Avui ens visita Josep Ferrés, alcaldable de Palafrugell per Palafrugell En Comú Podem, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Ferrés.
Hola, bon dia.
Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.
Han de ser adjectius? Doncs podria dir que sóc treballador. Sóc constant i sóc molt tossut.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.
Bé, és clar, durant aquests quatre anys del mandat jo ni tan sols he estat al govern, ni tan sols he estat a l’oposició. He estat fora de l’Ajuntament. Jo sóc cap de llista electe en aquestes primàries d’En Comú Podem i per tant, és clar, per mi parlar de èxits o fracassos de l’anterior govern se’m fa se’m fa feixuc perquè encara que ho hagi anat seguint, també puc entendre les dificultats que hi pot haver-hi en un equip de govern per arribar a un resultat millor o pitjor, no?
I per tant, no és que no ho sé. Jo m’he concentrat molt en pensar durant anys com crec que hauria cap on hauria d’anar Palafrugell. Com hauríem d’anticipar els propers 20 anys. I això és el que m’ha estat preocupant, més que no pas estar pendent del que feien o deixaven de fer. Evidentment que sóc conscient que s’han deixat de fer moltes coses que nosaltres voldríem que es fessin i que exposarem el nostre programa. Però ara parlar de l’equip de govern, la veritat és que no té cap interès.
Llavors, si li sembla bé, passem a parlar una miqueta de quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Palafrugell.
Sí. Palafrugell és un municipi de 23.000 habitants. 23 – 25. És un municipi que pot anar d’una punta a l’altre caminant hi estàs com a màxim 15 minuts en diagonal. És a dir, que si es vol anar de les afores al centre s’hi està 7 minuts i mig, 10 minuts com a màxim. És a dir, és municipi que té una varietat de comunitats vivint que podriem assimilar-la a l’ONU si realment és té una gran varietat sociològica. I Palafrugell té la capacitat ha de tenir la capacitat de projectar se en un horitzó de 10 – 20 anys, és dir, a nivell de polítiques precisament de cohesió i de participació de totes aquestes comunitats. Això és una de les prioritats més grans que hauria de tenir Palafrugell.
Després Palafrugell té un territori privilegiat, és a dir, Palafrugell no és una ciutat al mig d’un territori amb una geografia comparable amb els municipis del costat, sinó que Palafrugell té unes singularitats molt grans el fet d’estar davant de la costa i a més d’una costa molt singular, que és el centre de la Costa Brava i amb una comunicació d’infraestructures molt bona, amb relació amb centres d’educació, amb centres sanitaris, amb ciutats, amb altres paisatges diferents, més de muntanya que no pas de costa i capitals d’Europa. Palafrugell està molt ben situat i això fa que sigui un destí molt apreciat no solament per gent de Catalunya, sinó també per gent de tota Europa i de tot el món.
Per això una mica les polítiques de Palafrugell de donar resposta a aquestes en aquesta situació, principalment pel que fa referència a les persones, primer de tot i després també pel que fa referència a la protecció del territori i. Per sobre de tot això, el canvi climàtic i les directrius de la Unió Europea que ens obliguen ens porten a reduir les emissions de diòxid de carboni fins a un 50 % el 2030 i a equiparar amb la producció d’energies renovables el 2050. Per tot això, Palafrugell no pot ser indiferent. Ha d’iniciar polítiques per de gestió d’energies renovables. I reducció i estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Llavors m’agradaria preguntar-li també què és el que diferencia la seva candidatura de la resta de formacions polítiques que es presenten a les eleccions d’enguany.
El primer és el programa nostre, l’elaboració del nostre programa, que és el resultat de la destil·lació d’una sèrie d’idees que, com he dit, de més de trenta anys i amb una projecció de futur. Nosaltres el que procurem que el que es facin és que les despeses que es facin siguin despeses per projectats d’aquí a 20 anys amb les persones, principalment amb la gent jove, la infància i la joventut. Això és una diferència molt important.
Segona, que nosaltres no ens interessa la poltrona, sinó que ens interessen les, les idees, les polítiques. A nosaltres no ens interessa la política, no ens interessa la gestió de la política. Ens interessa la política perquè la gestió ja la fan els caps d’àrea que estan a l’Ajuntament i fan prou bé. Nosaltres el que volem és fer polítiques, volem traçar directrius. Això és una altra de les grans diferències.
I després, per últim, en la meva persona sóc arquitecte, sóc estratega i precisament tot el que jo pugui dir i aportar són elements d’estratègia per una millora de Palafrugell.
Llavors també m’agradaria entrar una miqueta més en aquest programa electoral que ha comentat abans. Quines són les iniciatives o projectes que en podria destacar?
Nosaltres dividim el programa en tres apartats. El primer, que seria urbanisme, medi ambient i mobilitat en aquest aspecte és potser en el que incidim, potser un dels més notables. En el qual regeix els efectes del canvi climàtic. Primer de tot, voldríem desclassificar els sòls urbanitzables al llarg de la costa. Amb això estem profundament convençuts i també discrepem dels altres grups polítics.
Tenim raons suficients per posar sobre la taula que justifica la desclassificació de sòls. Nosaltres no podem garantir més subministraments de més subministraments d’aigua de llum a nous habitatges de segona residència si no som capaços de garantir aquests mateixos subministres als habitatges permanents que hi han ara a Palafrugell. Això, per una banda.
Tampoc podem cobrir rieres i destrossar platges i carregant-se la posidònia. Simplement, per una sèrie d’habitatges que queden pendents d’edificar en base a previsions dels anys seixanta del segle passat. Per tant, nosaltres decididament, la primera cosa que farem serà posar sobre la taula tots aquests arguments justificatius i desclassificar aquests sòls i aturar nous creixements a la costa.
Per altra banda, per compensar la pressió urbanística, què passarà a Palafrugell per evitar la balearització podríem dir de Palafrugell per permetre que la gent jove es pugui emancipar i pugui tenir habitatges assequibles i perquè la gent gran que viu en soledat pugui tenir uns habitatges tutelats garantits i assequibles, nosaltres farem una política d’adquisició progressiva de tots els pisos i habitatges existents i abandonats i okupats en mans de la Sareb.
És a dir, l’Ajuntament es convertirà en l’okupa. No, els okupes seran okupes, sinó que serem nosaltres qui ocuparem, qui gestionarem i farem polítiques d’habitatge social per a les persones. I no solament això, sinó que farem polítiques que evitin la guetització, que és un altre dels perills que hi pot haver. Nosaltres no cometrem l’error d’altres municipis, d’altres municipis o d’altres ciutats d’Europa que han acumulat grups de població amb centres a les afores, sinó que el que farem serà treballar per un costat amb la gent necessitada, amb arrelament i la gent necessitada sense arrelament. Seran dos criteris diferents que utilitzarem en la gestió de l’habitatge públic.
Això, per una banda, és el primer capítol. Després hi ha un altre tema que és el tema central, que és joventut, infància, educació i promoció econòmica. Fixi’s que posem promoció econòmica juntament amb això, perquè realment hi haurà molta despesa a fet per encarrilar infància i joventut, sobretot la gent que està desestructurada, desestructurada, sense pare ni mare, sense lloc en la nostra societat. Nosaltres hem de fer un esforç de pedagogia i de seguiment i necessitem molt menys porres, molt menys, molta menys, diríem, no policia en el terme pejoratiu del que pot semblar. És a dir, necessitem menys renyar i menys expulsar a la gent del lloc que ocupa. Si no, més pedagogia, més amor i més educadors de carrer. Això és el que necessitem a Palafrugell actualment.
I ho hem vist ara precisament a Flors i Violes. Recentment ho hem vist perquè alguns, algunes actuacions que s’han fet de Flors i Violes han estat molt positives per a certs grups. De gent jove que s’han apoderat de certs racons de Palafrugell i hi hem vist que en pedagogia realment ho cuidaven, es convertien en cuidadors d’aquests llocs, no? En canvi, altres persones no ho han vist així i han cridat a la policia perquè els desallotgessin. I precisament ha estat molt bé. Ha estat un gran experiment perquè ens hem donat compte que el que calia no era policia, el que calia era pedagogia, el que calia era amor.
Aleshores nosaltres farem una inversió enorme, no solament en l’àmbit de coneixement del territori encarat a la infància, de posar en marxa l’Escola del Mar que havia existit a Palafrugell, sinó que també el que volem és municipalitzar l’escola de música, situada en un extrem del terme municipal. I, evidentment, no deixar de perdre de vista tot el món de l’esport, és a dir, esport per una banda, i música per una altra, és a dir, l’educació física i l’educació sensible. Les dos complementades és molt important i ha d’haver-hi accés possible per a tothom. Universal. És a dir, no pot ser que un nen que no pugui pagar classes de música. No pugui tenir accés a la música. Això és molt important. I el mateix podem dir en l’esport. El nostre esforç serà en aquests dos extrems i els recursos els posarem molt en aquest punt d’infància i joventut per acabar donant més relleu a tot el que és la formació d’oficis.
Fem veure a la gent que no farem nous habitatges, probablement. Noves promocions a la costa, però que hi haurà molta feina a mantenir en conservar tots els habitatges que hi ha, i això dóna una feina de fusters, serrallers, jardiners vinculats a la rehabilitació enorme. Vull dir que aquí tenim una pedrera important.
I després hi ha un altre altres temes que serà el trasllat de la deixalleria a prop de la C-31 i intentar gestionar-la amb els municipis de l’entorn per realment treure profit del que podem dir-ne ara mineria urbana. És a dir, posar en valor el reciclatge i la recuperació de totes les coses que nosaltres estem utilitzant.
I per acabar, doncs, en el capítol d’Acció Social i ciutadania i polítiques de gènere. Nosaltres una mica, ja ho he dit perquè hi ha tot el tema de gent gran que no he parlat gaire, però sí que hi ha tot hi ha molta soledat, perquè realment jo he visitat la policia Municipal, he visitat els Bombers, la Creu Roja i tothom parla del mateix. O sigui les alarmes més que sovintegen, més les accions més habituals són anar a fotre a terra la porta d’una casa perquè s’ha mort una persona que vivia sola i els veïns han trobat una olor especial que els ha alertat. I això passa aquí, a Palafrugell passa a tot Catalunya, però especialment a Palafrugell passa molt. La gent viu molt sola i alsehores és un tema important.
També hi ha un allunyament d’una part de la població respecte del mar. Això també és un altre, no solament de la gent jove. Sinó la gent gran que tenia l’habitud d’anar al mar. De repent es troben en situació de no poder-hi anar per qüestions de mobilitat. Nosaltres volem precisament acostar el mar a Palafrugell a través d’un sistema de transport públic petit però freqüent, amb freqüències de 10 minuts i amb xarxa que permeti moure’s de Calella fins a Tamariu. I això és molt senzill. Ho tenim bastant ben estudiat. I bé, vull dir, volem d’alguna manera tirar endavant al màxim hàbits saludables, hàbits, doncs, d’acompanyament.
I per acabar, no és menys important tot el tema del feminisme, que és molt important nosaltres. Jo he procurat en la llista demanar a gent d’altres comunitats i més concretament a la comunitat musulmana i en aquest cas la Salma, que m’acompanya de la llista que estableixi lligams amb la comunitat musulmana i molt especialment amb les dones de la comunitat musulmana.
Perquè precisament és a través d’elles que considerem que es vehicula el masclisme. I bé, ho dic així i obertament, nosaltres el que ens interessa és molt la participació de les comunitats a les accions. Per acabar, també he de dir que ens preocupa molt l’associacionisme en qüestió i la paraula associacionisme, és a dir, que les associacions de barri de barris funcionin, que les comunitats de propietaris funcionin, que hi hagi un president de comunitat de propietari en cada escala que puguem tenir relació amb ells, perquè realment hem detectat un abandonament, un abandonament tremendo en molts barris de Palafrugell per falta precisament d’això, de comunicació.
Si la gent viu tancada a casa seva, viu sense, amb una sensació com d’abandonament de malenconia podríem dir no? Ja no és una malenconia deguda al procés independentista, que també hi és, però és una malenconia, com si no hi havia res a pelar i com si no val la pena que protestem ni que demanem res. El carrer està fet una merda. Però bé, què hi farem, no és això. Nosaltres creiem que la independència i la lluita pels drets de les persones és una feina constant i des del localisme s’ha de reivindicar constantment, des de cada associació i des de cada comunitat d’escales.
Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
Segurament que sí. És clar que sí. Passa que hi ha grups polítics que potser val més no parlar. I ara ens diuen que es presenta Vox. Doncs no ho sé, em fa una mica d’ànsia. Trobo que és molt trist que a Palafrugell hi hagi Vox i en canvi no hi hagi la CUP. Això és fatal i vol dir moltes coses, eh? Aquesta idea del primer nosaltres, eh? Sortirà. Estarà molt bé establir on som nosaltres. Quins són els nosaltres? El primer, nosaltres. Els límits que posarem una mica ja els he enunciat és la desclassificació de sòls a la costa i la política d’adquisició d’habitatges i iniciar una política d’habitatge social a la SAREB. Aquests seran els dos línies vermelles per pactar amb qualsevol altre partit que ens acompanyi en aquestes eleccions.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també els donem les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.
Molt bé, moltes gràcies.
