Nova pel·lícula de Laika, responsables d’algunes de les millors pel·lícules d’animació dels últims anys com Els móns de Coraline i El alucinante mundo de Norman. Malauradament, amb Els boxtrolls van tenir la seva primera entrebancada, ja que no estava gens a l’altura de la tècnica que treballa la companyia. Laika continua a pas ferm a contracorrent, mentre tots els estudis s’han rendit a l’animació digital, Laika continua fent pel·lícules amb stop-motion, i que no hi renunciïn mai. Però perquè tot llueixi com cal ho combina amb animació 3-D.
Kubo és un nen que es guanya la vida explicant històries fantàstiques als habitants d’un poble de la costa. La seva existència canvia de cop i volta quan no fa cas de la seva mare i la seva presència, que ella s’ha esforçat tant a ocultar, queda al descobert, i les seves tietes, enviades pel malvat del seu avi, es disposen a matar-lo. Kubo haurà de fer-hi front amb l’ajuda d’un guerrer escarabat i una mona.
Kubo y las dos cuerdas mágicas és un gran encert per Laika, malgrat que El alucinante mundo de Norman és encara de llarg la seva millor pel·lícula. A Kubo, Laika recupera la màgia especial de les seves dues primeres pel·lícules i construeix una mitologia fantàstica en qualsevol sentit. Sal manejar molt bé el folklore japonès i ens transporta directament en un món en què ens podem creure aquests contes. Menció especial és la troballa que Kubo utilitzi l’origami com a arma. Una de les millors idees, perfectament desenvolupades visualment de la pel·lícula.
A la pel·lícula podem trobar-hi moltes referències, des d’un esperit Miyazaki en els secundaris que acompanyen al protagonista, fins a Kurosawa. Però és per motius formals que la pel·lícula esdevé una proposta clàssica.
Si li podem trobar algun defecte, seria en els diàlegs i el ritme en què avança la història que fan que no sigui perfecte, tot i que visualment ho és.
Kubo y las dos cuerdas mágicas és una proposta única i diferent en les pel·lícules d’animació que podem veure al cinema. Visualment impecable i hipnòtica, amb una banda sonora excel·lent. Cal valorar les pel·lícules que s’atreveixen i que al mateix temps estan desbordades d’imaginació. Aquest és el cas de Kubo, així que tan si teniu mainada com si no, aneu-la a veure perquè no se’ls/ se us desfaci el cervell amb propostes com l’enèsima Ice Age.
Kubo és un nen que es guanya la vida explicant històries fantàstiques als habitants d’un poble de la costa. La seva existència canvia de cop i volta quan no fa cas de la seva mare i la seva presència, que ella s’ha esforçat tant a ocultar, queda al descobert, i les seves tietes, enviades pel malvat del seu avi, es disposen a matar-lo. Kubo haurà de fer-hi front amb l’ajuda d’un guerrer escarabat i una mona.
Kubo y las dos cuerdas mágicas és un gran encert per Laika, malgrat que El alucinante mundo de Norman és encara de llarg la seva millor pel·lícula. A Kubo, Laika recupera la màgia especial de les seves dues primeres pel·lícules i construeix una mitologia fantàstica en qualsevol sentit. Sal manejar molt bé el folklore japonès i ens transporta directament en un món en què ens podem creure aquests contes. Menció especial és la troballa que Kubo utilitzi l’origami com a arma. Una de les millors idees, perfectament desenvolupades visualment de la pel·lícula.
A la pel·lícula podem trobar-hi moltes referències, des d’un esperit Miyazaki en els secundaris que acompanyen al protagonista, fins a Kurosawa. Però és per motius formals que la pel·lícula esdevé una proposta clàssica.
Si li podem trobar algun defecte, seria en els diàlegs i el ritme en què avança la història que fan que no sigui perfecte, tot i que visualment ho és.
Kubo y las dos cuerdas mágicas és una proposta única i diferent en les pel·lícules d’animació que podem veure al cinema. Visualment impecable i hipnòtica, amb una banda sonora excel·lent. Cal valorar les pel·lícules que s’atreveixen i que al mateix temps estan desbordades d’imaginació. Aquest és el cas de Kubo, així que tan si teniu mainada com si no, aneu-la a veure perquè no se’ls/ se us desfaci el cervell amb propostes com l’enèsima Ice Age.
- Publicitat -
