La Carbonera s’ha convertit amb els anys en tota una festa per Forallac i de la resta de les contrades. Aquest dissabte 30 de setembre, a partir de les 9 h, el veïnat ja comença a preparar l’encesa. Per parlar-nos d’aquesta tradició al municipi ens visita el seu alcalde, Josep Sala.
Demà, desenes de persones empilaran, és a dir, iniciaran la construcció de l’estructura de troncs al paratge de Lluís Pla, situat a Sant Climent de Peralta. Després, el dissabte 7 d’octubre, toca embalumar, un procés que consisteix a recobrir la pila amb un mantell de bruc i fang de terra de 10 a 20 centímetres de gruix per deixar-la a punt. I, seguidament, el 12 d’octubre serà el moment de l’encesa com ja és tradició des de fa anys. L’alcalde ha explicat amb més detall que és una carbonera.
Una celebració que va néixer de la mà de dos amics com una qüestió d’orgull: “Els van dir, vosaltres com voleu aprendre a jugar al dominó si ja no sabeu ni fer carboneres”. Per això, com explica Sala van fer d’amagat una petita pila que feia carbó, però el fum els va delatar i la gent dels pobles es va sumar a la seva iniciativa. I, des de Forallac, van voler adoptar la tradició per mantenir-la viva i donar a conèixer aquest ofici. De fet, actualment, moltes escoles i particulars de diversos punts de les comarques gironines acudeixen a descobrir la Carbonera.
D’altra banda, per aquelles persones que vulguin aprendre més, també hi ha planificades visites comentades gratuïtes a càrrec d’Antoni Martí, un realitzador, divulgador i col·laborador de la Carbonera. De la mateixa manera, hi ha programada una xerrada sobre les trementinaires a càrrec de Neus Dilmer el divendres 20 d’octubre a les 19.30 h. Aquest acte busca donar a conèixer el seu ofici i tot el procés de creació de la trementina. Per això, l’entrevistat ens ha fet cinc cèntims de quina era aquesta professió que ha desaparegut al llarg del temps.
Finalment, l’alcalde de Forallac ha recomanat a tota la ciutadania que vulgui assistir a la Carbonera, que tingui en compte l’entorn perquè es troba al mig del bosc, en un medi natural el qual és fràgil actualment per la sequera.
