Viure a la Costa Brava, gaudir de les seves platges, de la seva muntanya, de la seva gastronomia, del seu exquisit cel i de persones plenes de vida, et regala una millor vida. I d’aquest regal en sabem molt les que, com jo, fa pocs dies ens hem aixecat amb un curt protagonitzat per una estudiant de Comunicació cultural de la Universitat de Girona, que dona el lloc que es mereix a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i al Passeig de Ronda que va des de S’Agaró fins Platja d’Aro (per mi, el millor de tots els passejos de Ronda).
La Paula Camps balla al compàs de la versió que fa, de la cinquena simfonia de Beethoven, el David Garret. Amb el seu tutú a sobre de la terra empordanesa que l’acompanya des del mar i des del cel, imatges i passos de ball que es poden veure de prop, de lluny, a ull d’ocell i amb la bravura d’una jove de 19 anys, ens fa una posada en escena per gaudir i tornar a gaudir d’ella, del seu art i d’un escenari únic que tenim el privilegi de tenir a l’abast, sense que baixi mai el teló.
La Paula representa la nostra costa més brava, aquella que es manté al llarg del temps fidel al seu esperit lliure, aquella que es recolza en la força de sa majestat Tramuntana, i ens ensenya, que per ser braus, no és suficient viure a la Costa Brava. Per ser brau, per ser brava, s’ha de mostrar el que més estimes, estimant-ho !!!
