En molts bars, cases i fins i tot en els ajuntaments de les localitats de la nostra comarca s’ha tingut el debat, intens i important, sobre com s’hauria de fer per incentivar la vida al poble. Evitar que les nostres ciutats, es converteixin en pobles o ciutats dormitori. Evitar que la nostra comarca esdevingui una simple segona residència dels turistes. Doncs bé, per suposat la cultura n’és un bon element.
Ahir, com a bon amant del teatre, vaig anar a veure Final de Partida, de Samuel Becket, al Espai Ter. Ahir a Torroella, com bé passava en una data anterior veient el monòleg, història d’un senglar, tenia vida. La gent del poble sap que té una cita assegurada el cap de setmana amb la cultura i a més a la seva població.
Doncs bé, més enllà de felicitar aquest espai per la seva activitat, un dels elements que més em va cridar l’atenció, és el gran nombre de bisbalencs que ens trobàvem en aquella sala. Un seguit de veïns de la Bisbal, que envejosos de la situació dels nostres veïns del Montgrí, busquem una oferta cultural, que dissortadament, no gaudim amb tanta joia al nostre estimat Teatre el Mundial.
Tenim unes instal·lacions, tenim un públic, ens falta la voluntat d’incentivar la ciutat. Ens falta l’oferta per no deixar que la Bisbal, la capital, deixi de tenir el color que es mereix tenir. La Bisbal és música, la Bisbal és teatre, la Bisbal és circ, a la Bisbal volem cultura.
