Diumenge passat va ser la Fira de l’horta i la poma de relleno a Vilabertran. Una fira preciosa organitzada per les dones del poble per reivindicar un requisit que recorden com a plat especial de festa major de Sant Ferriol.
Es diu que aquesta poma és autòctona d’aquest indret de l’Alt Empordà, sobretot la varietat “capçada” que la cullen a partir del 20 de juliol fins a finals d’agost. L’altre que hi ha i que ve una mica més tard és la “verd donzella”.
Aquestes pomes no es desfan amb la cocció. A Vilabertran la fan farcida de botifarra dolça i galeta i a casa la mare la feia rostida, flamejada amb anís i una picada d’ametlla i galeta, i també en dèiem “pomes de relleno”.
Però de les Pomes de Relleno se n’està perdent la mena i sense tractar amb químics no se’n troben, o sigui, una altra varietat de fruita que estem a punt de perdre i amb ella tot un tresor: un plat ancestral.
Fixeu-vos!, de totes les varietats de fruites que teníem a Catalunya el segle passat se’n conserven només una quarta part i d’aquestes, tres quartes parts estan en perill d’extinció.
Sento que ens toca protegir els aliments tradicionals i als agricultors de petita escala que estimen la terra, la senten i la respecten.
La major part de fruita que es consumeix a l’Empordà ens ve de molt lluny i la que es produeix aquí s’ha de vendre fora. El món al revés!
Per què no fem del km0 una pràctica diària: compro i menjo tot allò que es produeix en el moment, a prop de casa, nèt de químics i de transgènics. Reivindicant les espècies i varietats antigues autòctones.
Els nostres avis i àvies, molts d’ells pagesos, van responsabilitzar-se per a garantir que nosaltres poguéssim conèixer les pomes de relleno. Què els espera als nostres néts? El record d’una hamburguesa feta amb proteïna estranya, pa lluny de ser-ho i salsa sintètica? I els seus fills?
