El 80% dels empordanesos necessitem el cotxe per anar a la feina, a comprar, a l’escola o al cinema. No ho fem per gust, els que vivim en petites ciutats o pobles no tenim alternativa. La manca de xarxes de transport públic municipals i la manca d’una xarxa de mobilitat segura amb bici, fan que l’única alternativa al vehicle sigui anar a peu. Per això aquí, per molta gent el cotxe esdevé una necessitat bàsica.
És cert que existeix una xarxa de transport públic que uneix els pobles de la comarca (a Palafrugell n’hi diem la Sarfa encara), però crec que podem estar d’acord en que no és suficient i no satisfà les necessitats. No vull dir que sigui un mal servei, simplement que no és una alternativa competitiva al cotxe.
La Plataforma per la Promoció del Transport Públic a tornat a posar sobre la taula el debat sobre la creació d’una línia ferroviària que uneixi la Costa Brava amb la ciutat de Girona vorejant les Gavarres. És un debat molt interessant que confronta dues necessitats: per una part la d’oferir un transport públic competitiu als empordanesos, i per l’altre la de conservar el paisatge i evitar el trinxament amb noves infraestructures. Crec que una proposta ben plantejada podria assegurar les dues necessitats i esdevenir un projecte estratègic i de país per reduir el transport en vehicle privat a la província de Girona.
En general costa parlar de transport públic i mobilitat sostenible sense pensar en Barcelona o en grans ciutats. Poques vegades he escoltat debats sobre com hem d’abordar la transició cap a una mobilitat sostenible a les zones “del territori”. Però el que està clar és que al Baix Empordà disposem d’1,5 cotxes per a cada habitatge i per reduir aquest nombre necessitem alternatives.
El debat sobre el ferrocarril de les Gavarres és una bona oportunitat per parlar seriosament de mobilitat sostenible a l’Empordà. No n’hi ha prou en incentivar el senderisme i la bicicleta, necessitem alternatives de més llarg abast. Hem de ser valents! Som-hi!
