La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat el Pla de protecció de la Costa Brava ha aprovat definitivament el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, conegut com a Pla de protecció de la Costa Brava. Cal recordar que el PDU analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells.
En concret, el Pla director du a terme dos tipus d’actuacions:
Revisió de la sostenibilitat de 201 sòls on es podria construir situats en els 17 municipis de la Costa Brava que no tenen el seu planejament adaptat al contingut del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.
Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.
Concretament, s’han revisat 166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà.
Millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades als 22 municipis litorals de Girona. Es fixen unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir a tots els municipis quan es vulguin construir habitatges aïllats (envoltats de jardí).
Criteris i estratègies del PDU
L’objectiu de l’anàlisi realitzada és verificar si la urbanització prevista a cada sòl es considera sostenible o no des de diversos punts de vista, com ara el respecte a la planificació territorial; la llunyania del nucli urbà; el respecte a la normativa de protecció sectorial i a la Llei de costes; l’impacte ambiental i el paisatgístic.
En conjunt, el Pla de Protecció de la Costa Brava aprovat evitarà la construcció de gairebé 15.000 habitatges en espais amb valor paisatgístic i ambiental, prop de la meitat dels que es podrien edificar amb el planejament municipal vigent.
Així doncs, el Pla proposa tres tipus d’actuacions, que es tradueixen legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir:
Àmbits a extingir: El PDU aprovat proposa que 86 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir d’un assentament urbà.
Sumen un total de 916 hectàrees de superfície i s’hi impedeix la construcció d’uns 11.000 habitatges, a més dels que ja va desclassificar, anys enrere, el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). Per als sectors a extingir on hi ha habitatges preexistents, s’ha establert que el planejament municipal podrà regular-los segons correspongui.
Àmbits a modificar: Contradiuen alguns dels criteris per esdevenir un assentament urbà i es modifiquen alguns paràmetres com la superfície que abasta, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia dels edificis, la seva disposició o les cessions urbanístiques, entre d’altres.
Per tant, el Pla aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 àmbits que sumen 559 ha i tenen un potencial de 6.830 habitatges. Amb els canvis introduïts, s’impedeix la construcció de gairebé 4.000 habitatges.
Àmbits a mantenir: Són aquells que no entren en contradicció amb els criteris del PDU i, per tant, no es modifiquen. No obstant, se’ls posa com a condició que compleixin tot un seguit de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin. Són 61 àmbits que sumen 436 ha i un potencial de 6.000 habitatges.
Millora de la integració paisatgística
A banda de revisar els 201 sòls d’extensió, el PDU fixa unes noves directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir en els 22 municipis afectats a l’hora de construir habitatges aïllats (envoltats de jardí) i amb pendent, tant si és a primera línia de mar com més endins del terme municipal.
Un espai sensible al canvi climàtic
El Pla de protecció abastarà els sòls del domini públic i dels ecosistemes marítimo-terrestres de 89 municipis al llarg de la costa catalana. Tot aquest litoral català té una longitud de 580 quilòmetres i una elevada densitat de població, amb més de 10.000 habitants per quilòmetre de costa. La franja costanera terrestre de 100 metres de profunditat es troba urbanitzada, amb nuclis de població tant compactes com difusos, en 340 quilòmetres lineals, el que representa el 59% de tota la costa. Pel que fa a la zona marítima, que inclou les aigües interiors i el mar territorial, s’hi troben diversos serveis de temporada i concessions.
El litoral, i especialment les seves platges, és un espai molt sensible als efectes adversos del canvi climàtic. El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) adverteix que l’any 2060 hi haurà uns 150 quilòmetres de costa molt vulnerables als efectes dels temporals i que aproximadament el 70% del litoral serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació.
Precisament, el Govern català va declarar, el maig de 2019, la situació d’emergència climàtica, que obliga a prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l’adaptació a les condicions derivades d’aquest canvi climàtic, així com a adoptar les mesures necessàries per a aturar la pèrdua de biodiversitat.
Així, el Pla, respectant el règim general del domini públic marítimoterrestre, contindrà:
La diagnosi i la caracterització de l’estat del litoral, amb indicació de la tipologia de la costa, la climatologia, els espais protegits i la determinació de la seva regressió o creixement.
La indicació gràfica de la línia d’atermenament del domini públic maritimoterrestre i de les servituds de protecció i trànsit, i la delimitació de la zona d’influència.
La classificació i la categorització dels trams de platges, la determinació de la seva capacitat de càrrega i la definició dels límits màxims d’ocupació.
La localització de les infraestructures i les instal·lacions existents, i també de la determinació, si cal, de noves infraestructures o instal·lacions i de les seves ampliacions.
La localització, almenys, dels principals accessos al mar i de les zones d’aparcament corresponents.
La identificació de les platges on hi ha perill de desprendiments i caigudes de pedres i altres materials des dels talussos adjacents.
Els criteris territorialitzats per a atendre les demandes d’autoritzacions i dels serveis de temporada de les platges en domini públic maritimoterrestre.
Els criteris territorialitzats per a resoldre les demandes per a l’atorgament, la renovació, la pròrroga, la modificació i l’extinció de concessions.
Les mesures normatives o d’actuació necessàries per a preservar la integritat i la recuperació de la geomorfologia i dels ecosistemes i paisatges costaners. La regulació de les façanes costaneres per a la preservació d’unitats visuals i punts d’interès, segons els catàlegs de paisatge i els plans territorials que els siguin aplicables.
Les mesures d’adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic.
Els criteris per a determinar les prioritats d’inversió en l’àmbit territorial del Pla.
La identificació dels trams dels camins de ronda que són accessibles i dels que no ho són.
La identificació i la classificació de les platges i altres zones de bany en funció del risc per a les vides humanes, i les normes, directrius i recomanacions per a fer-ne ús.
La distribució de les rampes públiques al llarg del litoral, mantenint les rampes ja existents en platges urbanes sempre que siguin compatibles amb els usos que hi siguin permesos.
El Pla de protecció i ordenació del litoral podrà establir les regulacions i les limitacions necessàries per a la conservació adequada del litoral. També podrà establir el règim transitori de les autoritzacions i les concessions atorgades amb anterioritat a la seva entrada en vigor que s’oposin a les seves disposicions, i impedir-ne o limitar-ne les pròrrogues.
