16.3 C
Pals
Dijous, 21 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El transport públic o l’assessorament estudiantil, algunes de les mancances detectades per la formació professional al Baix Empordà

Per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l'INS Baix Empordà (Palafrugell), l'INS Palamós, l'INS Sant Feliu, l'INS La Bisbal d'Empordà, l'INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l'Escola Agrària i Alimentària de l'Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.

Rafael Masó i la creació de S’Agaró: Un somni d’arquitectura noucentista

Rafael Masó va ser l'arquitecte noucentista responsable de la visió harmònica i mediterrània de S’Agaró, una urbanització que combina cultura, natura i arquitectura. En la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, l'esperit de Masó es troba amb Josep Ensesa per recordar-nos el seu llegat en un capítol especial, amb to amè i didàctic.

Coneixent el promotor de s’Agaró: la vida de Josep Ensesa Gubert

Josep Ensesa i Gubert, empresari i impulsor de la urbanització de s'Agaró, va néixer a Sarrià de Ter l’any 1892 i va morir a s’Agaró el 1981. Conegut per la seva visió innovadora a la Costa Brava, va combinar la creació d’un espai exclusiu amb el respecte pel paisatge i una profunda estima per Catalunya.