Cinc anys després de l’estrena de la segona part ens arriba la tercera, que ha estat coproduïda pel govern xinès. La pel·lícula ha estat dirigida per Jennifer Yuh Nelson, qui ja va dirigir la segona, i el debutant Alessandro Carloni.
L’argument ens explica com Po es retroba amb Li, el seu pare biològic perdut fa molt temps. Ambdós viatjaran a un poble ple de pandes. Però la tranquil·litat se li acabarà aviat a Po. El malvat Kai desola la Xina i lluita contra tots els mestres del Kung Fu per derrotar-los i fer-se amb el poder. Po haurà d’entrenar el poblat de pandes poca traça i convertir-los en el grup definitiu de Kung Fu Pandes.
Guillermo del Toro continua exercint com a consultor creatiu de DreamWorks Animation. De fet, els guerrers zombi de jade que hi apareixen són creació seva, la qual cosa ha afegit un element sobrenatural a la història, que sempre és ben rebut.
La pel·lícula no té pretensions i només busca entretenir a petits i grans, cosa que aconsegueix sobradament. És senzilla, però resulta plenament satisfactòria. Aquesta lleugeresa de la història, juga al seu favor. Kung Fu Panda 3 sap treure profit del seu tema recorrent, la perseverança i consistència per arribar a l’èxit.
Po se’ns ha posat a la butxaca i ho torna a fer amb la seva afabilitat habitual. L’univers de Kung Fu Panda és ric en personatges, explora nous horitzons i treu profit de nous conceptes com els nous personatges pandes i el poblat amagat en un indret remot de les muntanyes.
[embedded content]
Font: Ningú no és perfecte
{$excerpt:n}
- Publicitat -
- Publicitat -