La confiança en la justícia és un valor a la baixa, un element més de confusió en la societat que ens ha tocat viure. Mentre ens arriben un munt de notícies sobre actuacions judicials de tota mena, el ciutadà de peu percep cada vegada més la justícia com un poder i no com un servei al ciutadà.
Alguna cosa ha de fallar si constantment es parla de l’administració de justícia i la quotidianitat del dia a dia d’un jutjat continua essent una gran desconeguda. Al Baix Empordà coexisteixen dos partits judicials, un a Sant Feliu de Guíxols amb tres jutjats de Primera Instància i Instrucció, i un altre partit judicial a la Bisbal d’Empordà amb quatre jutjats també mixtes.
En aquest darrer partit judicial, l’any passat varen ingressar 2.522 assumptes civils i 3.208 assumptes penals. En el partit judicial de Sant Feliu de Guíxols varen ingressar 2.095 assumptes civils i 2.472 assumptes penals. Més de 10.000 assumptes que no inclouen assumptes laborals, ni contenciosos administratius. Que una comarca com el Baix Empordà sigui capaç de generar per si sola més de 10.000 assumptes judicials també hauria de ser objecte de debat.
El debat oblidat és si les persones immerses en aquests 10.000 procediments judicials han rebut de l’administració de justícia el servei o tracte que es mereixen. Si cadascun d’aquests procediments o expedients s’han tramitat com el que són, l’assumpte més important per les persones involucrades.
La justícia de les grans xifres no hauria de ser incompatible amb una justícia de proximitat, amb mitjans suficients per donar la resposta que ens mereixem. Malauradament, una societat que judicialitza constantment els conflictes que es donen en el seu interior, mai disposarà de recursos suficients per fer-hi front.
Mentrestant, un munt d’empordanesos que tard o d’hora tindran l’experiència d’intervenir en el paper que sigui en qualsevol d’aquests 10.000 procediments, tindrà en les seves retines la imatge de la justícia que apareix en les televisions, vinyetes de diari, tertúlies de ràdio…
No puc descriure quina és aquesta imatge genèrica ni quina serà la seva experiència personal, però sí que puc afirmar que una cosa i l’altra no tenen res a veure.
