Avui ens visita Josep Melcior Muñoz, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols pel Partit Socialista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Muñoz.
Bon dia.
Primer de tot m’agradaria saber si es podria definir en tres adjectius.
Bé, no és fàcil que un s’autodefineixi, però ja que poseu el repte bé, jo crec que sóc una persona rigorosa, sóc una persona treballadora també és el que diuen, eh? I una persona preocupada per la seva ciutat.
Vostè ha estat al govern en aquesta última, en aquest últim mandat, podria dir tres aspectes positius que creu que hem pogut assolir durant aquests quatre anys.
Bé, he estat en aquest govern i en èpoques anteriors també havia estat en el govern de la ciutat i el que és important, d’aquests últims dos mandats 2015 2023. Bàsicament nosaltres crec que hem de destacar que hem fet un govern de coalició sense coalició. Ho dic per altres casos que s’han produït en altres llocs. Un govern molt estable i això crec que és una virtut que no és, no està estesa. Per desgràcia, l’experiència de coalicions en el nostre entorn, tant local com nacional, és obvi que no, que no hi ha experiència. Nosaltres hem demostrat que som capaços de treballar en coalició. Per tant, això és una virtut d’aquests una cosa positiva d’aquests últims vuit anys.
Un altre element a tenir present també és que els objectius que s’havia fixat, per exemple, en seguir transformant la ciutat, tant des del punt de vista urbanístic, que és el que és visible, és més visible. Això s’està assolint. Es va fer del 2015-2019. S’està fent, i mai més ben dit, fent en aquests moments, doncs, la transformació de la part més històrica de la ciutat. Això ho hem assolit.
I després el que hem de destacar és que no hem no hem abandonat mai a les persones el nostre projecte polític, en aquest cas el Partit dels Socialistes posa per endavant les persones i el govern al qual hem estat integrats també ho ha fet. I ho ha fet en els pitjors moments de la nostra història en aquests últims anys. Perquè el que sí cal tenir present és que quan estem parlant del 2023, avui just fa tres anys va començar una etapa de pandèmia que després es va reproduir i va continuar amb una crisi, en aquest cas bèl·lica, que afectava en el cas de Sant Feliu, a moltes persones de nacionalitat ucraïnesa que des del minut zero van ésser ateses i quan ja això semblava que es podia superar, no pas la guerra, perquè no ens sembla que no té aturador. Però també estem en un moment d’una crisi econòmica, una crisi energètica, una crisi climàtica. És a dir, realment ha sigut una experiència forta, però que jo crec que s’ha gestionat amb el màxim de rigor i amb el màxim de buscar el millor per les persones.
I això jo crec que són els tres elements positius seguir transformant perquè és important seguir atenent a les persones. A més, en unes circumstàncies complicadíssimes i sobretot, donant un exemple de governança que jo crec que amb això sí que no podem ser més, més transparents.
Llavors podria destacar tres aspectes que no hagin estat tan positius durant aquests quatre anys de mandat.
Bé, més que aspectes no tan positius, el que hi ha són aspectes que per ve, perquè els ajuntaments tenim la capacitat que tenim, tenim les responsabilitats que tenim i no es pot fer front a tot. I nosaltres, jo creiem que com a ciutat tenim projectes que encara no hem pogut desenvolupar del tot, però sí que tenim elements que ens ho permetran desenvolupar en poc temps, entre altres, allò que nosaltres voldríem haver assolit és començar a construir habitatge públic. Les circumstàncies de tota mena quan hem parlat de pandèmia. Doncs bé, tenim ja projecte per construir habitatge públic. Creiem que és una de les problemàtiques que hi ha a la ciutat. Tenir habitatge públic per perquè si no tenim habitatge públic, la nostra ciutadania no existirà. Per tant, això és un dels temes que crec que encara no hem assolit el que volíem.
Tenim un repte important, no només Sant Feliu, sinó arreu del món. I el nostre país ha estat com vulguem dir-ne també, que és el que també feia esment anteriorment que és aquesta crisi crisi climàtica energètica. És a dir, hem de ser autosuficients cada vegada més autosuficients. Hem avançat. No n’estem del tot satisfets, però sí que ja hem posat bases per poder avançar en tot allò que fa referència, doncs, a l’autosuficiència energètica. Aquí tenim feina per fer i això s’ha de posar sobre la taula. I no és ni és ni bo ni dolent, és una realitat. Per tant, és d’aquelles coses que es necessita millorar.
I un element que haurem d’aprofundir encara més en els propers anys és tot allò que fa referència a al nivell i la qualitat de l’ocupació. És a dir, el nostre projecte de ciutat, que vol ser un projecte de ciutat basat en una ciutat creativa, en una ciutat que es basa en la cultura, en l’art, tot el que sigui doncs aquest tipus de treball necessitem que hi hagi una ocupació de qualitat. Perquè una altra de les mancances que tenim i que no hem acabat per les circumstàncies i perquè és més una cosa a mig i llarg termini, que és la transformació econòmica de la ciutat. I això és un altre repte. Ni és negatiu ni positiu. És un repte. I per això li dic aquests tres elements que tenim són reptes, reptes de futur que sabem cap on hem d’anar i que jo crec que si tot va per bon camí, doncs en la propera legislatura alguns fruits d’aquests sortiran.
Llavors, a part d’aquests tres reptes que mencionava ara mateix, quines creu que són les prioritats per a un municipi com és Sant Feliu de Guíxols?
Bé, les prioritats de qualsevol municipi, però el de Sant Feliu de Guíxols, en particular, és saber què és qui és Sant Feliu de Guíxols, en aquest cas, que la ciutat, quina realitat té. Realitat en el sentit sobretot de la seva ciutadania, de quina és la seva renda per càpita. On viuen les persones. Com viuen aquestes persones. I aquí és on hem de treballar. Hem de treballar a fons per que això sigui millor.
Moltes vegades, quan parlem de les comarques gironines, quan parlem de la Costa Brava, tenim la imatge d’una ciutat rica o d’una o d’uns pobles i viles rics, que això no és real. Les ciutats, sobretot les ciutats grans del nostre entorn, doncs tenim una renda per càpita que no és la que és la mitjana de Catalunya, que està en alguns casos per sota, i que dins de les comarques gironines tampoc estem en el top ten, sinó que en aquest cas estem per sota.
És a dir, tenim una necessitat de que la nostra renda per càpita creixi. I això com s’aconsegueix? Doncs bàsicament amb una ocupació de més qualitat, amb una ocupació que no sigui tant temporal. Per tant, el plantejament de inversió pública per trencar la desestacionalització a la qual estem doncs des de que va començar els orígens del turisme fins ara, que és una paraula que qualsevol que ens escolti, la desestacionalització, la desestacionalització. Però hi ha eines per a la desestacionalització i en el nostre cas, la nostra ciutat aquesta aposta que fa per la cultura, per la creativitat, per l’art, té peces que permetran aquesta desestacionalització, que això voldrà dir que a part de nous llocs de treball, els llocs de treball que tenim actualment, doncs, ja no estaran només marcats per aquestes temporades, aquests caps de setmana, aquestes festes assenyalades i aquests ponts no? Serà una cosa molt més àmplia.
I això com ho planteja fer-ho? Doncs bàsicament sent atractius per a la inversió, cosa que s’està produint fent inversió pública transformadora, com podrà ser, doncs, el Museu Carmen Thyssen i també. Anar més enllà perquè totes aquelles iniciatives que tingui l’art, els nostres emprenedors a la nostra, els nostres joves, puguin arrelar mínimament a la nostra ciutat. I així doncs, transformar aquesta economia familiar o individual que considerem que és la que és la que s’ha de canviar.
I què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten en aquestes eleccions?
Bé, les diferències, d’entrada parteixen d’una qüestió ideològica no? Nosaltres som una candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya amb el que amb el que això representa és un partit, doncs, dels ara mateix dels històrics a Catalunya. Vist el panorama polític en general, diguéssim som un partit de govern. Som un partit que si algú, si d’alguna cosa se’l pot acusar, és de ser un partit municipalista. Ens diferencia d’altres grups. Bàsicament quina és la nostra prioritat. La nostra prioritat són les persones. La nostra prioritat és el benestar, el benestar en tots els nivells, el benestar tant d’aquell que està bé i per tant tenim serveis de qualitat, servei, unes instal·lacions esportives, instal·lacions culturals, etc. Però sobretot, si alguna cosa ens distingeix és que el nostre treball en tot allò que fa referència a l’acció social i a la igualtat ens guia.
I un element que potser compartim amb alguna altra opció política que és el de l’educació. L‘educació per a nosaltres és una peça clau. La ciutat educadora és un model que nosaltres. Si tenim més força en el proper ajuntament, doncs hi insistirem perquè ens ho creiem i és un dels nostres bucs insígnia. A part del tot, el tema de l’acció social és el tema de preocupació per l’educació. Sense una millora de l’educació, sense que la formació professional arreli en el nostre el nostre teixit econòmic, difícilment podrem fer aquesta transformació econòmica que dèiem. Per tant, aquí és on estem. És a dir, hem de lluitar fort perquè això sigui així i és una eina de transformació social i en aquest cas, un partit que s’anomena Partit dels Socialistes de Catalunya creiem que és el que hem de treballar.
Llavors m’agradaria, si pogués, que destaqués alguns punts del seu programa polític que portarà a aquestes eleccions.
Bé alguns dels aspectes dels quals ens ocuparem en aquestes eleccions del 28 de maig ja n’hem fet esment d’algun dels plantejaments que anem. Però el que sí que nosaltres farem és intentar marcar un decàleg, un decàleg basat en un decàleg de deu punts, sinó un decàleg que extraiem i que seguim el que s’anomena l’agenda urbana que ens defineix els deu eixos sobre els quals qualsevol acció que es realitzi al municipi té a veure amb aquests deu eixos, deu eixos que van des del territori, és a dir, que en aquest cas seria el nosaltres defensem la conservació del territori, la conservació del patrimoni cultural, cosa que ja estem fent i que estem treballant. Quin model de ciutat. Un altre eix seria quin model de ciutat volem. Volem una ciutat de proximitat. Tenim la sort que Sant Feliu de Guixols té la mida ideal per ser una ciutat de proximitat: 22.000 habitants, poc terreny, prou ben comunicat.
Un altre eix que ens preocupa i que també en aquest cas cal aprofundir tot el tema de la mobilitat urbana. Ha d’haver-hi un canvi substancial en la mentalitat de tots i de totes. El vehicle, sobretot el cotxe. És un element secundari en la nostra vida quotidiana, allò que anomenem les ciutats dels 15 minuts. És a dir, que tu amb 15 minuts puguis accedir en els teus comerços, en els teus equipaments. Això s’ha d’anar rumiant perquè així sigui la ciutat ho dona en poder i just tenim aquesta.
Per això la ciutat s’ha construït així en la història de la ciutat i, per tant, és relativament fàcil. Hi ha, i per tant, el tema de la mobilitat, de buscar eixos de comunicació, de vianants, seguir treballant, com ja s’està fent en els últims temps en tot el tema de la peatonalització del màxim d’espais possible. I evidentment, anar pensant en tot el tema del tema aparcament, del qual, doncs aquesta última legislatura n’hem tingut un exemple potent. S’ha de rumiar. S’ha de seguir treballant perquè la mobilitat sigui en vehicle particular sigui el mínim imprescindible.
A partir d’aquí, altres eixos ens ens haurem d’ocupar del que comentàvem de l’economia local. Quin tipus d’economia volem? L’hem d’intentar diversificar. Tenim una economia basada en més del 70 % en serveis. És el que tenim, n’hem de ser conscients. Ara podem buscar alguna certa diversificació. Podem introduir un tipus de nova indústria? Podem posar una indústria de transformació energètica, ni una indústria de petrolis, ni coses que sí, però sí que podem tenir noves indústries, que en aquest cas són indústries creatives i indústries culturals, que sí que ja hem detectat que a poc a poc es van intentant arrelar a Sant Feliu i per això, per la qualitat que té la ciutat i perquè la ciutat aposta per aquest model.
Hi ha altres elements aquí d’aquests deu eixos que tenen a veure en què no podem oblidar tot el tema de la digitalització i la bretxa digital que existeix. És a dir, no podem estar dient que hem de ser super digitals i molt avançats digitalment. Si resulta que tenim persones que no segueixen per aquí i per tant hem d’acabar. S’ha de treballar en aquesta línia. Ho hem fet i ho estem fent. Ara, justament ens acaben de fer serà un reconeixement per la capacitat de digitalització que té el nostre Ajuntament. Ja n’hem tingut aquest reconeixements, però això no vol dir que no hagin d’estar atents a la bretxa digital.
I ja, entre altres temes a treballar hi ha el de l’habitatge. Ja li he esmentat en més d’una ocasió. És un altre eix fonamental i sobretot quan parlem de l’habitatge nosaltres ho tenim clar és habitatge públic de lloguer. Perquè moltes vegades comencem, que si l’habitatge social, que si l’habitatge protegit amb diferents noms, no. Nosaltres volem ser molt clars en aquesta campanya i d’això nosaltres creiem que se’n diu habitatge públic de lloguer i va destinat a totes les generacions, des dels joves com als no tan joves.
I l’element que ens ha de generar més interès, en aquest cas com a Partit dels Socialistes és tot el que fa referència a la cohesió social i la igualtat. Nosaltres, això sí que serà una de les línies de treball com aquesta cohesió social que pot quedar en paraules, no a la cohesió social. Es fa amb fets, amb actuacions i tenint clar que hi ha projectes relacionats amb la infància, projectes relacionats amb la amb les persones que es troben en dificultats, el que hem fet i que farem i que seguim treballant en que tinguem un departament d’acció Social el més potent possible per fer, per donar respostes a noves necessitats que van sorgint en uns moments que les crisis apareixen. Ja ho heu vist en els darrers tres anys. No saps per on surt una crisi, la nostra, la nostra capacitat de resposta s’ha demostrat. Doncs això no es pot perdre. És a dir, hem de ser molt sòlids, amb tot, en tots els nostres recursos per fer front a qualsevol problemàtica que pugui sortir.
Un altre element que també creiem que s’ha de plantejar que relaciona l’habitatge, la cohesió social i l’envelliment és també una qüestió que també suposo que en aquesta campanya electoral se’n parlarà. És a dir, com hem de plantejar la manera de viure de les persones que perdoneu que em inclogui, anem envellint, com ho hem de fer? La nostra proposta està molt clara també jo dic serem, serem i de ser molt clars. Nosaltres creiem que el primer que hem de defensar és que les persones envelleixin a casa seva. Envellir a casa vol dir que s’han d’adequar els habitatges, que s’ha d’assegurar tot el suport a les persones que decideixin viure a casa seva. Això seria una fase 1 Fase 2, un nou model d’habitatges durant el qual les persones puguin viure en els seus apartaments però tenint elements compartits. No estic parlant de residències. Estic parlant de Sant Feliu, tenim un projecte, en aquest cas privat, però jo crec que potser públicament se n’ha fet que són petits habitatges, que les famílies, o bé les parelles o les persones individualment, però tenen uns serveis compartits que això els permet viure a casa seva. No obstant això, tenen algunes coses en comú.
Tercer pas quan ja això és més complicat de viure aquesta situació o algú pren l’opció residencial. Tens una opció residencial I evidentment, dins de l’opció residencial nosaltres proposem un model de residència que no té res a veure amb les residències que tenim actualment, sinó els models residencials en els quals els grups de convivència siguin molt més reduïts i també hi hagi una estructura una mica familiar, tot i que siguin individus, però ja residencial.
Quart pas. Aquest envelliment que cada vegada hi haurà més persones, aquest envelliment arribarà un moment de la dependència o de l’alta dependència. S’han de tenir institucions preparades per fer aquesta dependència. Si us hi fixeu, ara ho tenim tot molt, molt barrejat i ens trobem centres residencials en els quals hi ha gent d’alta dependència i gent que no està amb alta dependència per sort seva, és clar. Hem de ser conscients d’això. La nostra demografia és la que és i és i està i està arribant. Està arribant aquests anys als anys 20 del segle XXI. Estaran arribant durant tota aquesta dècada dels anys 20. Tota la gran generació del baby boom dels anys 60, que tindran a partir de 60 anys que els estan fent en aquests moments o ja estan passats. Per tant, aquí hi haurà un gruix. I això també té a veure una cosa molt clara, que és que aquest envelliment no és només qüestió d’edifici és qüestió física o sinó el primer que les persones visquin com ells vulguin, amb la millor qualitat.
I un altre element. Aquestes persones han de ser ateses. Aquí hi ha una necessitat fonamental de formació i preparació de recursos per fer front a les necessitats que vindran. Però amb un element afegit que això ho afegim nosaltres, que el treball, aquest el treball d’atenció a les persones s’ha de reconèixer. S’ha de reconèixer, és un treball que s’ha de dignificar perquè és un esforç important i només és un detallet. Només es tracta d’atendre a les persones grans. I a vegades, doncs, apliquem uns models i uns barems, etcètera, que tot va amb el preu de l’hora, cosa que creiem que això s’ha de rectificar.
Finalment, m’agradaria preguntar-li si en aquestes eleccions, en cas que no obtingués una majoria absoluta, estaria disposat a pactar amb altres partits polítics?
Bé, em penso que una de les coses que he comentat durant l’entrevista feia referència a la coalició, a la voluntat de coalició. En penso que hem demostrat que som capaços de construir equips, anar més enllà de la qualitat de la coalició entre partits i repartiment de diferents àrees. Anem més enllà de demostrar que som capaços de construir un govern, malgrat que hi hagi dos o tres partits perquè tot sigui dit.
A la legislatura 2015-2019 governaven en un moment diguéssim que no eren els més positius. Des del meu punt de vista, pel país governaven tres grups, un dels quals dos dels quals en aquests moments estaven enfrontats. Molt enfrontats. Esquerra Republicana i Partit dels Socialistes 2019-2023. La coalició es fa amb el grup Tots per Sant Feliu.
I a partir del 2023, si nosaltres no assolim la majoria que treballarem per tenir una majoria, una majoria, el més àmplia possible. I jo dic una majoria, no dic de treure la majoria, atès que tampoc som tampoc cal exagerar, però sí que sabent la realitat electoral del municipi, que evidentment és, serà imprescindible una altra coalició, doncs l’experiència de govern ja l¡hem tinguda. I a partir d’aquí els resultats diran allà on podem. Quines són les possibilitats. I no cal que ens enganyem i cal que fem veure que no passa res. El que passi és que sí hi ha possibilitats i ja ho hem dit fins i tot en els plens de l’Ajuntament, si hi ha possibilitats de repetir aquest govern, aquesta coalició. Doncs nosaltres, nosaltres l’aposta va per aquí. Si pot ser, amb nosaltres al capdavant, molt millor.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals. I moltes gràcies per visitar-nos a Ràdio Capital.
Moltes gràcies a vosaltres per poder explicar les nostres propostes.
