Julieta Venegas és aquella amiga que sempre està al teu costat, amb la seva música acompanyant cada moment. És la veu que ens recorda que la vida està plena de matisos, des de les nits més esbojarrades fins als moments de reflexió més profunds. Qui no ha cantat a plens pulmons ‘Me voy’ després d’una nit de festa, o ‘Limón y Sal’ dedicat a aquell amor que ens robava el cor? La seva música és, sens dubte, un reflex de la nostra pròpia història.
Amb el seu acordió com a inseparable company, Julieta Venegas, la talentosa artista de Tijuana, va trepitjar l’escenari del Portaferrada aquest divendres 27 de juliol. Acompanyada d’un trio de músics, ens va regalar un recorregut per la seva exitosa trajectòria musical, demostrant un cop més per què és una de les figures més importants de la música pop i llatina.
Julieta va aparèixer a l’escenari amb un vestit vermell, amb una obertura que deixava veure part del pantaló, una combinació que no només ressaltava la seva personalitat, sinó que també la feia destacar entre els efectes d’il·luminació que embellien el recinte. En començar el concert, Julieta va dedicar unes paraules al públic que van establir el to de la nit: “Estic molt contenta de tornar a Catalunya. Aquí tot és bonic, es menja bé, s’està bé.” I mai està de més que ens recordin la sort de viure aquí i de rebre a artistes com ho és ella.
Un dels primers temes que va tocar va ser ‘Caminar’, amb el seu acordió va donar les primeres notes mentre recorria l’escenari i ballava de mentre. L’artista va interpretar cançons com ‘Lento’, que va començar, com diu el títol, lentament, i que va acabar amb l’afegiment de sintetitzadors i ritmes que van canviar totalment l’ambient del concert i el van convertir en una festa.
Les lletres de l’artista no deixen indiferent a ningú. Per això les cançons com ‘La Nostalgia’ i ‘Despechada mexicana’ van anar precedides d’un missatge per part de Venegas. A ‘La nostalgia’, va parlar sobre el que vol dir marxar d’un lloc i trobar-lo a faltar, ens va convidar a reflexionar sobre les parts irremeiables del nostre passat, però que es poden recordar amb un somriure. A la segona cançó, va reflexionar sobre el que vol dir deixar enrere a un amor no correspost però la part bona de trobar-se a una mateixa i estimar-se per damunt de tot.
El que realment va destacar durant la nit va ser la seva capacitat per tocar diferents instruments i registres. Julieta canviava de l’acordió al piano amb una facilitat sorprenent, i de cop es convertia en directora d’orquestra, guiant als seus companys de banda com a part integral del seu espectacle. Era increïble veure com dominava l’escenari, reflectint cada any de carrera com a cantant i artista.
Quan tothom estava animat i ballant després de que sonés la cançó “El presente” en acordió i percussió, la cantant es va acomiadar del públic amb un sincer “Bona nit, gràcies a tothom!” Això no va deixar indiferent a ningú, ja que tothom es va aixecar i mentre aplaudien cridaven “una altre”o ”otra, otra”, una típica forma de saber que Venegas encara no marxaria de l’escenari sense cantar el que tothom volia escoltar.
Entre aplaudiments i elogis en el moment de confusió, Venegas va tornar a l’escenari amb el seu vestit vermell. En la seva tornada, i amb un joc amb els músics que l’acompanyaven, va començar a sonar “Limón y sal”. Potser, com he dit al principi, cada persona estava recordant un moment de la seva vida que tenia aquesta banda sonora. Julieta Venegas és aquella artista que, amb la seva música, ens fa sentir a casa, no importa on estiguem. La seva capacitat per combinar melodia, emoció i energia en cada actuació la fa una figura universal, un veritable far de connexió emocional a través de la música. Al final del concert, el que es va quedar amb nosaltres va ser més que una actuació; va ser un recordatori de la capacitat de la música per unir-nos, celebrar l’amor propi i transformar les experiències personals en moments compartits.
