Doncs bé, ja està fet i començat. Ara ja es pot dir, almenys durant un any, que Sant Feliu de Guíxols és capital de la Sardana, des de la proclamació oficial del passat primer de maig.
I és que a Sant Feliu de Guíxols el fet sardanista forma part de l’ADN ciutadà d’una forma incontestable.
Amb una tradició envejable, amb grans noms, personatges i un llegat més que singular, únic i meravellós, de llarg recorregut.
Per honorar, per celebrar com cal, una proclamació tan solemne, es va comptar amb la Principal de la Bisbal i els Port Bo, la crème de la crème.
Vagi per endavant la pell de gallina que se’m va quedar sentint el concert, i això que jo no el vaig gaudir com caldria, perquè estava darrere, entre bambalines. Però després, veient el vídeo encara avui disponible a internet a guixols.cat, vaig assaborir bons moments, bons records, i em ve al cap una gran vetllada, solemne i feliç. Felicitat pura. Mediterrània en un concert de cobla potent i de veus de mar encisadores.
Va ser un gran concert, o molts concerts en un. Crec que les coses de la vida, sobretot les agradables, han de ser plurals. No es gaudeix de la música, es gaudeix de les músiques. Igual amb les literatures, igual amb els idiomes, amb les arts, o amb les gastronomies.
Per mi la felicitat és plural. És aprendre, comprendre i estimar les diferents formes en què es manifesta la humanitat quan crea bellesa. Si es gaudeixen des de la curiositat, equivalen a viure noves vides dins d’una mateixa existència.
Per això em fa una certa llàstima la gent que no fa ni el més mínim acostament a qualsevol forma d’expressió. Digui’s sardana, digui’s música de cambra, digui’s música pop, cants d’Andalusia, o fados portuguesos. No parlo d’esnobisme, el mateix dic pel reggetton, que també intento entendre i estimar però encara em costa. Ja hi arribaré. M’entristeix que hi hagi persones que, amb prejudicis estúpids, no visquin les vides que ens posa la cultura i les cultures al davant.
Sí, vam viure una immensitat aquell primer de maig a Sant Feliu de Guíxols, i això que, si es mira bé, tot just ara acaba de començar, i tenim tot un any per davant. Llarga vida.
