12.4 C
Pals
Divendres, 21 febrer 2025
- Publicitat -

La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell estudiarà el masclisme de les lletres

Un grup de tres persones estudiarà les lletres de les Havaneres per iniciar una reflexió profunda sobre l'impacte de les lletres socialment i quin impacte tenen en l'àmbit de gènere

Temps de lectura: < 1 minut
- Publicitat -spot_img

La direcció artística de la cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha decidit obrir el debat de les lletres masclistes al gènere. Un equip de tres persones posaran el debat damunt de la taula. D’aquesta manera es vol fer reflexionar els grups que participen a la cantada del primer cap de setmana de juliol.

Encara que els tres membres del grup estudiaran la lletra de les havaneres, no serà cap element censurador. L’únic objectiu és fer reflexionar a Arjau, Neus Mar, Son de l’Havana i Port Bo. La idea és “iniciar una reflexió profunda sobre la repercussió d’aquestes lletres a nivell social” com s’explica des de l’Ajuntament de Palafrugell.

A la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell a nivell artístic, des de la direcció de la Cantada se segueix apostant per l’aportació de la màxima qualitat musical de la proposta, on s’hi suma la renovació i l’aportació de les noves generacions. A més, se segueix potenciant l’element femení on, després de les actuacions en les darreres edicions, de grups com Les Anxovetes o Havàname, enguany actuarà la cantant Neus Mar, de manera que se segueix amb aquesta continuïtat creativa.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Jordi Vayreda: “Els boscos que han patit sequera i les temperatures elevades fan que augmenti el risc d’incendi”

Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. "El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se", explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, "si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes".

Altres notícies