No cal explicar que la pandèmia causada per la covid-19 ha tingut greus conseqüències en l’àmbit de la salut pública, l’economia, les relacions socials, i un llarg etcètera, però també és veritat que el sector editorial no ha estat dels més perjudicats, més aviat al contrari, ja que durant el confinament s’ha llegit més. Els editors expliquen que degut a la disminució de l’activitat social i a les restriccions de mobilitat, els lectors han tingut més temps per llegir, i també s’han incorporat nous lectors. D’altra banda els escriptors han tingut més temps per escriure i tot plegat ha provocat un bon moment per al sector.
Malauradament en aquest escenari el Sant Jordi és una peça que falla, degut al seu component festiu i social, però aquest any, a diferència de l’any passat, hi ha la voluntat de celebrar-lo, amb les condicions que ha dictat el Procicat. Els municipis gironins ja han fet els preparatius i en funció de si tenen més o menys de 5.000 habitants hauran d’aplicar unes mesures o unes altres.
Els principals canvis és que el dia 23 les parades podran estar juntes però situades en espais perimetrats i amb control d’aforament. Els municipis també poden optar per situar les parades davant de cada llibreria o floristeria, i per tant repartides per la població. En aquest cas podrà fer-se del 21 al 23 d’abril. En el cas de Girona, per exemple, es concentrarà en un únic espai a la Copa, i a Figueres les parades de flors i llibres seran a la Rambla. Ripoll, per la seva banda, ha preferit situar les parades de llibres i flors davant de cada establiment.
Opinen els protagonistes
En aquest context hem volgut parlar amb el sector i recollir l’opinió d’alguns dels protagonistes d’aquesta Diada, per saber com veuen el Sant Jordi, ja no només en la situació excepcional d’aquest darrer any, sinó amb una visió a més llarg termini.
Martí Gironell, que presenta el llibre infantil “Un talp al meu jardí” i la novel·la “Paraula de jueu” creu que aquest any serà una incògnita. “Haurem d’estar mirant pel retrovisor cada dia” afirma, referint-se als possibles canvis que dicti el Procicat en funció de l’evolució de la pandèmia. Valora positivament el fet que s’hagi esponjat en el temps la celebració, i que ja dimecres 21 i dijous 22 hi haurà actes de signatures de llibres.
Núria Esponellà, que signarà la seva darrera novel·la “Ànima de tramuntana”, opina que serà un Sant Jordi amb moltes incògnites per confirmar, tant pel que fa a la manera de fer parades com per la necessitat de gestionar bé l’afluència de públic. Tot i això, confia en la capacitat d’organització dels llibreters i “en les ganes que tots tenim de celebrar la diada amb una certa normalitat”.
Josep Maria Fonalleras, que es troba promocionant “Tot el que hi veig” i el poemari “L’Estiuejant”, no s’atreveix a fer un vaticini, però confia en què sigui possible fer un Sant Jordi similar al que hi va haver l’any passat a l’estiu, amb parades concentrades i un circuit. Si fos així afirma “que es perd part de la gràcia que sempre ha tingut, però en les circumstàncies actuals, almenys es farà”.
Finalment Marta Costa-Pau, directora literària de l’Editorial Llibres del Segle,
Valora com a positiu que a diferència del que va passar l’any passat, aquest any es pugui fer el mateix 23 d’abril. Explica que l’any passat es va celebrar al juny, i tot i que es van vendre molts llibres, no es van aconseguir les xifres d’una Diada de Sant Jordi, ja que molta gent ja havia fet la compra de llibres el dia 23 d’abril, via online o reservant pel sistema de llibreries obertes. I afirma que “aquest any tothom en té moltes ganes, lectors, llibreters, editors… i per això crec que serà una festa del llibre amb moltes vendes”.
Publicar per Sant Jordi
Una de les preguntes que el sector es fa és si val la pena apostar-ho tot a la Diada de Sant Jordi. Fins fa poc temps totes les novetats es presentaven amb la vista fixada en aquest dia, i un alt percentatge de vendes de l’any es produïa en les poques hores que dura la celebració. Iniciatives com la Setmana del Llibre en català, i tantes altres, han intentat desestacionalitzar el calendari llibreter, però ha estat per culpa de la pandèmia, que la reflexió s’ha fet més oportuna. Ningú vol renunciar al Sant Jordi, per tot el que representa per al sector, però també és evident que no es pot jugar l’èxit a una sola carta. Per això també hem volgut preguntar als nostres protagonistes com valoren el Sant Jordi amb la perspectiva dels darrers anys.
Fonalleras té la perspectiva de l’escriptor, i afirma que publicar no és fàcil ja que al darrere hi ha un treball continuat i un esforç sostingut, i no creu que sigui més bo o més dolent fer-ho amb una previsió com la de Sant Jordi. Explica que “és cert que s’hi concentren moltes vendes, però aquesta és una qüestió que afecta més la part comercial del producte”, en canvi per a un escriptor “em penso que tant és” afirma. I coincideix que la tardor ha anat guanyant protagonisme amb la “rentrée” com un moment de presentació de novetats editorials.
Gironell és dels que acompanya el llibre i el vaig defensa “a peu i a cavall arreu, abans, durant i després de Sant Jordi” ja que creu que els llibres tenen vida més enllà del dia 23.
Esponellà, no ho té clar, ja que diu que “cada vegada hi ha més quantitat de publicacions al llarg de l’any i molts factors que influeixen en les vendes” i apunta que això no sempre té a veure amb la qualitat de les obres, ni en una possible idoneïtat temporal de publicació.
Finalment la visió de l’editora ens la dona Marta Costa-Pau. Ella creu que un autor mediàtic o que ven molt, vendrà molt tant si treu novetat per Sant Jordi com si la treu en qualsevol època de l’any. En canvi, per als autors que no són mediàtics, si treuen novetat per Sant Jordi aquesta quedarà amagada entre moltes novetats. Creu que “malauradament els mitjans dicten, abans de Sant Jordi, quins seran els llibres més venuts, que seran els que la gran majoria de lectors aniran a comprar aquell dia”. És un sistema pervers que només beneficia determinats autors, generalment els que tenen alguna relació, ja sigui perquè hi escriuen o per altres raons, amb algun mitjà de comunicació. El missatge que vol adreçar als lectors “és que vagin més enllà dels “recomanadors” dels mitjans de comunicació” i que busquin entre les parades i les llibreries aquelles novetats de les quals potser no es parla als mitjans de comunicació però que són veritables joies literàries. En definitiva que es fiïn de la seva intuïció, o de la recomanació d’altres lectors.
Tot està a punt per celebrar un nou Sant Jordi, diferent de tots els celebrats darrerament, i serà una nova oportunitat per parlar de la lectura, els autors i el sector editorial i qui sap si per plantejar noves propostes per al proper any.
