La Comissió Europea ha proposat una reducció dràstica del 79% dels dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani per al 2025. Aquesta mesura implicaria que les embarcacions de pesca d’arrossegament podrien sortir a mar entre 20 i 28 dies a l’any, en lloc dels 130 dies actuals.
Des de Brussel·les, la proposta busca regenerar els fons marins i protegir els ecosistemes marins, greument afectats pel sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic. No obstant això, el sector pesquer ha mostrat el seu rebuig frontal a aquesta mesura, que consideren com una amenaça per a la seva supervivència.
Els pescadors alerten que aquesta dràstica reducció provocaria la desaparició de més de 500 embarcacions i fins a 17.000 llocs de treball a tot el Mediterrani, incloent el Baix Empordà i altres zones costaneres de Catalunya. Segons les confraries de pescadors la proposta no té en compte els esforços que ja han realitzat en els últims anys per adoptar mesures de pesca sostenible, com vedes biològiques i l’ús d’arts més selectives.
La mesura s’inclou dins del Pla Multianual de Pesca del Mediterrani Occidental, que persegueix la protecció de les espècies marines com el lluç i la cigala, que es pesquen mitjançant l’arrossegament. Els pescadors també han expressat que no s’ha tingut en compte la seva contribució en la neteja dels fons marins, mitjançant la recollida de plàstics i altres deixalles que afecten la cadena tròfica marina.
Davant aquesta situació, el sector pesquer fa una crida perquè es defensin els interessos de la pesca tradicional davant les noves restriccions proposades per la Comissió Europea.
La pesca artesanal es troba amenaçada
La pesca artesanal de la Mediterrània es troba en una situació delicada. En els últims vint anys, la flota pesquera de Catalunya ha perdut més de la meitat de les naus, passant de 1.550 pesqueres el 2000 a tan sols 619 actualment. Aquest descens, que s’ha agreujat amb la competència de països tercers, posa en perill una activitat tradicional que és fonamental per a moltes famílies de la costa catalana.
El model de pesca artesanal, basat en petites embarcacions familiars, s’enfronta a una triple amenaça: la reducció de les captures per la sobreexplotació dels recursos marins, els efectes de l’escalfament global que alteren la cadena tròfica i la creixent competència d’altres sectors com la pesca industrial i l’aqüicultura. Aquestes dificultats són més evidents en un context de desinterès institucional, com es veu al País Valencià, on el sector pesquer sofreix la manca d’iniciatives que el recolzin.
