Amics oients de Radio Capital, m’agradaria no haver de parlar d’això, avui ni mai, però els temps corren com són i corren foscos, avui; m’agradaria, us ho prometo, parlar de la primavera, però hauré de parlar de la mort. Parlo de l’auge global de l’extrema dreta, de l’odi envers els altres que creix cada dia arreu del món, també a casa nostre, entre els meus propis veïns. A les passades eleccions catalanes, a la Bisbal d’Empordà 536 persones van votar a l’extrema dreta; 177 ho feien per l’espanyola i 359 per Aliança Catalana. És a aquestes últimes a qui em vull adreçar.
D’aquestes 359 persones n’hi ha una part que, assumeixo, no les podré convèncer mai. Persones obertament racistes i fatxes sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Però tinc la sospita, una sospita fonamentada en el meu propi entorn, que moltes d’aquestes persones han votat a l’extrema dreta per despit. I, creieu-me, aquests vots són els més perillosos. Únicament amb els vots dels convençuts l’extrema dreta no ha anat mai enlloc. El perill de l’extrema dreta, del feixisme que despunta avui com ho va fer a l’Europa de fa cent anys, és quan aconsegueixen convèncer a gent diguem-ne normal que els vota per despit. Sabem perfectament com va acabar l’assumpte a Alemanya.
I hi ha molt de despit, rancúnia i frustració entre cert votant independentista; aquell que es va creure que la cosa estava a tocar passant de la llei a la llei; que ho aconseguiríem sense llençar un paper a terra; que cada moviment dels nostres líders era una jugada mestra perfectament planificada i que amb una revolució de somriures aconseguiríem la independència perquè Europa ens estava mirant.
La realitat, però, és que l’extrema dreta catalana ha detectat aquesta ràbia i ha olorat la sang, com va passar amb l’eclosió de Vox a les Espanyes mentre nosaltres ja ens veiem independents amb el lliri a la mà. La independència és el que menys els importa als nous líders ultres encapçalats per l’alcaldessa de Ripoll. Mireu si no totes les seves piulades, en perfecta sincronia amb els missatges de l’extrema dreta global, sempre dirigides contra el mateix objectiu: els musulmans, a qui acusen de tots els mals com fa cent anys s’assenyalava al jueu a Alemanya. No veureu cap piulada dels ultres contra les forces d’ocupació, no cridaran a enfrontar-se a la Guàrdia Civil ni desobeir als jutges espanyols, no fos cas. De fer-ho, se’ls endurien per davant com a altres líders del procés i s’acabarien les paguetes, que és de què va tot plegat. De fet, l’únic que ha aconseguit fins ara Aliança Catalana és dividir irremeiablement el moviment independentista: una jugada mestra de l’espanyolisme triomfant?
Només espero que els meus veïns que han votat per despit s’ho repensin amb calma abans no sigui massa tard i hagin de sortir a defensar-se dient que ells no sabien cap a on anaven aquells trens carregats de jueus que ens passaven per davant.
