La Càtedra d’Estudis del Suro va lliurar aquest dijous els premis a la recerca sobre el suro “Santiago Zapata” en un acte que va tenir lloc a l’auditori del Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell. La primera edició d’aquests guardons reconeix els treballs de les professores i investigadores Margarita López Antón (UAB) i Sandra Fernández Piñán (UdG). La càtedra és una iniciativa de la Universitat de Girona (UdG), l’Ajuntament de Palafrugell i del Museu del Suro.
Els premis compten amb dues categories. En la primera modalitat, el treball premiat va ser “La industria del corcho como manufactura doméstica. Trabajando en el hogar para el mercado. Calonge (Baix Empordà) en el siglo XIX”, realitzat per la professora associada d’Història econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Margarita López Antón. L’objectiu és localitzar i analitzar el treball de les dones en la manufactura surera abans de la mecanització, quan la producció es portava a terme en petits tallers o a domicili. Per fer-ho s’analitza el padró de població de Calonge de 1881, un dels pocs que declaraven l’activitat de les dones, a més d’altres fonts complementàries. El treball subratlla les elevades taxes d’activitat femenina en el sector durant aquest període i analitza la relació entre activitat, edat, estat civil i número de fills de les dones.
En l’altra modalitat es va distingir el treball titulat “Transcriptomic analysis of cork during seasonal growth highlights regulatory and developmental processes from phellogen to phellem formation”, de la investigadora post-doctoral del departament de Biologia de la UdG Sandra Fernández Piñán. L’objectiu és comprendre els mecanismes moleculars que engloben des de la formació de la capa mare del suro, anomenada fel·logen, fins a la maduració de les cèl·lules de fel·lema o súber que es formen a partir d’aquesta capa mare. Per fer-ho, s’analitzen tot els gens actius (transcriptoma) que es trobaven a les cèl·lules de suro formades recentment (cèl·lules de fel·lema vives) aïllades de l’escorça d’onze exemplars d’alzina surera en tres moments diferents de la temporada de creixement. L’estudi molecular del teixit durant l’estació de creixement, que no s’havia realitzat a gran escala amb anterioritat, aporta informació rellevant per la regulació del teixit i pot ajudar a llarg termini a la indústria surera, atès que contribueix a entendre millor la formació del suro i la seva resposta a factors ambientals.
L’acte va comptar amb la presència de les guanyadores dels premis; l’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas; la directora de la Càtedra d’Estudis del Suro, Rosa Ros; i Marc Heras, en representació del Museu del Suro.
