El món editorial segueix reeditant les obres de l’escriptor empordanès Josep Pla. Una de les últimes novetats és “Història de la Segona República Espanyola (1929 – abril 1933)” (Edicions 62).
Es tracta del testimoni revelador sobre el posicionament de Pla durant la Guerra Civil. A les acaballes de la Guerra Civil Josep Pla va redactar, per encàrrec de Francesc Cambó, una Historia de la Segunda República española; el llibre es va publicar en quatre volums, entre el 1940 i el 1941, a l’editorial Destino, i no s’ha reeditat mai. Recentment s’ha descobert, entre els papers de l’autor, un manuscrit original del primer terç de l’obra, des dels antecedents immediats de la República fins als esdeveniments de Casas Viejas (1931-abril de 1933). La gran sorpresa és que aquest manuscrit està escrit en català.
Maria Josepa Gallofré Virgili, una de les grans autoritats en l’obra de Pla, s’ha encarregat de fer-ne l’estudi preliminar. Gallofré explica Pla com treballa amb els seus articles a La Veu de Catalunya però també amb les seves memòries, amb una clara presència del “jo” en el relat.
D’altra banda, l’escriptor i periodista Xavier Febrés ha guanyat recentment el Premi Carles Rahola amb el llibre “Josep Pla o la vitalitat” (Pòrtic Edicions), que és una “biografia literària”, és a dir, l’autor ha rellegit tots els seus llibres tot estudiant el seu estil i evolució. Segons ha explicat a Ràdio Capital, Pla va començar amb el seu primer llibre amb una veu de jove “més irreverent”, i després, va publicar un llibre cada any.
Durant més de seixanta anys —des del 1920, quan se’n va anar a fer de corresponsal a París, fins a la seva mort—, Josep Pla va mantenir tenaçment una activitat literària intensíssima, que es va traduir en milers d’articles periodístics i una quantitat ingent de llibres. Un dels fets més destacables d’aquesta activitat és que, en les circumstàncies tan canviants en què es va anar produint, no va deixar d’obtenir sempre un gran èxit de públic, que encara avui manté; també la va acompanyar sempre la polèmica, i encara l’acompanya.
Tot plegat, amb un estil molt particular especialitzada en el realisme de la crònica de la vida quotidiana. Ho explica l’escriptor Xavier Febrés.
El llibre també parla de les 3 novel·les que va fer Josep Pla, que Febrés diu que segueixen sent, en el fons, “unes narracions molt directes del que veu al seu voltant, sense tenir una estructura de ficció”.
El llibre també parla de les llums i obres de Josep Pla, que Febrés diu que “han quedat molt desdibuixades actualment perquè són fruit de cada moment històric”.
Una de les ombres que recentment s’han considerat ha estat, per exemple, la visió masclista de certs passatges de la seva obra. “Un masclisme desgraciadament corrent en aquella època”, tal i com diu Febrés.
