El proper divendres Sant Feliu de Guíxols retrà homenatge i distingirà com a fill adoptiu Josep Vallverdú i Aixalà.
Aquest reconegut escriptor, que recentment ha fet cent anys, és un referent indiscutible de la literatura catalana. Possiblement el teniu present per la literatura infantil, tot i que ha excel.lit en nombrosos camps de les lletres a Catalunya. A nivell particular meu, entre els moltíssims títols, en recordo Rovelló i diria que jo a casa, quan tenia nou o deu anys, vaig devorar el volum que, si no recordo malament, era editat per la Galera, i possiblement algun llibre més d’ell.
En tot cas, honors i distincions a qui ens ha entretingut la infantesa amb narracions, històries i relats.
Tornant a l’homenatge que li fan a Sant Feliu, direm que Vallverdú va ser a la ciutat ganxona relativament pocs anys. Set, del 1949 fins al 1956.
Però quins set anys! D’esperit inquiet i sociable per naturalesa, Vallverdú va fer-se amic de la flor i nata d’una ciutat que posava el fonament del que més valorem avui. No tothom ha estat amic de Gaziel, de Josep Vicente, Margarita Wirsing o Narcís Masferrer.
I no tothom té al seu currículum vital plantar la llavor del que seria, amb poc temps, el primer institut de batxillerat de la ciutat, el que avui és el Sant Elm. O ser un referent de la publicació Àncora O potenciar el Centre Excursionista Montclar, per dir tres elements que avui són, a Sant Feliu, autèntics referents d’indiscutible vàlua.
Però a banda de les coneixences i relacions que fes amb aquella ciutat dels cinquanta, l’important és la voluntat transformadora i la voluntat d’implicació en la vida local que presenta un nouvingut, un senyor de Lleida, que s’integra perfectament. És allò de ser conscient que vens de fora, però aconseguir ser un de dins; estàs tan involucrat, que formes part de la mateixa força creadora que transforma i millora una ciutat.
Això és, crec jo, un dels arguments que motiven la concessió de la distinció. I més encara, quan viure en un indret tan màgic fa que es despertin de forma natural les preses de consciència del que vols ser a la vida: la passió per l’escriptura, l’estimació a la vida i l’amor a les persones.
Tot això, a judici meu, és el que es reconeixerà en aquesta celebració que encertadament li fa la ciutat aquest proper 29 de setembre, a les sis de la tarda, i en la qual Vallverdú hi assistirà, i em consta que molt il·lusionat. Que bé quan s’uneixen aquestes dues alegries; la ciutat que agraeix, i el ciutadà adoptiu que s’enorgulleix de la pertanyença a un Sant Feliu de Guíxols, tantes vegades exemplar.
—
