La Costa Brava patirà molt més els estralls de la crisi de la covid-19 que l’interior de Girona. No només pel pes que hi té la indústria, sinó perquè la destrucció d’ocupació al sector serveis –sobretot, a l’hostaleria i el comerç- ha estat molt més acusada al litoral que a les comarques de muntanya. El catedràtic de la UAB i autor de l’Anuari Econòmic del BBVA, Josep Oliver, augura que, de fet, el sector serveis destruirà aquest any tota l’ocupació creada a partir del 2007 “i caldrà tornar a començar”. Per contra, assegura que l’impacte del coronavirus a la indústria gironina serà “transitori”. Oliver preveu que, si hi ha vacuna i es manté el finançament per als ERTO, el segon semestre del 2021 pot ser “de forta recuperació”.
L’últim Anuari Econòmic del BBVA evidencia que la pandèmia ha impactat de ple damunt l’economia gironina quan, justament, s’havia recuperat dels estralls de la crisi del 2007. L’any passat, la demarcació va créixer un 1,5% (això sí, mig punt per sota la mitjana catalana) i el mercat laboral pràcticament va recuperar tots aquells llocs de treball que es van destruir durant la primera i segona recessió.
El creixement, però, va ser desigual. Perquè aquelles comarques on la indústria hi té més pes (com la Garrotxa, part de la Selva, el Pla de l’Estany o el Gironès) són les que van recuperar-se millor d’aquella primera crisi.
Ara, però, això ja sembla llunyà. Perquè com afirma l’autor de l’anuari, Josep Oliver, l’estocada del coronavirus ha convertit aquest 2020 en un “forat”. La crisi es deixa sentir arreu, però el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB també subratlla que, a comarques gironines, l’impacte “és diferenciat en funció de l’especialització productiva de les comarques”.
Així, i remetent-se també al què conclou l’anuari del 2019, Josep Oliver subratlla que la covid-19 llastarà molt més aquelles comarques que depenen del sector terciari i del turisme internacional. És a dir, el litoral de la Costa Brava. I que per contra, els territoris de muntanya i d’interior no se’n veuran tan afectats. No només perquè tenen més indústria, sinó també perquè són els que han absorbit el turisme d’interior aquest estiu.
Fins a un 32% menys
Per exemplificar-ho, Josep Oliver treu xifres i es remet als descensos d’afiliació a la Seguretat Social entre gener i setembre d’aquest 2020. I els compara per comarques i per sectors. Així, l’hostaleria ha patit un descens del 16% d’afiliació a l’Alt Empordà, del 15% al Baix i fins al 32% a la Selva. Per contra, a la Garrotxa ha estat del 9%, al Ripollès de l’1,7% i al Pla de l’Estany, del 0%.
“Ja es veu on les caigudes són més intenses”, explica l’autor de l’anuari. I amb el comerç passa el mateix. A la Selva, l’afiliació ha caigut un 8% i al Baix Empordà, un 5%. Per contra, a la Garrotxa el descens ha estat d’un 1%, a la Garrotxa d’un 2% i al Ripollès, aquest percentatge fins i tot s’ha incrementat (perquè aquí l’afiliació ha crescut un 4%). “La costa pateix de manera molt més severa els efectes de la covid”, diu el catedràtic.
A la indústria, “transitori”
Si en comptes de territoris es mira per sectors, l’autor de l’Anuari Econòmic del BBVA augura que aquest any la pandèmia destruirà tota l’ocupació que el sector serveis havia creat d’ençà de la crisi del 2007. És a dir, durant la recuperació. “I aquí caldrà tornar a començar”, explica.
Però l’impacte a la indústria serà diferent. De fet, Josep Oliver subratlla que aquí la crisi de la covid serà “totalment transitori” i que quan la pandèmia afluixi i es tornin a obrir mercats, el sector es recuperarà aviat. “La crisi que viu ara el sector no és com la de principis del 2000; aquesta es vincula al col·lapse del comerç internacional, i quan es recuperin els fluxos, les ferides seran inexistents en poc temps”, diu el catedràtic. Això sí, Oliver també diu que caldrà que les empreses continuïn guanyant quota a l’exterior.
“Forta recuperació”
Per últim, l’autor de l’Anuari Econòmic del BBVA aventura que, si hi ha vacuna i es manté el finançament per als ERTO, “en principi” el segon semestre del 2021 serà “de forta recuperació”. El catedràtic explica que si s’aconsegueix arribar a l’estiu vinent “sense massa destrosses addicionals al teixit productiu”, i hi ha un pla de vacunació “potent”, a partir del 2022 s’hauria “d’haver eixugat el xoc”.
Oliver explica que, si bé s’han destruït molts llocs de treball, a les comarques gironines la caiguda de l’ocupació ha estat “modesta” (perquè en comparació amb l’any passat, l’afiliació global ha caigut un 3,5%). “És traumàtic perquè la destrucció s’ha fet en poc temps, però no ha estat la catàstrofe en què podria haver-se convertit si no hi haguessin els sistemes de protecció com els ERTO”, ha explicat el catedràtic.
L’autor de l’anuari del BBVA diu que els fons europeus a priori permetran aguantar els ERTO fins a maig. I si ja hi ha vacuna, això permetrà que a partir del segon semestre s’encari la recuperació. Ara, a partir del 2022 Oliver també llança una alerta. “Dependrà del què fem en els propers mesos, la ferida al mercat de treball i les cicatrius que deixi aquesta crisi, amb fallides d’empreses poden ser unes o altres”, conclou.
