De l’1 d’agost a l’11 d’octubre se celebra l’XI edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs a Palafrugell (Baix Empordà, Girona). Conscients del moment excepcional que estem vivint, l’organització de la Biennal ha decidit tirar endavant aquesta nova edició motivada per dues premisses: permetre gaudir de bona fotografia en directe, garantint en tot moment la seguretat dels assistents seguint les mesures que exigeixi l’administració. Una edició excepcional en un moment excepcional.
L’XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs organitza 5 exposicions repartides per diferents espais de la ciutat, així com un programa d’activitats paral·leles obertes a tothom. L’edició d’enguany comptarà amb exposicions al Museu del Suro de Palafrugell, a l’Espai cultural La Bòbila, al Teatre Municipal de Palafrugell, a la Fundació Josep Pla, suma per primera vegada la Biblioteca pública i organitzarà una mostra exterior en diferents façanes d’immobles del centre de la població.
L’objectiu de la Biennal és el de donar a conèixer el treball de grans figures de la fotografia nacional i internacional, així com donar suport a l’obra de joves fotògrafs. A més, en cada edició descobreix el treball d’un fotògraf anònim de la comarca, gairebé sempre amateur, que sovint sense saber-ho ha documentat la història recent del país.
Aquesta edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Una exposició inèdita de Leopoldo Pomés
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs ret homenatge a Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931 – Girona, 2019) un any després de la seva mort -el 27 d’agost de 2020 farà un any- amb l’exposició inèdita i creada específicament per a l’ocasió “Després de tot”. La mostra, comissariada per Karin Leiz i Juliet Pomés Leiz, amb el suport tècnic i d’arxiu d’Isabel Fàbregues, mostra prop de 100 fotografies -còpies d’època- d’una de les figures de la generació de Xavier Miserachs més inclassificables, prolífiques i polifacètiques. L’exposició està produïda per la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i per Arxiu Leopoldo Pomés.
Fotògraf, publicista, escriptor, dissenyador, restaurador i gastrònom, Leopoldo Pomés va contribuir de manera considerable a la renovació de la mirada del país en uns anys d’obscurantisme gràcies al seu estil molt personal. Malgrat les diverses activitats que va desenvolupar la llarg de la seva trajectòria, no va deixar mai de fotografiar. De fet, Pomés es considerava per sobre de tot fotògraf. El mateix Pomés recordava “el més important a la vida, per mi, ha estat mirar”.
Els contactes a l’inici de la seva carrera amb intel·lectuals i artistes de Dau al Set van estimular la recerca dels misteris de la fotografia i l’experimentació que va continuar al llarg de tota la seva vida.
Leopoldo Pomés va ser guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1998), amb la Creu de Sant Jordi (1999) i amb el Premi Nacional de Fotografia (2018).
“Després de tot” proposa una lectura nova i diferent de les imatges de l’autor. Una combinació de còpies d’època conegudes i inèdites que mostren algunes de les característiques constants i recurrents, de vegades obsessives, en la seva producció i que no sempre s’han pogut apreciar en les diverses exposicions fetes al llarg de la seva vida.
La mostra, dividida en sis espais, proposa un recorregut que va des dels inicis, quan va fer la primera exposició a les Galeries Laietanes, a Barcelona, el 1955, amb un fort impacte al món artístic de la fotografia, a la seva fascinació per les imatges sense ombres i al seu gust per les formes i els espais, passant per l’atracció de les finestres, els forats negres, la veneració que sentia per les dones i els paisatges urbans.
