Dissabte, diumenge i dilluns que ve, la Bisbal recordarà la fascinant història de quasi 800 andalusos que fa més de setanta anys hi van arribar a la recerca de treball, i que han arrelat a la capital baix empordanesa al llarg de diverses generacions. Seran jornades d’intercanvi i agraïment mutu entre la gent de dos poblacions que ja resten agermanades per sempre, fins el punt de que difícilment s’entendria la història moderna de l’una sense l’altra.
Tot va començar en els anys 40 del segle passat, quan tot just acabada la guerra civil espanyola, la fam i la repressió franquista assolaven el camp andalús. Cuevas Bajas, un poble de la província de Málaga que llavors tenia 3.500 habitants patia especialment la cruesa d’una situació que va empènyer a 1.500 d’ells a emigrar a diferents punts de l’estat espanyol buscant condicions de vida més dignes.
Imatges de Cuevas Bajas
La meitat d’aquest immigrants andalusos van recalar a la Bisbal, i tot i que llavors la ciutat empordanesa tampoc passava pel seu millor moment, les condicions de vida eren infinitament millors que les que els immigrants “cuevenyos” deixaven enrere.
Carrer de la Bisbal de Cuevas Bajas
La gent de Cuevas Bajas va arrelar profundament en aquesta ciutat empordanesa i al llarg dels anys ha anat deixant una petjada inesborrable que s’ha perllongat al llarg de desenes d’anys, que han farcit de cognoms “cuevenyos” les llars bisbalenques. Es difícil trobar en cap de les entitats, associacions i grups polítics de la Bisbal cap cognom “cuevenyo” i recentment la Bisbal ha tingut un alcalde, Òscar Aparicio, de mare “cuevenya”.
Plaça de Cuevas Bajas a la Bisbal
A l’entrada de les dos poblacions hi ha plaques que en recorden l’agermanament, i Cuevas Bajas te des de fa molts anys un carrer dedicat a la Bisbal, mentre que recentment la Bisbal també li ha dedicat una plaça.
Vídeo realitzat fa uns anys amb motiu de la presentació a Cuevas Bajas de “La fuente del pueblo” el llibre de Manel Lara Guillen, un d’aquells “cuevenyos” que els anys 40 del segle passat va venir a la Bisbal