
Avui he tornat a assistir a una garoinada amb la gent de la Cuina de l’Empordanet, quatre anys després de deixar la direcció del grup.
Ha estat plaent tornar a compartir amb ells aquesta festa anyal amb proveïdors, patrocinadors i amics. Una iniciativa que va començar el segle passat de la ma dels primers integrants d’aquest col·lectiu: En Joan Piqué, en Jaume Font, en Toni Izquierdo, en Pere Bahí, en Rafael Sabadí, en Jaume Vidal, en Quim Farrarons, l’Eduard Gascons, …, alguns d’ells ja desapareguts i altres encara al peu del canó, explicant i defensant la cuina d’aquest rodal.
Penso que el país no es prou conscient, o que simplement no ha estat prou agraït, amb la immensa feina que han fet per preservar i difondre el nostre patrimoni gastronòmic, generat fonamentalment en el període 1820 -1880, el de màxim esplendor de la industria manufacturera del suro, però que va començar a decaure els anys seixanta del segle passat, amb la primera arribada massiva de turistes, i l’actitud empresarial d’amagar la cuina del país, en favor de la mal anomenada cuina internacional.
Sense aquesta colla constituïda formalment l’any 1995, però que ja feia temps que participaven d’iniciatives col·lectives, no s’haurien estès arreu de la comarca, iniciatives de campanyes sobre un determinat producte, que s’iniciaren l’any 1992, a Palafrugell, amb la Garoinada.
Gràcies a ells sorgiren la gamba de Palamós, l’arròs de Pals, l’aviram de Peratallada, el Peix Blau ganxó (totes del 1994) o el peix de roca de Begur (1996), campanyes la majoria de les quals, encara avui, trenta anys després contribueixen a l’èxit turístic i gastronòmic del Baix Empordà.
Sense ells no hauríem substituït abans que ningú altre al litoral català, la mantega per l’oli, ni els plats de pedra pels de ceràmica d’autors locals, ni les copes de vidre tensat per les de vidre fi, ni haurien retornat a les taules els arrossos a la cassola en substitució de la paella, ni els vins de l’Empordà en comptes dels Rioja.
Afortunadament avui hem pogut comprovar altre vegada, que una nova generació ha pres el relleu i segueix defensant la identitat gastronòmica de la comarca.