El vodevil polític de Palafrugell sembla que ha cremat una de les seves etapes dures, amb el trencament del pacte de govern i el pas de Convergència a l’oposició, deixant un govern feble i en minoria que haurà de fer una feina ingent per seduir Esquerra Republicana per tal que els aprovi alguna cosa, perquè sembla que amb Convergència trigaran a posar-se d’acord.
Fa gràcia, però, que una de les excuses que ens anuncien pel trencament, la principal de fet, és l’aparent incapacitat de la regidora convergent Maite Frigola per “donar un impuls polític”, segons l’alcalde Juli Fernández, a l’àrea de Cultura, importantíssima, diuen els socialistes, bàsica, però que tot i això, van entregar sense miraments al seu rival polític al pacte del 2015. Un dia d’aquests algú haurà d’explicar què vol dir “donar un impuls polític” a una àrea. La desaparició d’Els Pastorets i el tancament aparentment temporal de l’Aula de Teatre han estat la gota que ha fet vessar el got, diuen.
Fernández assegura que els convergents veien l’àrea vinculada a promoció econòmica, mentre que ell la veu més vinculada a tasques de cohesió social, gestió dels equipaments culturals del poble i promoció i suport dels creadors i artistes d’àmbit local. La música potser sona bé, però la prova definitiva, que és la realitat, el deixa en evidència. Quan Fernández va revalidar el càrrec d’alcalde, l’any 2015, va revalidar també el pacte amb Convergència que li havia permès accedir a l’alcaldia el 2011. Des d’aleshores no s’havia dit mai, fins ara, –i només cal recórrer a l’hemeroteca- que la Cultura figurava entre les tres primeres prioritats de govern.
El cas és que la Cultura torna a ser l’excusa, perquè al rerefons hi ha un darrer any de mandat en què segons sembla, seguint el pacte subscrit pel convergent Gómez i el socialista Fernández, aquest havia de cedir l’alcaldia al primer com a “mostra de generositat” si hem de fer cas al que es va vendre llavors. Ves que la cosa no sigui molt més espúria que ideològica i la generositat se’ns hagi marcit pel camí.
L’àrea de Cultura depèn ara novament de Xavier Rocas, que hi va ser del 2003 al 2007 amb Lluís Medir d’alcalde, i que hi va tornar el 2011 fins el 2015 –deixeu-me fer un incís: això són gairebé 8 dels darrers 14 anys i per tant alguna responsabilitat ha de tenir en la situació actual-; ara sembla que ha de ser Rocas qui li ha de donar a l’àrea aquest “impuls polític i transversal” que demana l’alcalde. Doncs que hi hagi molta sort.
