar un bosc costa diners, i molts propietaris no poden assumir aquesta despesa”, assenyala l’investigador. En moltes ocasions, la selecció natural acaba fent la feina: els arbres més dèbils moren i deixen espai per als més resistents.
Reproductor d'àudioCanvis en el paisatge forestal
A llarg termini, la combinació de sequeres recurrents i temperatures en augment pot transformar el paisatge forestal de Catalunya. “Si aquesta tendència continua, on ara tenim boscos podríem trobar matolls més resistents a la sequera”, apunta Vayreda. Els arbustos i altres plantes de baix port tenen mecanismes d’adaptació més eficients, com la capacitat de rebrotar ràpidament després d’una sequera.
Aquesta transició ja s’observa en algunes zones del litoral i de l’interior de Catalunya, on els boscos de pins i alzines han perdut densitat i han estat substituïts per vegetació més baixa. Tot dependrà de si la tendència de sequera extrema es manté i de les polítiques de gestió forestal que es duguin a terme en els pròxims anys.
De moment, la prioritat és garantir que les pluges segueixin sent regulars i suficients per recuperar progressivament els boscos afectats. “El 2024 ha estat un any més humit, però necessitem una dècada de pluges normals per revertir tot el dany causat per la sequera”, conclou Baireda.
