Josep Xifre: “Hem d’escoltar als ciutadans de Santa Cristina i treballar temes com la vivenda, la joventut i l’administració”

 Avui ens visita Josep Xifre, alcaldable de Santa Cristina d’Aro, pel partit de Tots per Santa Cristina, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Xifre.

Hola, bon dia a tothom.

Primer de tot m’agradaria, si fos possible, que es descrivís en tres adjectius.

Doncs bé, et diria que sóc dialogant, conciliador i constant.

Molt bé, llavors podria dir-nos tres aspectes que cregui que ha pogut assolir durant aquests quatre anys de mandat l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

A veure, tenim la biblioteca. La biblioteca, que ja ve del. De la passada legislatura que havia sortit és fruit de la participació ciutadana. Però quan s’ha desenvolupat ha sigut on s’ha portat a terme ha sigut aquesta legislatura. Tot i amb els entrebancs que hi ha hagut, doncs, sabem els problemes que hi ha hagut entre la pandèmia, la crisi, tot plegat, el tema climàtic també diuen que ha afectat en el tema de confecció. Ha estat uns mesos parada, sobretot pel tema econòmic de l’increment de costos que hi ha hagut. Concloent, s’ha arribat a un acord, s’ha reiniciat i esperem que arribem a temps.

Perquè la biblioteca que es va portar a terme per la participació ciutadana, però amb la condició també de que hi hauria ens acolliríem amb una subvenció. És un import important per al municipi. Llavors aquesta biblioteca té que estar acabada el 20 de setembre perquè si no perdem la subvenció i una subvenció de set cents i pico de mil euros, que això si no s’arribés a terme, seria una càrrega. Clar que després pots penalitzar l’empresa, etcètera, però seria una càrrega de per l’Ajuntament, per la ciutadania, pel poble, per fer algo, no?

Llavors un altre punt podria ser doncs mira, el 28 de març es va aprovar el POUM. Un POUM que també ve de la legislatura passada, que ja s’havia iniciat la legislatura passada, es va aprovar per majoria, no absoluta. Nosaltres vam fer l’abstenció, l’abstenció, entre altres coses perquè jo a principis d’aquesta època, a principis de legislatura, vaig ser el regidor d’Urbanisme fins pràcticament a l’aprovació inicial. A partir de l’aprovació inicial encara vaig estar un període més, però el que hem fet nosaltres a Tots per Santa Cristina i des de tots per Santa Cristina ha sigut confrontar l’aprovació inicial amb el POUM que s’ha aprovat s’ha portat a aprovació provisional. Llavors hi hem trobat una diferència substancial i d’uns canvis que si han fet que alguns vénen implicats, no per l’equip redactor ni les persones que formen part de l’equip de govern. Però alguns ja vénen per urbanisme mateix. Però el que el resultat que nosaltres hem trobat amb l’estudi justificat, lògicament, doncs pensem que hi ha tot una sèrie de sectors que s’han de desenvolupar. Que són inviables i que s’hauran de buscar solucions per poder-ho desencallar, perquè és on ens hi va el creixement de Santa Cristina que és imprescindible.

Llavors, un tercer punt que que també s’ha aprovat també. Casualment, en el i en el ple del 28 de març va ser el Pla de Patrimoni Municipal. És un pla que considerem que és imprescindible perquè nosaltres, el nostre, el nostre grup, apostem per el patrimoni municipal, perquè, en definitiva, no deixa de ser la història que tenim i d’on venim. Llavors és un pla que és imprescindible tindre’l a tots els efectes de fires, aconseguir subvencions i és una guia per tirar endavant amb un ordre i amb una coherència. Bé, poden ser tres punts que…

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagi acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

A veure. Potser et diria el model de policia local. O sigui s’ha apostat per fer un canvi de policia local. Bé, no és el que nosaltres compartim, però no nosaltres, sinó la majoria o una part important de la ciutadania. Nosaltres apostem per un, per un, per una policia local de proximitat, una policia local que estigui pel ciutadà i el model que s’ha implantat, doncs és un model com molt més rígid. Com més distanciant ho sigui ara, últimament sí.

No ho sé. Potser és perquè és l’època que veig que s’acosta el maig, però veus més gent, més policia local que es passeja pel municipi, pel carrer central o pels dos carrers centrals. Però fins ara no ha estat així. I s’ha implantat un greuge important, crec que un greuge important per a la ciutadania, o sigui, un control amb molts controls de velocitat que moltes vegades hi són arran de que? En dies de la setmana i en hores que no, no passa ningú, no passa res. I que, a més a més, no hi ha hagut cap problema, perquè si dius és que hi ha uns problemes focalitzats en una zona concreta o pel que sigui, doncs correcte. Però si no és així. Potser alguns ens els podem estalviar i podem dedicar-nos a altres coses que potser són més properes i més favorables per al ciutadà. Aquest seria un punt.

L’altre punt és el famós porta a porta de la recollida d’escombraries. Bé, aquest sí que a veure, tots fem de tots pensem que el reciclatge és el futur i hem de reciclar. Perquè tenim el món que tenim i hem d’anar per aquí, no el que passaria. Potser moltes maneres de poder-ho fer. Crec que ha sigut una manera, una imposició molt precipitada. Ha sigut molt ràpid. Sí que teòricament, perquè sobre paper s’aguanta tot hi ha hagut unes reunions informatives, però al final has d’arribar més a la gent perquè és un canvi important. Llavors tens que arribar-hi molt més. No s’ha portat això que ha provocat, doncs ha provocat que la reacció de la gent no ha estat la que teòricament esperes.

I després s’han d’anar improvitzant situacions. Ara mateix ara s’han posat uns com uns armaris al municipi que han trigat tres mesos a posar-se. Potser tenia que haver hi hagut una previsió o també, no sé si realment és el sistema més adequat, potser per la recollida selectiva aquests primers quatre anys potser es podria haver aprovat un altre en un altre sistema que fos no tan, que no fos tan impactant un canvi tan important per al ciutadà, però bé, són coses que s’han de reconduir. 

I llavors un altre cas, un altre cas. Sí, és clar. Ha sigut una legislatura on no s’han fet gaires coses, perquè amb la pandèmia va quedar com molt arraconats. Bé, podria dir que potser s’aposta o s’ha apostat o han volgut apostar per a la pacificació del municipi. Que em sembla que els casc antics i les especificacions de les zones comercials potser són una mica el futur perquè veiem ciutats que ho estan fent. El que passa és que sembla que comencem hem començat la casa per la teulada Santa Cristina, perquè s’han tallat dos carrers carrer Pau Casals, carrer Llibertat. La ciutadania no ha acceptat. Es van recollir fins i tot cinc centes dues signatures. Cas omís. Llavors jo penso que si vols pacificar-ho, si vols fer alguna cosa d’aquest tipus, potser primer has de preveure unes bones zones d’aparcament on es puguin deixar els vehicles i canviar del tipus el format del terra que sigui una cosa com és, l’entorn més just per caminar, per passejar o si, en definitiva, s’han triat dos carrers on no són comercials, on s’hi ha fet amb una segona línia que hi ha a comerç. I ja et dic que aquesta mancança de sensibilitat, d’escoltar al ciutadà i al comerciant. Això és el que jo he trobat a faltar amb aquest punt. O hi hem trobat a faltar el meu grup.

Llavors, ara, entrant en una mica més en la candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Santa Cristina?

Lo primer de tot, i lo més prioritari per mi és escoltar la gent, escoltar la gent. Això és molt important perquè nosaltres som Tots per a Santa Cristina, que és una plataforma municipalista, o sigui, apolítica totalment. Personalment, cada persona pot dir la seva ideologia. Lògicament tothom la té, però el grup que hem fet és d’una gent. Tots som persones de Santa Cristina i que volen treballar per Santa Cristina. I d’aquí ve que ens pensem que ens hem agrupat, no?

Doncs llavors una de les coses principals per mi és escoltar la gent, ajudar la gent, intentar resoldre els problemes que es puguin. Lògicament s’han de dir nos perquè no tot es pot fer. Però això és el tema humà, per mi és el més important. I si el tema humà funciona, doncs tot va, tot va rodat de més, és més agradable.

L’Administració pública és un tema que hem de mirar que es pugui agilitzar les tramitacions perquè tot és molt feixuc. No és el personal de Santa Cristina ni de cap ajuntament en concret. És de l’administració en general, que és feixuga i llavors s’hauria de mirar de suavitzar una mica més. Això és important.

Importantíssim i de fet, he fet referència abans amb el tema del POUM, la vivenda Santa Cristina necessitem vivenda. Santa Cristina som un poble que, en definitiva, som una mica la reserva de la Costa Brava de des de la nostra comarca, no de Sant Feliu, Platja d’Aro o Castell d’Aro. Tenen, tenen el sòl bàsicament esgotat i nosaltres tenim l’oportunitat de créixer i crear primera residència. Quan dic créixer, vull dir amb una moderació i amb una coherència.

I d’aquí ve la nostra insistència, que ens vam preparar molt i ens va costar el fet d’abstenir a l’aprovació del POUM per aquest fet, no? Perquè ens ho vàrem estar mirant molt bé i ara s’haurà de treballar. S’haurà de treballar molt per poder fer aquests canvis i que sigui viable el desenvolupament d’aquests sectors que es puguin construir.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten en aquest municipi?

Miri, això de no saber les preguntes, veus, ho he barrejat perquè ja he avançat una mica amb l’anterior. Doncs bé. Resumeixo i dono les gràcies a tots, tot l’equip que tenim equip i amics, perquè si hem de ser 13 regidors, o sigui a la llista de portar 13 persones i 2 de reserva, lògicament les passem d’escreix i les passem bàsicament sense haver-les anat a buscar. O sigui de gent. Ostres caram Josep, que m’han dit que heu muntat aquesta llista que a més a més és apolítica, que la gent està molt tipa dels partits de la política perquè el partit diu o els partit no.

A mi la gent del carrer em diu a nosaltres, la gent del carrer ens diu, entens? I això és el que el que ens diferencia dels altres. Penso que si nosaltres farem una campanya penso que correcte. Serà molt hostil perquè ens la paguem nosaltres si ningú ens financia, per tant, ens ho financem. Per tant, no llançarem coets. El que sí, doncs, és la nostra base. Com que estem al costat de la gent, estarem al costat de la gent i serà una campanya que nosaltres farem i sempre en positiu, per suposat.

I llavors ja entrant una mica amb programa polític. No sé si ens podria fer quatre pinzellades de les principals idees que presenten per a aquestes eleccions.

A veure, estem acabant de desenvolupar el programa. Val. Val a dir que tenim gent de la gent que hi tenim o sigui, cada un té un tema, té un tema. Lògicament el debatim i el parlem entre tots. Però molt important que ho he tocat abans és el tema de la vivenda. Aquest és importantíssim. El tema de la joventut, aquest també és un tema que s’hi ha d’estar tant a nivell educatiu com l’escolar, com d’esbarjo com de tot, o si la joventut és el nostre futur i hem d’estar per ells. I en el tema laboral, també en formació, amb tot el que estigui a l’abast nostre, no?

I bàsicament és això és el tema de la vivenda, el tema de la joventut, el tema de l’administració que ens funcioni i això doncs agilitza i tira, tira tot endavant. Tenim una zona a Santa Cristina que és molt important que tenim el golf, tenim molta natura, així no podem oblidar que a Santa Cristina estem on estem perquè ja fa 60 anys va venir un golf. Tenim nou urbanitzacions, de les quals n’hi ha dues recepcionades i n’hi ha dues i n’hi ha set que no.

Llavors s’ha de tenir en compte aquesta gent. S’ha de tenir en compte la seva situació i ajudar i intentar resoldre i anar demà de la mà de la gent per poder fer una Santa Cristina agradable i que s’hi pugui viure bé. I sobretot, que hi hagi una bona connexió amb tothom. 

Finalment, m’agradaria preguntar-li en el cas de que no assoleixin una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaria disposat a pactar amb alguna altra formació política?

A veure, em penso que tots ens presentem perquè podem anar a guanyar a Santa Cristina. En principi que se sàpiga. Perquè, és clar, com que no han sortit encara les llistes oficialment, doncs en poden aparèixer de noves. Però no sembla que hi haurà, doncs, sis o set llistes i se n’han. Obtenir una majoria absoluta és un tema complicat, somiat, però complicat. Llavors el que sí tenim clar és que nosaltres tenim un tarannà diferent. En el funcionament d’aquesta legislatura que hi ha hagut, no? I lògicament s’hauran de buscar noves fórmules en el municipi. A partir del 28 al vespre a la nit que s’hagi fet el recompte, sabrem de què és el poble i de ciutadania, el que parlarà i el que decidirà quin tipus de futur volen per als propers quatre anys.

Perquè, en definitiva, són proves que ens posa la ciutadania. Et poso aquí a l’Ajuntament perquè físicament hi posa la ciutadania. Estàs a prova durant quatre anys i després, al cap de pocs anys, tens el resultat de com ha sigut la teva actuació i el teu treball. I llavors pensem que estem en un moment que hi ha d’haver un canvi i que s’han de buscar noves fórmules.

Doncs esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també li volem donar les gràcies per la visita que ha fet als estudis de Ràdio Capital.

Bé, bé, he de dir-te que la sort i jo em posaré molts maldecaps. La sort la tindrà Santa Cristina, si em pot tenir a mi com a alcalde. Moltes gràcies i bon dia.