Catalunya es mereix molt més reconeixement per la seva gastronomia i cultura culinària. Tenim terminologia que ni tan sols es troba traduïda al espanyol ni a cap altre idioma. Per definir tècniques i ingredients diversos.
Cuiners bascos van arreu del món i se’ls reconeix com a cuina del País Basc i, en canvi els cuiners catalans anem a voltar món a congressos i esdeveniments culturals, i ens venen com a cuina espanyola. És trist però, després de tant esforç que s’ha posat en fer de Catalunya una regió gastronòmica europea durant tot el 2016, i que lluitem perque la Cuina Catalana sigui proclamada patrimoni de la humanitat per la Unesco… sembla que lluitem contra corrent, hi ha una força anomenada Espanya que ens oculta completament, i des del punt de vista internacional som inexistents.
Com pot ser això si portem tants d’anys al capdamunt de la llista dels millors restaurants del món. Som pioners en creativitat i tenim una tradició digna de reconeixement internacional. De fet la cuina mediterrània no s’hauria de dir així, tal i com afirma l’escriptor Jaume Fàbrega, doncs la Mediterrània és la cuina catalana, la cuina grega, la italiana… hi ha moltes cuines mediterrànies. Imagineu també per un moment tots els èxits gastronòmics que han succeït a Catalunya de ma dels millors xefs catalans, que fossin reconeguts com a tal sota la marca Catalunya.
És necessari que tots puguem dir el que sentim sense por. Hem de ser nosaltres mateixos qui sense tabús ens posicionem a favor o no de la independència, que en els nostres viatges promocionem la marca Catalunya com a identitat i símbol de garantia de qualitat. Ningú ens hauria de marginar per això, llibertat per cuinar i per expressar qui som, d’on venim i cap on volem anar. I parlo amb ferm després d’haver viscut l’experiència de ser Ambaixadora Gastronòmica per la Real Academia Española de Gastronomía, on es suposava que jugaria partits de la selecció i m’he quedat tot l’any a la banqueta, almenys al Piqué el deixen jugar 😉
Sobretot visibilitat, perquè ara com ara la cuina catalana no existeix, no ens tenen en compte a cap lloc del món i això és així perquè, des del punt de vista internacional, Catalunya és inexistent. Espanya ha aconseguit d’ocultar-nos completament i apropiar-se de la nostra cuina i els nostres èxits. Per exemple, quan parlen dels germans Roca parlen de cuiners espanyols, i ells ho consenten. Compte, això en Santi Santamaria mai no s’ho va deixar fer. Cadascú té el seu tarannà, però el cas és que Espanya es vol apropiar sempre dels nostres èxits.
—Això no ha passat amb més cuines de l’estat espanyol…
—Això només ho han fet amb nosaltres. Els bascos els han potenciat i n’han reconegut la cuina, i els seus restaurants funcionen en llocs com ara Miami. En canvi, algun restaurant català ha hagut de plegar. Això és un problema econòmic gravíssim: no podem exportar els productes catalans perquè no existim. Per això la independència és imprescindible.
VISCA CATALUNYA I VISCA LA CUINA CATALANA
